BIEL FRONTERA, TONI SERVERA, CARLES SUREDA I PAU DE VÍLCHEZ

Sembla que els governs i organismes internacionals no troben doblers per lluitar contra la pobresa però sí en troben per finançar un dels sectors que ha provocat l´actual crisi: el sector financer. Tant és així que només amb una part del que els països desenvolupats han invertit en rescatar la banca es podria pal·liar la fam al món durant molts d´anys.

Segons la FAO, més de 900 milions de persones al món passen fam, aquestes són sens dubte les víctimes més vulnerables de l´actual crisi. És urgent i necessària una reacció contundent contra la pobresa i la fam per part de la comunitat internacional i la ciutadania. En primer lloc, evidentment, per motius morals, de solidaritat i justícia social. Sobretot, si tenim en compte la responsabilitat, històrica i actual, en l´explotació dels països del sud per part dels països del nord.

Però, en segon lloc, si tenim una visió a llarg termini, ens adonarem que és la resposta més convenient també per als nostres propis interessos. En aquest sentit cal comentar que "alguns dels riscs que amenacen Europa (el terrorisme, el crim transnacional, el canvi climàtic, les epidèmies o la inestabilitat que emana dels conflictes) estan íntimament lligats a la pobresa i desigualtat extremes". Davant aquesta situació no podem evitar demanar-nos com és possible que en aquest món globalitzat, on sabem que tot està interconnectat, tenguem una visió tan poc global, tan localista. Tal vegada aquesta sigui una de les grans contradiccions de l´actual globalització neoliberal, que històricament ha fomentat la desigualtat arreu del món i que ha provocat l´actual crisi.

Els darreres anys s´estan caracteritzant per les retallades en sectors com ara la sanitat, l´educació, els serveis socials... Però també retallades en la lluita contra la pobresa, és a dir, retallades a l´Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) a nivell estatal, autonòmic, insular i municipal. A nivell estatal, l´AOD s´ha reduït radicalment durant els darrers anys, passant del 0,46 de la RNB (2009) al 0,29 (2011). És a dir, cada cop més enfora del compromís internacional d´aconseguir com a mínim el 0´7%. A més a més, cal destacar, per la seva magnitud, la retallada en cooperació d´almenys 1.389 milions d´euros en els pressuposts generals de l´Estat per a 2012. Podríem afirmar que el Govern espanyol prioritza les polítiques de cooperació..., a l´hora de retallar! Pel que fa a la nostra comunitat pareix probable que l´actual Govern de les Illes Balears pagui les subvencions aprovades en el 2011 amb càrrec al pressupost de 2012 i elimini la convocatòria de subvencions de cooperació per a l´any 2012.

D´altra banda, l´Ajuntament de Palma ha reduït un 60% la partida de subvencions per a projectes de cooperació amb països empobrits, fins i tot va eliminar la partida destinada a àrees prioritàries de Mali i Bolívia. Les ONGD de les Illes Balears han contret compromisos de col·laboració amb ONG i entitats del sud amb les quals treballen, uns compromisos que ara no podran complir. Les retallades afecten la continuïtat de la feina iniciada anys enrere i, per tant, la vida de milers de persones se´n veurà negativament afectada al no poder-se finalitzar determinades infraestructures bàsiques com hospitals, escoles, canalitzacions d´aigua, etc.

Cal ressenyar que, perquè l´AOD sigui realment eficaç, no hauria d´estar lligada als interessos dels països donants i hauria d´anar acompanyada d´unes polítiques coherents amb aquesta ajuda per part d´aquests països i dels organismes internacionals. És a dir, no es pot llevar amb una mà el que es dóna amb l´altra, sobretot si tenim en compte que es lleva molt més del que es dóna.

Des d´alguns sectors es pretén justificar les retallades a l´AOD per la falta de doblers. Davant aquest argument cal dir que, si hi ha voluntat política, hi ha mesures que es poden prendre per solucionar aquest problema. A nivell global, per exemple, es podria aplicar una taxa a les transaccions financeres per regular l´especulació d´aquest sector i recaptar doblers per lluitar contra la desigualtat al nord i al sud, aquí i allà. També hi podria haver un major control de l´evasió fiscal, especialment dels paradisos fiscals. A nivell local es podria aplicar l´impost sobre el patrimoni, però malauradament el Govern de les Illes Balears ha renunciat a aquesta font d´ingressos.

En contra del que ens volen fer creure, es pot sortir de la crisi d´una manera més justa i solidària. Però un dels grans problemes per avançar en la lluita contra la pobresa és la falta de voluntat política. Per aquest motiu es fa necessària l´existència d´una societat civil exigent amb els seus governants, així com un espai polític alternatiu que es comprometi de forma contundent amb aquesta lluita.

---