Arconovaldo Bonaccorsi
"comte Rossi" Memoria Civil, núm. 21, Baleares, 25 mayo 1986 Antoni Nadal
El físic, la indumentària i l'oratòria del comte Rossi causaren sensació entre la societat mallorquina Arconovaldo Bonaccorsi (més conegut per comte Rossi a Mallorca) va nèixer a Bolonya (Itàlia) a final del selge passat. Participà amb els Alpins a la Primera Guerra Mundial. Va combatre a la batalla de l'Ortigara, fou fet presoner al Montenero i va romandre confinat durant catorze mesos en un camp de concentració. L'any 1919 arribà a Milà, on s'adherí de ple al moviment feixista. Radical i violent, Bonaccorsi intervingué en nombroses batudes antiesquerranes pel Milanessat i pel Bolonyès, motiu pel qual fou empresonat més d'un cop. A la presó de Lodi conegué Leandro Arpinati. Aquesta amistat serví a Bonaccorsi per ascendir dins l'organització feixista. Entre els anys 1920 i 1922 fou cap d'esquadra a l'Emilia i la Romanya, secretari del fascio a Bolonya i encapçalà la legió bolonyesa durant la Marxa sobre Roma. Als anys següents Bonaccorsi exercí d'advocat amb una aboluta falta d'etica professional, tolerada per la policia fins al mes de juliol de 1934, en què Bonaccorsi i Arpinati varen esser arrestats. Bonaccorsi se salvà de la presó, però li retiraren el carnet del partit i fou suspès de l'exercici de l'advocacia. Tanmateix, al cap d'uns mesos li fou tornat el carnet i passà a ocupar un càrrecc a l'Instituto Generales delle Assicurazioni. Arribada a Mallorca Aldo Bonaccorsi arribà a Mallorca amb el Morandi, el vaixell italià que transportava armament i munició per a la defensa de l'illa, el 27 d'agost de 1936. Les raons de la seva vinguda són desconegudes. Probablement fou una iniciativa del comte Ciano. Tot just arribat, és féu anomenar general comte Rossi i pretengué d'assumir el comandament de l'illa. Els militars, però, no ho acceptaren i Rossi s'autoproclamà inspector de les tropes operants i cap de les milícies de la Falange. Aviat organitzà una columna de xoc integrada per una cinquantena de falangistes, Eren els Dragones de la Muerte. Rossi intervingué amb ells a la darrera fase dels combats contra les forces republicanes de Bayo. Rossi va participar, a més, en la recuperació d'Eivissa i de Formentera el 29 de setembre. |
Fill adoptiu de Mallorca El físic, la indumentària i l'oratòria del comte Rossi causaren sensació entre la societat mallorquina i ell sabé treure'n profit, fins al punt que fou proclamat fill adoptiu de Mallorca. Malauradament, Rossi també va posar de moda unes maneres d'actuar truculentes. Segons Rosario Quartararo, Rossi fou responsable de la major part de les accions d'extermini polític que es feren a Mallorca i Josep Massot ha assenyalat que l'aparició de Rossi contribuí a la institucionalització de les penes de mort. Quatre mesos bastaren perquè Rossi acabàs la seva missió. El mes de desembre de 1936 la presència del comte Rossi més aviat incomodava les autoritats mallorquines, D'altra banda, els britànics pressionaven per allunyar-lo de l'illa, Davant això, el comte Ciano decidí de cridar-lo a Roma. Retorn a Itàlia Bonaccorsi partí de Palma cap a Itàlia en un hidroavió el 23 de desembre. L'acompanyava el seu intèrpret, el apre Julià Adrover, qui més endavant fou prepòsit general dels teatins. Unes setmanes després, Bonaccorsi col·laborà amb el general italià Mario Roatta en la presa de Màlaga, on fou ascendit a Console Generale i distingit per Franco amb la gran creu militar amb distintiu roig. A final de 1937 o a començament de 1938, Bonaccorsi fou destinat a l'Africa oriental italiana amb caràcter d'inspector general de les Camises Negres. Durant la Segona Guerra Mundial comandà una columna a la Somàlia britànica, A l'Africa oriental fou on Bonaccorsi escribí i publicà, per iniciativa dels britànics, un memorial en el qual denunciava les corrupcions política i social de l'ocupació italiana. ¿ El va salvar d'una sort pitjor, aquest escrit? El cert és que. un cop acabada la guerra, Bonaccorsi tornà a exercir d'advocat fins que la mort li sobrevingué la matinada del 10 de juliol de 1962 en una clínica romana, a causa d'una intervenció
El "Comte Rossi" fent un miting a la balconada d'una casa a Manacor, a la seva esquerra el tinent coronel Lluís García Ruiz : a la dreta, Francesc Gil Puig, Casas, Rosell i el doctor Honarat Puerto
|