Tomàs Seguí Seguí

Memoria Civil, núm. 34, Baleares, 24 agosto 1986

Antoni Nadal

Tomàs Seguí va néixer el 24 de desembre de 1891 a la Vilanova d'Esporles. Son Pare es dedicava a diverses activitats manuals i ensenyava de llegir i d'escriure. Tomàs Seguí treballà en el camp i va fer de marger. Li deien En Ramellí. Militant socialista des de l'any 1916, fou un dels fundadors de la Federació Obrera d'Esporles el 12 de desembre de 1918. L'organització dels obrers responía a la importància que havien assolit a Esporles el ram tèxtil i, no tant, el de la contrucció.

Regidor socialista l'any 1920

La Federació presentà tres candidats a les eleccions municipals de 1920 i ell hi va sortir elegit. Era l'únic regidor socialista entre deu regidors liberals i conservadors però això no li va impedir de fer proposicions referides a la sanitat i a la protecció de menors, ni d'exercir, quan fou possible, el control  de l'acció de la majoria. També aconseguí que les sessions de l'Ajuntament se celebrassin els dissabtes a l'horabaixa perquè hi poguessin assistir més veïnats. Amb la pujada al poder de Primo de Rivera, el setembre de 1923, els ajuntament varen esser destituïts i el moviment obrer entrà en una fase d'esmorteiment. Aleshores, com tants d'altres mallorquins, Tomàs Seguí se n'anà a Cuba, on va fer de carboner. Va conviure a Cienfuegos amb les comunitats d'esporlerins i les seves conviccions socialistes es veren reforçar. En tornar a Mallorca, a la fi de 1927 i començament de 1928, fou nomenat president de la Federació

.

Tomás Seguí, batle d'Esporles amb la seva esposa

Batle d'Esporles

Esporles fou un dels pocs pobles mallorquinson va triomfar l'esquerra a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 i Tomàs Seguí en fou nomenat batle. Durant el manament, Seguí es va destacar per resoldre alguns assumptes pendents des de feia molt de temps. Aconseguí duplicar l'ensenyanança pública; dotà l'escola de material nou i en reformà el local; promogué la construcció de les escoles públiques actuals; resolgué el probles de l'abastiment d'aigua posà en marxa la canalització de les  aigües netes; aprovà nombroses obres públiques de neteja i d'adobament etc,. No cal dir que tantes d'iniciatives toparen a la fi amb l'oposició municipal i, en darrera instància, amb el governador civil, Joan Manent. L'Ajuntament que presidía Seguí fou processat en dues ocasions per haver aprovat els pressuposts tàcitament (1933 i 1934). Manent va prohibir, també en dues ocasions, el recaptament dels arbitris prevists. Seguí fou suspès del seu càrrec el 27 de setembre de 1934.

La repressió d'octubre de 1934

Uns dies després, el 6 d'octubre, es va declarar una vaga general a Esporles que va implicar la detenció de vuit persones. Tomàs Seguí n'era una i va estar tancat a la presó provincial del 11 al 16 següents. Mentrestant, a l'Ajuntament s'havia nomenat una comissió gestora integrada pels regidors liberals. La repressió va caure sobre el moviment obrer esporlerí: l'Agrupació Socialista i Tomàs Seguí estaven suspesos i la Casa del Poble clausurada. Seguí, qui s'havia casat el 15 de juliol de 1934 amb Magdalena Mora -de la qual tingué un fill-, comprà un forn i es va dedicar a repartir el pa pels carrers. Després de les eleccions a Corts del 16 de febrer de 1936, els ajuntaments suspesos varen esser rehabilitats i Tomàs Seguí recuperà la seva condició de regidor.

Persecució i mort

Arran de l'esclat del Moviment, a Esporles es va constituir un nucli de resistència que es va dissoldre en saber que el governador Espina havia estat detingut. Alguns dels amicsde l'emigració aconsellaren a Seguí que s'amagàs. Primer l'amagaren en una rota i després en el molí draper. La persecució s'havia intensificat, però encara s'arriscà a traverssar la Plaça carregat amb un feix de llenya en el transcurs d'una celebració "nacionalista". Un carro el va transportar fins a Can Caragol, prop de la Font de la Vila, on restà fins el 27 de gener de 1937, data en què fou detingut. Tots els intents per aconseguir que fugís de l'illa havien estat debates. Un cop a l'Inspecció de Policia, Magdalena provà de veure'l, però ell s'hi negà perquè no li veiés la cara desfigurada per la tortura. El 4 de febrer fou torturat de bell nou i afusellat sense cap judici anterior. Encara vivent, el varen estacar i el llençaren a un pou dels voltants del cementiri de Porreres. Un germà seu, Miquel, havia estat afusellat uns mesos abans a Palma.

El juliol de 1984, l'Ajuntament d'Esporles va proclamar fill il·lustre a Tomàs Seguí. Tomeu Llinàs hi llegí un discurs del qual he extret una bona part de la informació d'aquesta biografia.

Edifici de la Casa del Poble d'Esporles

 

Esporles, una manta sobre un torrent d'entusiasme

Memoria Civil, núm. 14, Baleares, 6 abril 1986

Damià Quetglas