Li deien En Ramellí, però també el coneixien per un nom extremadament amorós: el Bonjesús de Sa Vila Nova, que és la zona d'incidència esquerrana més forta d'Esporles. El seu ofici era el de forner. Pertanyia al Partit Socialista i exercia el càrrec de batle. Quan esclatà la rebel·lió militar, hom li aconsellà que procuràs anar-se'n de Mallorca, però ell no intuïa el perill, encara que procurà amagar-se. Per als falangistes d'Esporles fou una obsessió trobar el batle Ramellí i jugaren una temporada al gat i a la rata. Fins i tot un dia, que havia de passar d'un amagatall a l'altre creuant la plaça, la creuà sense furtar-se gaire a la mirada del sues perseguidors, amb un feix enorme de llenya sobre l'espinada. Finalment el detingueren a Sa Font de la Vila. Traslladat a la Prefactura de policia de la Ciutat de Mallorca, sembla que va ser sotmès a tortura, d'una manera força cruel. Quan la seva esposa el localitzà i acudí a veure'l, ell va negar-se a l'entrevista. Convençut que prest o tard el matarien, delegà un emissari perquè li comunicàs la seva voluntat: preferia que el recordàs sempre tal i com era, abans que els botxins l'haguessin destrossat. Entre altres coses, asseguren que el bon batle Tomàs tenia l'espinada passada per ull. Sigui com sigui però, li quedava poc temps de vida. El quatre de febrer del trenta-set, festivitat del Dijous Llarder, un grup d'homes el cosiren a trets dins el terme de Porreres. Encara viu, el llançaren dins un pou. Tomàs Seguí tenia quaranta-dos anys.

Llorenç Capellà

Diccionari Vermell

pàgS. 162 - 163

 

Esporles, una manta sobre un torrent d'entusiasme

Memoria Civil, núm. 14, Baleares, 6 abril 1986

Damià Quetglas

 

Tomàs Seguí Seguí

Memoria Civil, núm. 33, Baleares, 24 agosto 1986

Antoni Nadal

 

fideus

---