^{ORGANITZACIONS POLÍTIQUES}

Organització política del Partit Socialista Obrer Espanyol -PSOE- a les Illes Balears. El PSOE fou fundat a Madrid (1879) per Pablo Iglesias. La implantació del partit socialista a Mallorca està relacionada amb les activitats de l'Ateneu Obrer Mallorquí i amb les primeres commemoracions de la Festa del Treball. Les primeres agrupacions socialistes foren creades (1892) a Palma i Manacor pel tipògraf Pere Pascual Morey. En els seus origens, el partit aparegué molt vinculat a l'associacionisme obrer de resistència. Entre 1892 i 1894. l'Agrupació Socialista de Palma edità La Bandera Roja. El març de 1893, el PSOE es presentà per primera vegada a les eleccions a Corts per la circumscripció de Mallorca. Els candidats foren Antonio Garcia Quejido, Pablo Iglesias i Pere Pascual, i obtengueren 307 vots. Desprès d'uns anys d'efervescència, durant el quals l'agrupació de Palma tengué un paper determinant en la constitució de diverses societats obreres, en els darrers anys del s.XX aquesta es va veure arraconada per la reorganització de l'obrerisme republicà. El sabater Francesc Roca Hernández n'esdevengué el principal dirigent. Des de 1900, l'agrupació de Palma edità el setmanari El Obrero Balear, que es publicà fins a 1936. El 1901, Francesc Roca fou elegit regidor de l'Ajuntament de Palma. A diferents eleccions generals, el PSOE passà a Mallorca de 278 vots (1890) a 160 (1901), 631 (1903) i a 448 (1905). Entre 1901 i 1911, s'organitzaren grups socialistes a Capdepera, Llucmajor i Marratxí. En aquest període, aparegueren importants divergències entre l'agrupació de Palma i les dels pobles, a causa de l'oposició d'aquestes al socialisme reivindicatiu i a l'enfrontamen t amb la patronal. Entre 1906 i 1908, n'eren dirigents destacats Llorenç Bisbal, Jaume Marí, Miquel Porcel i Francesc Roca. El 1907, fou fundat un grup de Joventuts Socialistes a Palma. Entre 1909 i 1911, els socialistes impulsaren cooperatives de consum a Alaró, Artà, Bunyola i Palma. Després d'un fracassat intent de crear una Confederació d'Agrupacions Socialistes de Catalunya i Balears (1909), el 1913 es constituí la Federació Socialista Balear -FSB-, amb agrupacions a Llucmajor, Manacor, Marratxí i Palma. La continuació de l'enfrontament entre l'agrupació de Palma i les dels pobles - especialment la de Llucmajor, on s'havia desenvolupat molt el socialisme mutualista -, provocaren la seva dissolució el 1915. Després de la Setmana Tràgica (1909), els socialistes col·laboraren amb els republicans, i en ocasions fins i tot amb els liberals. Gràcies a aquest acord. Llorenç Bisbal fou elegit (1917) regidor de l'Ajuntament de Palma. Entre 1918 i 1923, el partit es veure molt influït pel verguisme, defensat pels principals dirigents socialistes, especialment Joan Monserrat Parets. Durant aquells anys, els socialistes conegueren un important augment d'influència que es va veure trencat per l'escisió comunista de 1921, que arroseguà la pràctica totalitat de les joventuts. A les eleccions municipals de 1920, foren elegits regidors socialistes a Alaró, Esporles, Lloseta, Llucmajor, Manacor i Palma. La polèmica entre verguistes i antiverguistes provocà una breu crisi el 1923. Després del cop d'estat de Primo de Rivera, amb la inauguració de la nova Casa del Poble (1924) i la fundació de la Unió General de Treballadors -UGT- de Balears (1925), el partir conegué un fort impuls (1925-26). Entre 1927 i 1929, però, es va veure molt afectat per la crisis del moviment societari. Durnant aquells anys, el PSOE només tengué uns 40 militants a Mallorca. Entre 1929 i 1930, es produí una certa reorganització. L'abril de 1930, el partit fèu part del Front Únic Antimonàrquic i aconseguí quatre regidors a Palma i denou als pobles. Durnat els anys de la II República (1931-36), el PSOE matisà el seu rígid obrerisme tradicional i assolí responsabilitats administratives a diversos ajuntaments de Mallorca. Així Llorenç Bisbal fou elegit (1931) batle de Palma. D'altra banda, l'advocat socialista Alexandre Jaume, considerat com el primer intel·lectual del partit a Mallorca, fou elegit (1931) diputat a les Corts espanyoles, amb 27.802 vots a Mallorca. Els socialistes conegueren un espectacular creixement, especialment als pobles, on es crearen noves agrupacions, molt vinculades en general amb el moviment sindical. El 1932, es reconstituí l'FSB, amb setze agrupacions i 1.139 afiliats. Llorenç Bisbal en fou elegit president i Andreu Crespí secretari. Durant el bienni reformista (1931-33), el suport dels socialistes a la gestió governamental els enfrontà constantment amb els anarco-sindicalistes i els comunistes. D'altra banda, la polèmica provocada pel trencament de l'aliança amb els republicans, donà lloc a  l'escisió (1931-33) d'un grup de militants, encapçalats per Jaume Bauçà, Sebastià Ferretjans, Jaume Garcies i Vicenç Torres, els quals constituïren el Partit Socialista Independent. A les eleccions a Corts de novembre de 1933, els socialistes formaren coalició amb Acció Republicana i no aconseguiren cap diputat. Alexandre Jaume només obtengué 27.271 votos a Mallorca. Des de 1933, l'FSB conegué la divisió entre les tendències prietista i caballerista. Aquesta darrera aconseguí el control de l'UGT i de les Joventuts Socialistes. Després de la insurreecció d'octubre de 1934, el partir centrà l'activitat en la lluita per l'amnistia i el suport als presos. La relació amb els comunistes es féu cada vegada més estreta. Des de mitjan 1935, les Joventuts Socialistes varen adquirir molta d'importància i varen accelerar el procés d'unificació amb les Joventuts Comunistes. A les eleccions de febrer de 1936, la candidatura del Front Popular, en la qual figurava el PSOE, fou àmpliament derrotada a les Balears. Els candidats socialistes, Antoni Gomila i Alexandre Jaume, varen obtenir 43.487 i 43.382 vots, respectivament. La victòria estatal del Front Popular va permetre a l'esquerra mallorquina recuperar amb escreix el poder institucional perdut durant el bienni negre. Així. el socialista Jaume Garcias fou elegit president de la Diputació Provincial de Balears. Al III Congrés de l'FSB, celebrat el 18 d'abril, els caballeristes, aliats amb el sector centrista encapçalat per Ignasi Ferretjans, varen derrotar els prietistes. El 30 de maig, però, se celebrà un congrès extraordinari, d'on sortiren guanyadors els prietistes. Després de l'alçament militar socialistes, com Jaume Bauzà, Josep Bernat, Jaume Garcias, Alexandre Jaume, Joan Monserrat Parets i Antoni Ribas, foren  executats i molts d'altres empresonats. A Barcelona, alguns socialistes mallorquins que havien arribat per participar en l'Olimpiada Popular, constituïren l'Agrupació de Socialistes Balears Refugiats a Catalunya, la qual edità (abril-juliol de 1937) el Suplement de El Obrero Balear. El juny de 1937, en fou elegit president Ignasi Ferretjans. A Menorca, que va quedar a la zona republicana fins al febrer de 1939. es reconstituí l'FSB (agost de 1937), i en fou elegit president el gabellí Jaume Alzina Sancho. L'estiu de 1941, un grup d'antics militants de les joventuts, encapçalats per Antoni Gil Julià, reorganitzaven l'FSB a Mallorca. Editaren clandestinament el fullet Contacto, i participaren a l'Aliança Nacional de Forces Democràtiques. Al final de la dècada, es dissolgueren. A l'exili destacà l'activitat d'Ignasi Ferretjans, que fou president de l'Agrupació de Socialiestes Espanyols de Mèxic. Des dels anys cinquanta i fins al final del franquisme, el PSOE fou pràcticament inexistent a Mallorca [ ...]

Gran Enciclopèdia de Mallorca

vol. 12  pàgs. 395 - 396