Combatents mallorquins als camps peninsular

Memoria Civil, núm. 38, Baleares, 21 septiembre 1986?

Miquel Ferrà i Martorell

No es limità la Mallorca del "Moviment" a servir de base aeronaval contra el punts estratègics republicans sino que una vegada s'hagué consolidad com a definitiu territori del sublevats ja vençuda l'amenaça d'un desembarc com el de  Bayo amb un sistema d'alerta aèria i marítima, estigué a punt d'exportar homes i armament a la Península. Sóller era cau d'una base de submarins de procedència italiana que foren desfresats amb noms espanyols i Ciutat de Mallorca tenia les intal·lacions de la Riba i Portopí a disposició dels italians i nacionalistes que poblaven aquestes aigües. Els camins del cel eren sovint recorreguts pel hidros, caces i bombarders de la Badia de Pollença o dels aerodròms de Son Bonet i Son Sant Joan. Mentre, les fàbriques de guerra illenques treballaven a un ritme ritme quasi desesperat, ocupant a més de catorze mil obrers que produïen peces de metralladora i de fusell "mauser" utilatge per fer cartutxeria i teixit d'uniforme. Telers i obradors mecànics completaven doncs l'ajut que significaven les constants tremeses de queviures a la zona franquista. Més de dotze milers de quilos entre articles alimentaris i bestiar ...

Així i tot, el tribut en homes no fou menor. Tot un estol de vaixells-transport com el Plus Ultra de 2.100 tones, lleugerament armat i que pertanyia a la Transmetiderrània foren mobilitzats i posats a disposició dels convois de tropes. En el Monestir de Lluc s'instalà una Acadèmia Militar de on sortiren molts d'oficials ver el seu baptisme de foc.

Els batallons d'Inca i de Campos

El 28 d'abril de 1937eixien de Palma cap a Sevilla els batallons del Regiment d'Infanteria número 36 anomenats d'Inca i de Campos que eren respectivament  el prinmer i el tercer. La nau Mallorca, tres vapors i el creuers "Baleares" i "Canarias" com escoltes, dugueren als joves combatens a una lluita que s'allargaba al continent i de la que ha no es podien sostreure. Els fronts l'Alcarria i de Guadalajara on es trobaven mallorquins de l'altre bàndol conegueren els resultats d'aquella primera experiència bèl·lica i aleshores confirmaren de manera encara més contundent que el conflicte era entre germans del mateix país, del mateix poble, de la mateixa familia ... Precedent de tal expedició havia estat, el 12 de març, la partida d'unes mil persones on hi figuraven un bon nombre d'oficials d'artilleria i cavalleria: 10 capitans, 20 tinents, 51 alferez, 29 brigades, 43 segents ... El dia 7 de juny i també vers Sevilla és enviada la 35 Bateria Expedicionària portant quatre obusos del 155/13. El 20 de novembre marxaren en el minador "Jupiter" tres bateries d'obusos de 105/11, dos batallons del Regiment d'Infanteria i una companyia de metralladores d'infanteria de marina. No acabarà l'any sense que hi hagi una darrera expedició cap a Cadis que principalment estarà formada per la 37 Bateria Orgànica que porta un armament de quatre canons de 150/27 ...

Centúries

Però la guerra no acaba. I començà el que alguns diuen "oficialment", el III Any Triomfal. La República perd una bona faixa de terreny dia rera dia i només l'ajut directe dels països democràtics podria canviar la truita. Però Franco i també Hitler i Mussolini sabe molt bé que entre els dubtes temorencs i les prudències diplomàtiques de les repúbliques lliures i de les monarquies parlamentàries, aquest ajut no arribarà mai. I amb aquesta moral, entre càntics de victòria i viques al nou estat nacional-sindicalista, centuries de falangistes i requetés, embarcats en el "Mar Negro" parteixen cap a la Península el 30 de gener de 1938. Un llarg hivern "palmesano" i una primavera plena de simbolismes i propagandes, desfilades i discursos, eran el preàmbul de nous embarcaments, tot d'una que l'estiu esbargeix la mar de núvols i tempestes.

Batalló ciclista

Es el mes de juny quan tres companyies d'Infanteria de Marina deixen l'Illa i van a cobrir la ribera de Penyíscola, Benicarló, Sant Carles de la Ràpita i el Delta de l'Ebre ... Després, el 3 de juliol, haurà de partir rumb a Cadis, la tropa "popular" de Mallorca, potser la que millor simbolitza a la Balear major amb la seva tradicional curolla per l'esport de la bicicleta. El Velòdrom del Tirador (Que amb les seves singulars edificacions i cós central hauria de restar ja per a sempre monument històric-artístic) havia popularitzat en els anys de pre-guerra a molts d'asos de la sensible màquina de dues rodes que no mancava de nombrosos usuaris al larg de les nostres carreteres. Ens referim al Batalló Ciclista o X Batalló, organitzat el maig del 37 per l'Intendència de Mallorca i del que vaig conèixer, ja fa anys, a un dels seus homes, carnisser d'ofici, nadiu de Calvià, que ens contà molts de detalls d'aquella vida de combat.

- Passavem per una serra tan nevada i conglaçada que si orinavem, l'orí restava cirstal·lizat ...

Es defícil de creure però ... Es tan difícil posar límits a la veritat! Una setmana després de la sortida del batalló ciclista és el torn del XIII Batalló, formagt a Campos. Per altra banda el IX Batalló, destacat a Felanitx des del primer de maig de 1937, parteix el 14 de juliol del 38, desembarcant a Vinaròs l'endemà matgeix. Un testimoni de la Batalla de Llevant en aquest estiu del 38 refereix una curiosa anècdota d'un soldat mallorquí:

- Feia tres dies que no havien pogut beure aigua i aquell xicot s'orinà dintre de la cantimplora i despr´ñes es mullà la boca, doncs no podia resistir més ...

La via a Mallorca

Aquesta feta ens porta de seguida a la memòria altres anècdotes semblants de la tropa expedicionària mallorquina a la guerra d'Africa, en temps de Weyler, quan alguns, mig morts de set, es beugeren l'or´´i dels seus cavalls ... I mentre tot això s'esdevenia al camp que uns deien de "l'honor" i altres de "la vergonya", la població mallorquina, a les viles i a la ciutat, sofria en silenci l'ansència dels seus fills en un clima de temor i desconfiança. Les "madrines" de guerra feien per altra banda la tramesa de paquets als combatents, regals que posguessin alleugerir d'alguna manera la duresa de la vida dintre de les trinxeres. Els cinemas funcionaven malgrat el drama per tal d'oferir algun esbargiment a la població civil i a les guarnicions militars. Eren velles pel·lícules, còpies d'abans de la guerra. A l'acabament del film es projectava sobre la pantalla el retrat de Franco i hom es posava dempeus, el braç en alt, per a cantar el "Cara al Sol" ... Fins i tot el Bisbe podia esser sospitós. Tenim el testimoni de que havent anat el prelat a fer una missa i plàtica a la parròquia sollerica, sonà el telèfon a les Cases de la Vila i algun jerarca militar o falangista demanà si el sermó havia estat pronunciat en mallorquí o en castellà ...

La vida a Mallorca

Aquesta feta ens porta de seguida a la memòria altres anècdotes semblants de la tropa expedicionària mallorquina a la guerra d'Africa, en temps de Weyler, quan alguns, mig morts de set, es beugeren l'or´´i dels seus cavalls ... I mentre tot això s'esdevenia al camp que uns deien de "l'honor" i altres de "la vergonya", la població mallorquina, a les viles i a la ciutat, sofria en silenci l'ansència dels seus fills en un clima de temor i desconfiança. Les "madrines" de guerra feien per altra banda la tramesa de paquets als combatents, regals que posguessin alleugerir d'alguna manera la duresa de la vida dintre de les trinxeres. Els cinemas funcionaven malgrat el drama per tal d'oferir algun esbargiment a la població civil i a les guarnicions militars. Eren velles pel·lícules, còpies d'abans de la guerra. A l'acabament del film es projectava sobre la pantalla el retrat de Franco i hom es posava dempeus, el braç en alt, per a cantar el "Cara al Sol" ... Fins i tot el Bisbe podia esser sospitós. Tenim el testimoni de que havent anat el prelat a fer una missa i plàtica a la parròquia sollerica, sonà el telèfon a les Cases de la Vila i algun jerarca militar o falangista demanà si el sermó havia estat pronunciat en mallorquí o en castellà

 

..

Regiment d'Infanteria de Marina

El novembre del mateix any, més jovent de Mallorca passa a engrossar l'exèrcit de la península: Són les forces d'Infanteria de Marina que es constitueixen en Regiment comandat pel coronel Arturo Cañas ...

Dintre del mateix tenma, seguint la valuosa documentació de Massot i Muntaner, hi ha notícia dels mallorquins que formaren part del Terç de Requetés de Nostra Senyora de Montserrat i que foren més d'un centenar. Aquest terç delmat a Cuatro Caminos, es reorganitzà amb 125 soldats del Batalló Palma, entrant a combatre prop de Gandea, al Batalla de l'Ebre. D'accions anteriors se'n compten dos de desapareguts a la localitat de Codo: Francesc Cardell Nicolau i Miquel Pascual Pomar ...

Si, Mallorca també va fer la guerra a la península la costat dels vencedors i d'aquell general que quan ocupava la Capitania General del Palau de l'Almudaina assitía a les funcions de cinema Rialto en companyia de la seva filla. Però com hem vist a un altre capítol no tots erem "nacionals". Nomésaixí es pot comprendre com mestre Antoniio Machado fidel a la democràcia republicana, moria anèmic a l'exili de la Catalunya francesa, el seu germà, Manuel Machado cantava, ben nodrit de bona taula i encès entusiasme:

"Caudillo de la nueva reconquista

Señor de España, que en su fe renace

sabe vencer y sonreir, y hace

campo de paz la tierra que conquista ...

... para una España más y más España

!La sonrisa de Franco resplandece¡

EXPEDICIONES

ARTILLERIA

- Parte el 7 de junio de 1937 con destino a Sevilla la 35a. Batería expedicionaria, armada con 4 obuses del 155/13.

- Sale el 20 de noviembre de 1937 en el minador Júpiter una expedición de 3 baterias de obuses del 105/11.

- El 2 de diciembre de 1937 y con destino de Cádiz parte la 37a. Batería armada con 4 cañones del 150/27.

MANDOS

- En el Marqués de Comillas sale para la Penínsulala primera expedición mallorquina, según orden de febrero que exige el 50 por ciento del mando de la isla debe incorporarse. Marchan 190 jefes y oficiales, 300 suboficiales, 250 soldados y 150 falangistas.

INFANTERIA

- Del Regimiento 36 se forman los batallones 1o. (en Inca) y 3o. (en Campos) para salir hacia el frente. Parten el 28 de abril de 1937 con destino a Sevilla en el "Mallorca" y otros tres vapores escoltados por el "Baleares" y el "Canarias".

- Y el 10 de julio de 1938 parte el 12o. Batallón formado en Campos.

- Finalmente sale el 14 de julio de 1938, con destino a Vinaroz, el 9o. Batallón formado en Felanitx.

INFANTERIA DE MARINA

- Una compañíade ametralladoras sale el 20 de noviembre de 1937.

- Tres compañías expedicionarias parten en junio de 1938 a Peñíscola, Benicarló y San Carlos de la Rapita.

- En octubre de 1938 parten dos compañías de vigilancia en la zona marítima del Mediterrñaneo. También hubo una bandera de Falange que en noviembre de 1938 envía a su 4a. Centuria al frente. Aunque sepamos lo de la 4a. Centuria no podemos establecer el número exacto de componentes en cada centuria de la enviadas.

Los tradicionalistas participaron en el Tercio de Requetés de Montserrat.