Antoni Marti Rigo
Memoria Civil, núm. 5, Baleares, 2 febrero 1986
Jaume Pomar
|
Per a la gent de la meva generació -els que vàrem néixer acabada la guerra- la figura de Es Mascla Ros. Jordi Martí Rosselló. ha tengut quelcom de mítica y fins i tot de misteriosa. Erem pocs el qui arribárem a veure qualque número del celebèrrim Foc i Fum (o Foch y Fum), per respectar-ne la genuina grafia). Tanmateix, a tots ens ha arribat, per via de tradició, algun dels seus acudits o el so popular de moltes de les seves glosses, que han sobreviscut al pas del temps per arribar a inscriure's en un populisme de nou encuny. |
En tot això devia pensar jo aquell dia de primavera de 1968 quan el vaig visitar a la Impremta Independència de càrrec de Sant Bonaventura i viag mantenir amb ell una llarga conversació. Quan hi torn ell ja no hi és i el seu fill, En Toni Martí Rigo. un home que frega la seixantena, no dubta a l'hora de conversar sobre la figura humana del seu pare.
Jordi María Rosselló "Es Mascle Ros" quan començà a treballar en premsa
Primer, anticlerical
A la conversa que l'any seixanta-vuit vaig mantenir amb el seu pare, em digué que havia assistit a escola fins als tretze anys i que havia exercit els oficis de sabater i de fonedor. Finalment havia estat impressor, ofici que li produí uns substanciosos guanys econòmics. Començà col·laborant al setmanari Pu-put de Pau Ximelis ...
|
El foch i fum, a la primera época no deixava viure a Joan March. Anaren de plet i mon pare va ser desterrat |
- Efectivament, li puc mostrar les seves primeres col·laboracions. També va escriure a una altra revista del mateix estil que es deia Es Gallet.
Una i altra eren publicacions de tendència més aviat anticlerical.
- Es cert. S'ha parlat de l'anticlericalisme del meu pare, pero a ca nostra tots vàrem ser batiats, Ell concretament no anava a missa, però no s'oposava a que els seus fills hi anàssin. Jo em vaig forma a un col·legi anomenat Escuela Católica Alemana i, de més gran vaig estudiar a La Salle, D'altra banda, era molt amic de les monges del Temple
|
"Mon pare es sentí políticament realitzat al llarg del període republicà" |
Capçalera de Foch-y-Fum de la primera època
Dinar de família l'any 58 a la casa del Molinar. A l'esquerra el nostre entrevistat, Antoni Martí, fill de "Es Mascle Ros"
Desprès, republicà radical
Però alguns grups del clergat eren enemics seus.
- Sí, és cert. I també ho eren els grups de beates que el denunciaven al Governador, De fet era un republicà molt radical, Crec què quan ell es va sentir polítcament realitzat fou al llarg del període republicà.
A mi em digué que va identificar.se amb la política de Francesc Julià.
- Potser. A la nostra imprempta Francesc Julià hi publicava La Voz del Pueblo. Es clar que també s'hi publicava "El Obrero Balear".
|
El detingueren tres vegades. Però el seu germà, que era militar va treure cara perll |
Pleit amb March
I La Sotana Roja, I el Foc i Fum ...
- I tant! A la primera època el Foc i Fum no deixava viure En Joan March i aquest li plantà cara. Anarem de plet, i mon pare va ser condemnat a un exili de tres anys, sis mesos i vint-i-un dies. Ell mateix ho conta a Memòries d'un desterrat.
Se n'anà a Barcelona,
- Efectivament, a Barcelona, Abans havia viscut a l'Alger i a l'Argentina. L'any vint, quan es va casar, emigrà tres anys a Cuba, Fint i tot va viure un mes a París. Era abans de començar el Foc i Fum.
Que sortiria al carrer l'any trenta-sis
- Però amb interrupcions motivades per problemes polítics. Al llarg de la dictadura de Primo de Rivera el prohibien cada dos per tres. Fins i tot va sortir al càrrer amb altres noms així el vint-i-vuit es deiz Pitos y Flautas, l'any següent Cultura i més tard, Copeo i Quijote, El trenta-sis, efectivament, emmudí.
Detingut tres vegades.
Perillava la seva vida?
- No ho sé. Ma mare, la germana i jo ens anarem a viure a Sancelles i ell està a Palma. El detingueren tres vegades, però el seu germà que era militar, va treure cara per ell. I algun weylerista que l'ajudà ... Va tenir molta sort, perquè a persones molt meyns significades políticament, no les posaven en llibertat així com així.
Es cert, Em sembla que l'any trenta-set la Imprempta començà a treballar per la Jefatura de Defensa Pasiva de las Baleares.
- I tant! I a causa de les penúries i de la por patida trabucà el cervell. Aleshores va escriure unes gloses patriòtiques que va publicar sense signatura.
Es un anècdota, ùnicament. Supòs que podem afirmar que Es Mascle Ros va estotjar la ploma l'any trenta-sis.
- Jo jo pens. Amb tot l'any quaranta-tres va editar una Guía Turística Comercial de Mallorca, que es va retirar de la venda per ordre del Govern Civil, perquè parlava en vers de les cases de senyores, especialment d'un que regentava Na Catalina Ferretjans, situada pels entorns de la Plaça del Mercat.
|
A causa de les penúries i la por la impremta començà a treballar per la "Jefatura de Defensa Pasiva de las Baleares". També va escriure unes glosses patriòtiques que va publicar sense signatura. |
Tengué, per tant, un comiat literari ben sorollós.
- No ho cregui. Els anys seixanta va presentar-se per dues vegades al premi Ciutat de Palma de Teatre i si le he de ser franc, cap de les dues vegades el va guanyar. Aquest fou veritablement el seu comit literari.