|
Bisbe Miralles Memòria Civil, núm. 25, Baleares, 22 junio 1986 Antoni Nadal
Josep Miralles i Sbert va néixer el 14 de setembre de 1860 a Palma. Son pare era oficial de l'Arxiu de protocols de Palma. Del 1871 a 1875 estudià el batxillerat en arts a l'Institut de Palma. En el dos anys següents va cursar la carrera de Magisteri. Mentrestant feia d'escrivent en una notaria per costejar-se els estudis. Ensenyà de franc als fills dels socis del Cercle d'Obrers Catòlics de Palma. La seva vinculació a aquest cercle fou molt estreta: als 17 anys en fou nomenat soci protector, del 1909 al 1913 en fou consiliari i del 1909 al 1912 en dirigí el "Boletín Obrero", L'octubre de 1878 va començar els estudis de la carrera eclesiàstica al Seminari conciliar de Palma i els va acabar el 7 de juny de 1884, data en què fou ordenat sacerdot, prèvia dispensa d'edat. Aleshores, ja feia uns anys que se l'havia adscrit a la parròquia de Sant Miquel (1880) i aquí celebrà la primera missa. Hi romangué fins al 1896. Va obteneir els doctorats en Teologia i en Dret canònic al Seminari central de València el juny de 1891 amb la qualificació màxima.
Publicista L'abril de l'any següent es va graduar de doctor en Filosofia i Lletres a Madrid. Del 1886 a 1896 enenyà al Seminari i a diversos centres d'ensenyament secundari. El 31 d'octubre de 1894 fou nomenat fiscal eclesiàstic de la diòcesi i exercí el càrrec fin a l'abril de 1903. L'abril de 1896 va treure l'oposició a una canongia i fou nomenat arxiver de la Seu. Una bona mostra de la seva tasca ingent com a arxiver és el catàleg de l'Arxiu capitular que va publicar en tres volums. Aquests varen esser uns anys d'intensa activitat com a publicista. També dirigí el "Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana". Fou examinjador sinodal i censor elesiàstic. El doctor Miralles no mostrà cap interès particular per l'ús de la llengua catalana. Gairebé tota la seva bibliografia - més de 350 publicacions - fou escrita en castellà. Això no obstant encoratjà mossèn Alcover a escriure-hi i la fama de regionalista va entrebancar la seva promoció més d'una vegada. Cap a la Seu de Mallorca El 15 de novembre de 1914 fou consagrat bisbe de Lleida a la Seu de Mallorca. El 31 de desembre de 1915 fou proclamat fill il·lustre de Mallorca. L'any 1925 fou nomenat bisbe de Córico i coadjutor amb dret a successió del bisbe de Barcelona, un nomenament que no va agradar a l'arquebisbe-cardenal Vidal i Barraquer. El 2 d'octubre de 1926 en va prendre possessió. El seu pontificat a Barcelona durà fins al 1930. Miralles, qui tenia un caràcter autoritàri, va topar amb el general Barrera a causa, entre d'altres, de la defensa que féu del català com a llengua de l'Església. El 13 de març de 1930 fou preconitzat com a bisbe de Mallorca i se li concedí el títol "ad personam" d'arquebisbe de Beroe.
|
Durant la Segona República, el bisbe Miralles no insistí gaire en els atacs contra la República, tot i que les crítiques anaren augmentant a poc a poc. Presidí el Sínode diocesà a la Seu de Mallorca l'octubre de 1932 i es va preocupar per l'organització de l'Acció Catòlica a Mallorca. L'any 1934 fou sotmès a dues intervencions quirúrgiques a causa d'una flebitis que féu témer per la seva vida.
El bisbat i el Moviment En esclatar el Moviment, Miralles es va mostrar més aviat reservat i distant. Fou després del reembarcament de Bayo quan va fer, a través dels micròfons de Ràdio Mallorca una declaració explícita d'adhesió al Moviment que es va reproduir en el butlletí oficial de la diòcesi. A més, mai no condemnà públicament els assassinats que s'efectuaven a l'illa i beneí els avions italians. Tot això li va reportar l'acerba denúncia de l'escriptor catòlic Georges Bernanos, un testimoni excepcional de la revolta a Les grans cimetières sous la lune. Josep Massot ha demostrat, però, que el bisbe Miralles féu esforços per separar l'esfera de l'Església de la de l'Estat, que no tingué cap paraula d'elogi per a la Falange i que atacà amb duresa les doctrines nacional-socialistes. D'altra banda, defensà l'ús de la llengua catalana en la predicació i en la catequesi, un fet sense comparació als Països Catalans en aquell temps. El novembre de 1939 celebrà les seves noces d'argent episcopals i amb tal motiu li foren concedits els títols de prelat domèstic, d'assistent al soli pontifici, de noble o de comte romà. El rei d'Itàlia també el va condecorar. El 26 de setembre de 1942, es va suïcidar a Palma la dirigent estatal del PCE Matilde Landa, aleshores empresonada. Hom ha atribuït aquest suicidi a les pressions que els bisbe Miralles va exercir sobre ella per obenir-se la conversió al catolicisme. El doctor Miralles va regir la diòcesi fins pràcticament la seva mort (el seu coadjutor i succcessor, Joan Hervás, arribà a Mallorca el febrer de 1947). La mort li esdegingué el 22 de desembre de 1947. Tenia 87 anys i uns dies abans encara pogué pontificar a la Seu. Era soci corresponent de les acadèmies de la Història i de Belles Arts de San Fernando, de la de Bones Lletres de Barcelona etc.
|
