Antoni Bestard Seguí |    |  BIOGRAFIES  | TEMA: INCA  PALMA / ANARQUISME


El catorze de desembre del trenta-vuit el varen sometre a Consell de Guerra, a l'Escola d'Arts i Oficis de la Ciutat de Mallorca. L'acusaren d'adhesió a la rebel·lió i en consequência el Tribunal el condemnà a pena de mort. Tot i això, hi havia motius per servar l'esperança d'un possible indult. Les festes nadalenques eren a prop, la caiguda de Catalunya era irremeiable i ja es besllumava la fi de la guerra d'Espanya. Prest, però, es demostrà que la justicia del nou règim no minvaria el seu rigor. El vint-i-sis d'agost del trenta-nou, a les set del matí, Antoni Bestard era executat a l'hemicicle del cementiri de la ciutat. Tenia quaranta-set anys i era casat.

Llorenç Capellà

Diccionari Vermell

pàg.  37

Nascut a Inca sobre l’any 1891, fou assassinat a Palma el 1936. Fou un dels personatges més importants de l’anarquisme d’Inca. Després de treballar a la fàbrica de can Xilles, va passar a ser sabater. Sent sabater va afiliar-se al sindicat La Justicia, de tendència anarquista, del que fou president en tres ocasions. Així també s’afilià a la CNT. Participà activamente en el I Congrés Balear de Sabaters celebrat a Alaró. Hi acudí en representación dels treballadors inquers de calçat. Des de la creació del periòdic Cultura Obrera, l’anya 1919, en fou subscriptor i una col·laborador habitual. Els dies 13 i 14 de març d’aquest any fou un dels maxims activists i propagandistes de la revolta a favour de les subsistències a Inca. Poc després fou detingut i acusat dels enfrontaments contra la Federació Catòlica de dita localitat el 14 d’abril de 1919. El judici es celebrà a Palma el febrer de 1921, finalmente va ser absolt del fets, després d’estar 45 dies detingut. Tot i que cap a l’octubre de 1919 passà un temps a la presó juntamente amb altres militants cenetistes. Poc després, el desembre de 1919, el trobem representant dels curtidors d’Inca en la vaga i boicot a la fàbrica Pujol hermanos. I el primer de maig d’Inca Cap el 1922 militava al Sindicat de la Pell d’Inca. Essent seceretari en la quarta sessió del I Congrès de la Federació Regional del Treball de Mallorca, l’octubre de 1922, en el que va ser coautor de varies ponències i dictàmens. Els anys de la dictadura es perd la pista, tot i que el 1931 apareix novament com a president de la societat La Justicia. Durant tota la Segona República es mantingué actiu dins l’anarquisme inquer. Pero amb el cop d’estat  de 1936 fou arrestat, li feren un Consell de Guerra a Inca i, comdemnat a mort, l’afusellaren en el cementiri de Palma el mateix 1936. Destaquen la gran quantitat d’articles publicats a la premsa anarquista i el gran nombre de mitings que realitzà: el 1914, a Palma actuà amb Baltasar Carcero, Cosme Salvà i Jaume Bauzà, cenetistes, i els socialistes Simó Fullana i Llorenç Bisbal. Ja a l’agost de 1919 feu diversos mítines més a Inca. Un fet curiós és la critica que feu l’estiu de 1920 per la celebración d’una corregida de toros a Inca. El març de 1923 tornà a fer un miting a Inca, a la societat La Justicia, en una campanya a favor de l’absolució d’Acher, en el que hi participaren A. París, Llinàs i Donjó. I poc després participà com a orador, com a president de La Justicia, en un miting, celebrat el 3 de juliol de 1923 al teatre d’Inca, en solidaritat amb els treballadors del transport de Barcelona i amb les obreres de la fàbrica Escapa de Palma, que estaven en vaga. A l’últim miting que el tenim document fou en el celebrat el darrer diumenge de setembre de l’any 1931, en el que esposa el conflicte de la fàbrica dels germans Enseñat. Per altra banda, el trobem fent aportacions econòmiques a favor dels anarquistes Sacco i Vanzetti, el gener de 1923. || Font: CO; ARM, Govern Civil, 1592/331. || Bibliografia; ARMENGOL, A i ARMENGOL, J (2005); CAPELLÀ. (1989); GABRIEL, P (1973).

Els invisibles || DICCIONARI DE MILITANS, ORGANITZACIONS I SINDICATS LLIBERTÀRIS DE LES ILLES BALEARS.

VOLUM I: MALLORCA || 1869-1952
pàgs. 27-28

 

DE INCA – Efectos de una injusticia

CULTURA OBRERA nº 10

18 de noviembre de 1919

 

Triunfo de los zapateros de Inca

CULTURA OBRERA nº 63

23 de octubre de 1920

 

 

fideus/