Cinquanta-dos anys. Casat. Havia estar sergent d'Infanteria i, quan esclatà la rebel·lió militar, era cap d'un dels negociats de l'Ajuntament. Pertanyia al Partit Comunista, pero bàsicament era un anticlerical. Va llevar la M del seu nom original, Mateu, per quedar-se convertit en Ateu. Fundà l'any trenta-u un setmanari, "La Sotana Roja", destinat a denunciar l'església vergonyant- Home adinerat i extremadament espectacular amb els seus fets, viatjà a Rússia per tal d'assabentar-se del funcionament de La Lliga Atea i, de retorn, va pronunciar un a conferència sobre les seves experiències en el local dels republicans federals. Llibertari, vital i colorista, Ateu Martí va ser l'ànima del comitè organitzador de l'homenatge a Margalida Tarongí, jueva cremada per la Inquisició. No és estrany que un home tan bellugadís i punyent amb les seves crítiques, arrossegàs els odis dels poderosos i dels poc imaginatius. L'acusaven de ser un agent de Moscú. L'acusaven de ser un monstre. Va ser una de les primeres víctimes de la repressió. La nit del cinc al sis d'agost del trenta-sis, l'assassinaren a Génova, en el Coll de Sa Creu.
Llorenç Capellà
Diccionari Vermell
pàgs. 101 - 102
(Palma - 1890 -1936) Polític i periodista. De posició benestant i d'ideologia esquerrana radical, el 1918 era dirigent republicà, Entre 1919 i 1923, fou militant del Partit Socialista Obrer Espanyol -PSOE-. Durant els anys treinta, milità esporàdicament en el Partit Comunista d'Espanya, pel qual fou candidat a diputat a les eleccions de 1933. Fou (1931) el primer director del setmanari comunista Nuestra Palabra. També es relacionà amb els anarco-sindicalistes i col·laborà amb Cultura Obrera. Lliure pensador i anticlerical, fundà i presidi (1930) la Lliga Laica de Mallorca i dirigí (1931) el periòdic antireligiòs La Sotana Roja. Publicà (1932) l'opuscle anticlerical Temas. La riquesa dels richs está fornida de la sanch d'els pobres. Protagonitzà diversos fets cèlebres contra la religió catòlica, com el de prescindir (1930) de la M del seu nom propi. Fou el primer mallorquí que viatjà a la Unió Soviètica. El 1924, ingressà a la lògia maçònica Renovació 20, de Palma. El 1935, impulsà a s'Arenal la cooperativa de producció la Unió dels Trencadors. Fortament combatut per la dreta mallorquina, fou empresonat arran dels fets d'octubre de 1934 i patí (1935) un atemptat frustrat. Fou assassinat al començament de la Guerra Civil (DG).
vol. 10 pàg. 287
![]() A la fotografia, grup de comunistes abans de partir d'excursió. Podem identificar, d'esquerra a dreta: Ateu Martí, Jaume Campomar, Gabriel Picornell, Josep Julià, Miquel Llabrés i Aurora Picornell) |
![]() Ateo Martí, en una col·laboració del 1er. aniversari de la revista Nosotros de Manacor |
Martí Miquel, Mateu
Bibliografia: CAPELLÀ, Llorenç. Diccionari vermell, Palma, 1989. GABRIEL, Pere. El moviment obrer a Mallorca. Barcelona, 1973; “Socialisme, sindicalisme i comunisme a Mallorca (1929-1933)”. A: Recerques. 1972, Barcelona, núm. 2 pàg. 163-189. GINARD FÉRON, David. La resistència antifranquista a Mallorca (1939-1948), Palma, 1991; L’esquerra mallorquina i el franquisme. Palma 1994: i “Martí Miquel, Mateu”. Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. X. Palma, 1988, pàg. 287.
Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans, Obra coordinada per Maria Teresa Martínez de Saz (s. XIX) i Pelai Pagès Blanch (s. XX), Barcelona, Universitat, Abadía de Monserrat, 2000, pàg. 840
Hay que votar
La Sotana Roja,
núm. 5, 18 junio 1931
Ateo Martí
Cultura Obrera, núm. 30, 18 abril 1932
Ateo Martí
Un remolí de
mort a les pedreres
S'ARENAL - COLL D'EN REBASSA
Memoria Civil,
núm. 32, Baleares, 10 agosto 1986
Damià Quetgles