La importància del decret d'unificació de falangistes i requetés

Memoria Civil, núm. 45, Baleares, 9 noviembre 1986

Sebastià Serra

El Decret 255, del 19 d'abril del 1937, amb què Franco unificà els falangistes i els requetés és una de les peces claus per a entendre el règim franquista.

Stanley Payne, historiador estudiós de la Falange, diu que "sólo un fuerte sistema corporativo organizado sobre sólidas bases conservadoras sería capaz de superar las tensiones sociales y de restablecer la unidad nacional". Es clar, doncs, que Falange va esser "el partido único" d'un estat corporatiu, conservador i autoritari.

Després d'importants dissensions internes i d'enfrontaments amb altres grups de dreta, "Falange Española" va esser obligada pel "mando militar" a la fusió amb els tradicionalistes i passà a anomenar-se "Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista" (FET y de las JONS). A partir d'aquí, va esser el partit únic a l'Estat, tot formant part de l'organització d'aquest sota les ordres del General Franco. Fou capaç d'articular unitàriament la ideologia del règim, ajuntà els sectors socials que li feien costat, actuà com a centre per a preparar els quadres polítics de l'Estat, creà els Sindicats Vericals com a aparells estatals que substituïen tot tipus d'organitzacions de treballadors, va fundar el Frente de Jueventudes i la Sección Femenina.

Organització jeràrquica

L'organització de Falange era molt jeràrquica: "Jefe del Estado", "Secretario General", "Junta Política", "Consejo Nacional", "Jefaturas Provinciales" i "Jefaturas Locales".

Es pot afirmar que, molt aviat, els plantejaments "revolucionaris" de la Falange de José Antonio s'arraconaren i que foren els sectors del corporativisme conservador els que organitzaren i dirigiren Falange després del Decret d'unificació. Un dels protagonistes d'aquest procés va esser Serrano Suñer, cunyat del General Franco, artífex de l'organització del partit únic a partir de la seva experiència i de la seva coneixença d'un conjunt de forces conservadores. Havia format part o tenia amistats i fins i tot confiança amb las Juventudes de Acción Popular (JAP), Acción Española, Comunión Tradicionalista, Renovación Española i CEDA.

L'exercit, columna vertebral

Pero l'eix que explica la unificació és l'exèrcit, amb els plantejaments de l'Estat Italià i de l'Estat Alemany-

Hi va haver situacions traumàtiques, fins i tot enfrontaments físics emtre distints sectors de falangistes, tal com succeí més envant, dins la maduresa del franquisme, amb els sectors tradicionalistes. Tal vegada sigui essencial esmentar la problemàtica que plantejà Hedilla, que acabà amb la seva detenció i el seu desterrament inicial a Canàries.

El nou partit es va anar organitzant amb lentitud. Els seus estatuts, presentats dia 4 d'agost de 1937, interrelacionaven amb prou cura l'organització de l'Estat espanyol amb la del partit únic. Les bases de l'Estat totalitari conservador eren de cada vegada més evidents. Una llei del 30 d'octubre del 1937 plantejava que els càrrecs de l'administració local o provincial havien de esser aprovats pels caps de Falange i de la Guàrdia Civil de la localitat de referència. El Fuero del Trabajo només feia al·lusions molt genèriques a la problemàtica de la justícia social.

A partir del desembre del 1937, Franco i Serrano Suñer tingueren resolt el problema de trobar un secretari general que, amb un caràcter dòcil i una llarga història de lluita falangista alhora, pogués aconseguir àmplies adhessions: es tractava de Raimundo Fernández Cuesta, que va esser objecte d'un intercanvi de presoners l'octubre del mateix any.

Substitució de quadres

A l'aparell de Falange a tot l'Estat franquista, observam una substitució sistemàtica de quadres dirigents aleshores. Els que podríem anomenar iniciadors dels falangisme són enviats al front o substituïts per altres personatges, tot tenint en compte alguns enfrontaments interns.

Són freqüents les acusacions contra els oportunistes que arribaven a Falange: un conjunt de "tecnòcrates" es pot anar observant al voltant de l'Estat Major, però això sí, tots ells amb relacions molt bones amb l'exèrcit -n'eren oficials moltes de vegades-  i amb una fidelitat absoluta al Cap de l'Estat i de la Falange, General Franco, i amb un concepte clar de l'organització jeràrquica i corporativista.

Predisposició a Mallorca

L'ambiente a favor de la unificació ja existía a Mallorca a la darreria de l'any 36. A la publicació "Aquí estamos" en trobam referències prou significatives, i també a "El Dia".

En el número del 19 de desembre del 36 d'"Aquí Estamos", són ben clares les paraules del General Franco a la Falange que s'hi reprodueixen: "Sois la más fiel expresión de la hidalguía española, vosostros que no tenéis taras políticas, que estáis completamente limpios de los pecados que llevaron a España a la situación caótica que sufríamos, seréis los verdaderos regeneradores de la Patria vosotros devolveréis a España su grandeza; por eso, con toda la fuerza de mis pulmones grito con vosotros: ¡Arriba España!

També a "Aquí Estamos", en el número del 15 de febrer del 37, trobam un article que complementa l'escrit anterior; és el titulat "La Falange al requeté de Mallorca" que acaba amb le següents paraules: ".. y que lo sepan todos, este abrazo no hay crisol que lo disuelva. Glorioso requeté nacional, Falange os saluda y os admira. Requeté de Baleares, Falange Española Balear, os abraza al doble grito de Arriba España y Viva España.

S'estava preparant, doncs, el camí de la unificació, que en el número d'"Aquí Estamos" d'abril del 37 es presentada sota el titular "Franco ha hablado". L'editorial exepressa la fidelitat a José Antonio i el tradicionalisme, les bases del "Nuevo estado totalitario de España", i acaba d'aquesta manera "... que se mantenga tenso nuestro espíritu, que no decaiga en lo más mínimo nuestro entusiasmo a fin de no deformar el estilo de nuestra revolución nacional, cuyo tono austero, vigoroso y disciplinario ha prometido el Generalísimo conservar, sin que haya nadie que tenga derecho a dudar de su lealtad".

Aquests són el tipus de plantejaments jeràrquics que mantenen altres publicacions com "El Luchador" que, en el número del 24 d'abril del 37, comença així el seu comentario sobre la unificació: "Qué decir del manifiesto del decreto de nuestro queridísimo Generalísimo? Una frase lo resume todo; la de nuestro españolísimo alcalde de Palma: a sus órdenes, mi General."

Que signa com a "Demófilo" un article titulat "Frutos de la unión" al número de dia 8 de maig del 37 d'"El Luchador", fa referència al fracàs de Primo de Rivera en la seva experiència amb la Dictadura, degut a l"envidia como la desunión, las intrigas de los políticos y la ambición desapoderada de los mangoneadores de la cosa pública ... En España amaneció con el sol de nuestra reconquista y las malditas sombras de la desunión lo ocsurecieron primero y nos lo apagaron después. ¡Que no suceda ahora lo mismo!. Les seves referències ideològiques són clares: Donoso Cortés, Balmes, Aparici, Antoni Maura i Mella. Insisteix una i altra vegada en la necessitat d'una forta jerarquització: "¡El jefe ha hablado. Su voz es la voz de la Patria! Obediencia incondicional al Salvador de España".

Es interessant d'observar les signatures dels diversos articles que es van publicant tant a "Aquí Estamos" com a "El Luchador", "El Día", tot fent referència a la importància del partit únic i formant part d'un ampli proselitisme: Sebastià Sancho Nebot, Ferrari Billoch, Josep Rubí, Andreu Ferrer, Rvdo. Francisco Planes.

Zayas a Roma

Es cert que hi ha una continuïtat a diversos quadres dirigents de Falange, però ben aviat anam observant susbstitucions respecte de la primera etapa. El Marquès de Zayas, l'estiu del 38, és enviat a Roma pel Govern del General Franco com a representant davan de les organitzacions feixistes d'Itàlia i dels Països Balcànics. D'una manera molt significativa, quan l'any 55 qui va esser cap de Falange publica la seva obra "Historia de la vieja guardia en Baleares" no ens dóna referències a partir de l'any 36. Néstor Gallego, que havia estat cap de propaganda a les primeres etapes de Falange, va anar al front; Pou va partir cap a Filipines ...

Atenció per les organitzacions de masses

Al grup dels nous dirigents, sempre trobam oficial de l'exèrcit relativament joves i també joves de Falange. de tota manera, tot i que a Mallorca va haver-hi importants substitucions, conflictes interns i, gairebé sempre, lluites pel poder, es pot parlar de bastant de continuisme. Els casos de Boloqui, Cortés, Torres, Sancho Nebot, etc., en són exemples ja que molts d'ells havien participat a diverses campanyes falangistes abans del 18 de juliol, però sobretot hi participaren a partir de l'endemà.

Després del decret d'unificació, observam una atenció preferent a l'organització del "Frente de Juventudes", de l'"Auxlio Social" i de la "Sección Femenina". Són les organitzacions de masses, les que preocupen la Falange. En aquest sentit, es persegueix crear amb força uns mitjans de comunicació de masses per transmetre les directrius emanades de Madrid per un Serrano Suñer, una Antonio Tovar, o un Dionisio Ridruejo, posem per cas. No es durà a terme fins acabada la guerra.