|
Esporles, una manta sobre un torrent d'entusiasme Memoria Civil, núm. 14, Baleares, 6 abril 1986 Damià Quetglas Quan el 14 d'abril de 1931 el "metget" Mateu Palmer fou rebutjat per hissar la bandera tricolor, cap esporlerí sospitava que seria ell qui dirigiria les milicies de la Falange Mallorquina aquells dies de juliol, durant els quals la sequedat omplia el torrent que desdibuixaba el poble i el silenci susbstituia la xalabardia dels obrers de les fàbriques en el passeig que junta Sa Vilanova amb el poble. Don Gabriel Calafell, es bou roig, era el metge titular d'un poble febrilment fabril als llindars de segle XX. També controlava la vida política d'aquells anys de restauració i torns de partits diferents que es semblaven com a gotes d'aigua. El poble ja s'havia estès per So'n Tries seguint el jac del torrent i Sa Vilanova era la petita rússia esporlerina, quan la Federació Gremial Espolerense, fundada el 1918, inicià la construcció de la Casa del Poble allà pel 1923. D. Alexandre Jaume, propietari de So'n Tries, havia donat facilitats per a cedir el solar. Aportacions de 15 cèntims setmanals i les suors d'horabaixes, diumenges i festes de guardar feren realitat la construcció de totes les dependències de la Casa del Poble -sales de reunió, saló d'actes, biblioteca, projector de cinema sonor- i un teatre preciós que s'inaugurà el dia de Pasqua de 1930.
Tomás Seguí, batle d'Esporles amb la seva esposa De la Casa del Poble a l'Ajuntament Havien frissat d'acabar l'obra perquè D. Gabriel, es bou roig havia fomentat la creació de la groga societat obrera Fomento Esporlerense. La Casa del Poble allotjava els diversos sindicats i les diverses actitivitats que allà es desenrrotllaven facilitaven els lligams entre els treballadors, tan o més, que la solidaritat que implicaven les vagues, com la que es portà a bon port l'any 1925 -la més llarga i forta-. motivada per l'expulsió de vàries treballadores de la fàbrica del Sr. Fortuny a l'intentar organitzarse sindicalment. Quan la gent ja estava triada i els qui no s'identificaven amb la Casa del Poble acudien al cinema "Coliseo" i als "seus" cafés, començà la República, elegint per batle a Tomàs Seguí, socialista. Formava majoria municipal amb els republicans Joan Font i Tomeu Sastre, Patata, amic d'aventures per Cuba. Construcció d'un poble L'aprofitament dels salts d'aigua a La Granja havien afavorit l'instal·lació de fàbriques textils a Esporles. Primer al molí Draper. Desprès la de Sa Torbina, can Fortuny, Can Ribas, Can Esteva i, la més grossa, Can Campos. La fabricació de mantes havia propiciat la concentració proletària. També havia aconseguit quelcom que mai havia aconseguit l'agricultura tradicional de muntanya: excés de treball i propagació de la ideologia socialista. A les sis de la tarda, desprès del toc de sirena, devallava la riada d'obrers pel passeig més dixaraxera i lluenta que l'aigua del torrent. Però l'utillatge de les fàbriques enveí. Els empresaris malavetjaven no modernitzar i cercar maneres de mantenir vells sistemes de producció. Al 1934, Ca'n Campos va tancar. Cinc-cents obrers quedaren sense feina. L'ajuntament, dirigit pels homes de l'Agrupació Socialista d'Esporles ha afrontat la construcció de les escoles públiques, mentre provisionalment nins, nines i pàrvuls acudeixen a la Casa del Poble. Les disputes per a l'abastiment d'aigua es resol amb un contenciós favorable. Els llevadossos del Badaluc i de Son Tries son arreglats, així com nombrosos camins, gent voravies i sembrant arbres o instal·lant un brollador al jardinet de l'antic cementeri. La llum eléctrica es posada a alguns carrers i s'inspeccionen els serveis sanitaris de les fàbriques. Paral·lelament els sectors menys compromesos amb les millores i que es manifesten més extremistes entren en l'espiral de l'insult i la violència. Així els agafa el moviment revolucionari d'octubre. Película mala era la consigna per a convocar l'atur. Quatre dies de presó per als dirigents socialistes és la represa contra l'atur massiu del 6 d'octubre. Desprès foren suspesos els regidros socialistes en un intent de paralització de la política desenvolupada pel primer ajuntament republicà. L'espiral violenta La Comissió Gestora, formada pels liberals-marchistes, no resistía l'empenta d'una població majoritàriament socialista amb la Casa del Poble tancada. Primer la presidio Francesc Calafell i desprès Llorenç Sabater. A les Joventuts Socialistes convivien alguns "cenetistes" (Joan Arbós i Francesc Vich), i comunistes (Bernat Canals, Josep Comes, que contava pels pobles le seva estància a Rússia l'any 1933). El costum es flexibilitzava: les dones participaven a la vida sindical, el mateix batle acabava de casar-se només pel civil ..., I l'eufòria revolucionària portava a iniciar el rellançament de la fàbrica de Ca'n Campos d'una manera autogestionada. Però les provocacions es multiplicaven. Des de l'Hotel es tocaven llaunes als que anaven a missa. Els vespres s'organitzaven vigilàncies per descobrir les secretes reunions de falangistes. Aquests s'enquadraven a Ciutat i no mostraven cara a Esporles si no era per fer-ne alguna o per guardar el convent de les monjes de la Caritat d'un incendi anunciat oerò mai pensat. La capelleta del cementiri I l'explosió arribà a la capelleta del cementiri. Era un tema conflictiu. La capelleta, mig derruida, estava a la vora de la carretera i només era emprada per "fer-hi ses feines". S'havia proposat esbucar-la. El batle Seguí ho havia negociat amb el bisbe. Però una nit hi amollaren un explosiu. Segons les joventuts socialistes, als quals apuntaven la gent de l'esglèsia per la seva insistència en esbucar-la, era una provocació dels falangistes. S'apuntà el nom de Joan Homo com a autor. Foren detinguts alguns falangistes entre els quals hi havia el "metget". I la capelleta fou definitivament esbucada en ple dia pels aturats del poble per ordre de la Comisió Gestora restituida desprès de les eleccions de febrer, encapçalada per Sebastià Coll mentre Seguí esperava l'oportunitat de tornar a presentar-se a les anunciades eleccions que no s'arribaren a fer, com tampoc s'acabaria l'escola fins a la dècada de 1960, quan ja havien tancat la majoria de fàbriques i la mà d'obra marxava cap a la costa. |
Edifici de la Casa del Poble d'Esporles Resistencia Precisament el 28 de juliol, quan tres membres de la Joventut Socialista d'Esporles recollien la tramitació per fer-se càrreg de la fàbrica de Ca'n Campos a la Diputació, arribaren al seu president les octavetes que convidaven als militars a aixecar-se en armes contra la República. Demanaren armes. Miguel Seguí, Bartomeu Bosch i Antoni Vich tornaren enfadats al poble per la negativa del president de la Diputació. Agafaren les escopetes i alguna pistola. Van fer aquartelar la Guardia Civil i els Carrabiners i van prendre el poble. El diumenge va arribar el ban de guerra, però no el posaren a la porta de l'Ajuntament. Així passaren dos dies. Al tercer, el tinent dels Carrabiners va prendre la decisió de rendir-se als militar de Palma. Millor, de no mostrar resistencia si arribaven. Alguns s'amagaren. Altres pujaren a la muntanya per resistir. Eren 23. Qui més qui manco, havia fet contraband. Coneixia els racons i amagatalls. El dijous arribàren armats falangistes locals sota comandament militar. Es parlà d'un gran diposit d'armes. Buidaren la Casa del Poble. La gent des del Puig de Sant Bernedí, als mig-dies o a la tarda, contemplava els bombardeixos de Ciutat. El divendres ja s'organitzaren les milícies i feien batudes per trobar els fuits, que baixaven individualment i sempre amagats a cercar menjar i noves. El dia dos d'agost, en un braveig de força, arribà l'exèrcit: tota una companyia d'artillers, guàrdia civill ... Havien tingut, dies abans, algun tiroteix, com el que es produí quan en Caballito baixava a cercar aigua i va ser descobert per en Llució i els Pacos. Ja, sense esperançes, es van rendir al comandant Feliu. El capità metge M.S. Urbaneras s'encarregà de l'interrogatori i les purgues de ricí. Aquells 23 foren portats a Comandància Militar, desprès de carregar alguns socialistes a Establiments i al Secar. Jaume Nicolau Mesquida es fer càrreg de l'Ajuntament. Els vells regidors s'amagaren. El batle també. Els matrimonis civils foren obligats a casar-se. Registres, detencions i morts a les carreteres. Les batudes cercant els amagats s'intensificaren. Tomàs Seguí deixà el poble, amagat sota un feix de llenya, aprofitant la festa que es feia a la plaça celebrant l'entrada de l'exèrcit rebel a alguna ciutat. Qüestions de contraband o unes notes foren els primers indicis per a la detenció del batle Seguí a Ca'n Caragol, devora la Font de la Vila el 27 de gener de 1937. L'intent de fer-lo sortir de l'Illa havia fracassat. Les fàbriques, per aquestes hores, ja estaven militaritzades i la participació en les milícies o l'ingrès a l'exèrcit eren maneres de salvar-se. Va ser com si una gran manta d'aquelles que es fabricaven, amb padassos vells, sense tenyir haves cobert cinc anys d'història i entusiasme.
Memoria Civil, núm. 33, Baleares, 24 agosto 1986 Antoni Nadal
Num. 475, 22 der abril de 1911 |
||
|
|
|||
