Lliga Catalana      |    |  PARTITS POLITICS   | TEMA:  |  CATALANISME   |

La Lliga Catalana fou el nom que el 1933 adoptà la Lliga Regionalista quan es va reestructurar com a partit i hi incorporà gent de la Dreta Liberal Republicana de Catalunya, cosa que afirmava la vinculació de la Lliga a la Segona República Espanyola i la incorporació del sector confessional d'Acció Catalana, quan aquest es negà a continuar formant part d'Acció Catalana Republicana. El nou partit representava l'alternativa oposada a l'Esquerra Republicana de Catalunya, de cara a les eleccions de novembre del 1933, en les que van assolir un bon resultat.

Això provocà que els sectors republicans i esquerrans es reorganitzessin per a les eleccions municipals del gener del 1934, on la Lliga sofrí un cert retrocés i una campanya d'agressions, que dugué els seus representants a abandonar el Parlament de Catalunya en senyal de protesta. En absència dels diputats de la Lliga, el Parlament aprovà la llei de Contractes de Conreu, a la qual aquesta s'oposava acarnissadament amb suport de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i contra el sindicat Unió de Rabassaires. La Lliga intentà d'oposar-se a la defecció de la dreta agrària cap a posicions més radicals. No participà en els fets del sis d'octubre del 1934 i protestà tímidament contra la retallada de l'autonomia catalana, alhora que expressava la seva repulsa envers els revoltats.

La Lliga intervingué en els governs de la Generalitat d'abril de 1935 i gener de 1936, el segon cop presidit per Fèlix Escalas. Però l'intent d'introducció d'un partit filial de la CEDA a Catalunya (Acció Popular Catalana) trencà el pacte tàcit de col·laboració de la Lliga amb la CEDA. A les eleccions del febrer del 1936 la Lliga va promoure la coalició Front Català d'Ordre contra el Front d'Esquerres, però el seu fracàs provocà la defecció del sector més dretà, cosa que la dugué cap al centre, a la col·laboració amb el Parlament de Catalunya restaurat i a l'acceptació de la llei de Contractes de Conreu.

L'esclat de la guerra civil espanyola de 1936-1939 la deixà en una situació ideològica insostenible en el camp republicà, i va desaparèixer. Molts dels seus dirigents se n'anaren a l'exili o, com Francesc Cambó, donaren suport econòmic i ideològic, Francisco Franco.

Col·laboradors de la Viquipèdia. Lliga Catalana (partit) [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2007 [data de consulta: 28 de febrer del 2008]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lliga_Catalana_%28partit%29&oldid=1284153>.

fideus/