^{PUBLICACIONS PERIÓDIQUES}

Solidaridad Obrera fou un diari fundat a Barcelona el 19 d'octubre de 1907, inicialment com a òrgan de premsa del grup Solidaridad Obrera, i fou l'òrgan sindical més important a Catalunya fins el 1939. Inicialment s'edità gràcies al suport financer de Francesc Ferrer i Guàrdia, i fins el 9 de juliol de 1909, quan fou executat, hi col·laboraren anarquistes, sindicalistes i socialistes. Fou dirigit inicialment per Jaume Bisbe, Antoni Badia i Matamala n'era l'administrador i com a redactors Josep Cassasola, Antoni Colomé, Enric Ferrer, Tomàs Herreros, Miguel V. Moreno, Grau i Anselmo Lorenzo.

Capçalera de Solidaridad Obrera

A partir del setembre del 1908 passà de fet a ésser l'òrgan de la Confederació Regional de Solidaritat Obrera de Catalunya. Des de febrer del 1910 fins setembre del 1911, durant el procés de fundació de la CNT, el director fou Joaquim Bueso, que substituí Tomàs Herreros. El 1916 els redactors foren Andreu Cuadros, Manuel Andreu Colomer, Josep Negre, Josep Borobio, Agustí Castellà Trulls i Ángel Pestaña, qui en fou nomenat director després de la vaga revolucionària de l'agost del 1917i assolí un gran èxit professional en publicar documents que denunciaven la relació del comissari Manuel Bravo Portillo amb l'espionatge alemany. El febrer del 1919 fou suspesa la seva publicació arran de la vaga de La Canadenca.

No va reaparèixer fins el 5 de març de 1923 dirigit per Ángel Pestaña, però la Dictadura de Miguel Primo de Rivera el va suspendre novament el maig del 1924. No va reaparèixer fins el 31 d'agost de 1930, durant el mandat de Dámaso Berenguer. El director fou Joan Peiró i els redactors Sebastià Clara, Pere Foix i Cases, Ramon Magre Riera i Eusebi C. Carbó. Arribà als 50.000 exemplars. Les lluites internes de la CNT per tal de dominar el diari van provocar que la FAI acusés la redacció d'enteniment amb Esquerra Republicana de Catalunya, i el juliol del 1932 fou nomenat redactor Llibert Callejas, substituït juliol del 1933 per Manuel Villar Mingo, el juliol del 1936 per Jacinto Toryho i el maig del 1938 se'n féu càrrec Josep Viadiu i Vendrell.

Va seguir les vicissituts del sindicat, i fou suspès de gener a febrer del 1932, gener del 1933, i desembre del 1933 a abril del 1934 degut a les implicacions de CNT i FAI en les intentones revolucionàries, després dels fets del sis d'octubre de 1934 fou suspensa d'octubre a desembre del 1934 i de maig a juliol del 1935. Després continuaria publicant-se a Barcelona fins el 24 de gener de 1939, i els seus tallers foren expropiats per a publicar-se l'òrgan de Falange Española, Solidaridad Nacional.

Des de l'exili 1944, la CNT apolítica va editar novament a París el diari, i posteriorment Fernando Gómez Peláez i Joan Ferrer publicaren un suplement literari de gener del 1954 a desembre del 1961. El 1976 s'edità clandestinament de nou a Barcelona com a òrgan de la Confederació Regional del Treball de Catalunya. Quan la CNT fou legalitzada tornà a ser el seu òrgan i arribà a un tiratge de 20.000 exemplars, i quan es produí l'escisió de 1980 entre el sector renovador i el sector històric, cadascun d'ells edità una Solidaridad Obrera.

Enllaços externs

• Versió digital del diari
• Portant veu de la Secció Regional Catalana de CNT-AIT