Josep Sureda i Blanes (Artà 1890- Barcelona 1984) Va ser un químic, apotecari, escriptor i historiador de la ciència mallorquí. Fill de l'apotecari Josep Sureda i Lliteras i germà del teòleg i lul.lista Francesc Sureda i Blanes i del metge Miquel Sureda i Blanes. És el pare de l'economista Josep Lluís Sureda Carrión.
Biografia
Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona (1911) i es doctorà a la de Madrid (1915). Fou director (1912) del laboratori de química general de la Residència d'Estudiants de la Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques. Estudià química a la Universitat de Munic (1913-14) i a l'Escola Politècnica Federal de Zuric (1913-1914). A Mallorca dirigí la fàbrica d'adobs químics de Portopí, propietat de Joan March. Posteriorment anà a Astúries a treballar a la fàbrica d'amoníac de La Felguera. De 1933 a 1952 dirigí les Indústries Agrícoles de Mallorca. Va ser president de l'Associació per la Cultura de Mallorca (1934-36) i col.laborà a La Nostra Terra. Signà la Resposta als catalans (1936). El 1966 es traslladà a Barcelona, on va escriure bona part de la seva obra històrica. Col.laborà a les revistes científiques "Anales de la Sociedad Española de Física y Química", "Chemiker-Zeitung" i "Ciència". Fou membre de l'Institut d'Estudis Asturians (1948), acadèmic numerari de la reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma (1953), soci fundador de la Societat Espanyola d'Història de la Medicina (1960) i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1962) i de l'Acadèmia de Farmàcia de Barcelona (1964). El 1983, fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears. Des de 1993 l'institut de Son Gotleu du el seu nom. Té un carrer dedicat a Palma.
Obra
Reivindicà la contribució dels illencs al progrés tècnic i cultural a Mallorca i la tradició tècnica (1958), Las academias médicas de Mallorca 1788-1831 (1960), La creació científica (1963), Orfila i la seva època (1969), Ramon Llull i l'origen de la cartografia mallorquina (1969), Mallorquins d'ahir (1974) i Petites històries (1987). Estudià la Renaixença a Històries aldanes (1976) i Aprenentatge i romiatges del jove Miquel Costa (1980) i els viatgers a Mallorca amb Chopin a Mallorca (1954), Els hostes. Dos savis de Heidelberg (1960), Els hostes. Un polonès exilat (1962), Els hostes. Ole Brull (1963), Els hostes. Pau Piferrer (1964) i altres treballs. Va publicar el volum de poesia lírica El paisatge d'Artà (1932). Bon coneixedor de l'alemany traduí al castellà Die Balearen de l'arxiduc Lluís Salvador (1954-65) en dotze volums, amb un pròleg seu a cada un d'ells.
Bibliografia
-
Contreras; Garcia Marín. Pròleg a Mallorca i la tradició tècnica Editorial Moll i Consell Insular de Mallorca: Palma, 1990.- (Biblioteca Bàsica de Mallorca; 36). p. 7-22.
-
Josep Maria Llompart. Pròleg a Petites històries Editorial Moll i Consell Insular de Mallorca: Palma, 1987.(Biblioteca Bàsica de Mallorca; 12). p. 7-12.
-
Joan Miralles. Conversa amb Josep Sureda i Blanes. "Lluc" 611 (1972) p. 17-19.
-
Baltasar Porcel. Josep Sureda i Blanes y el espíritu de Mallorca a "Los encuentros" Editorial Destino: Barcelona, 1969. p. 287-293.
-
Antoni Quintana. La narració de la història a Mallorca. Josep Sureda i Blanes "El Contemporani" 8 (1996) p. 6-9.
-
Pere Rosselló Bover. Josep Sureda i Blanes i l'assaig noucentista "Revista de Catalunya" 63 (1992) p. 139-152.
-
Àngel Turron. "Josep Sureda i Blanes, integrador de ciència i humanisme" "Quaderns de Cultura de El País" (1983) p. 3-4.
Enllaços externs
Col·laboradors de la Viquipèdia.
Josep Sureda i Blanes [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2009 [data de consulta: 14 de desembre del 2009]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Sureda_i_Blanes&oldid=4620092>.
Edició facsímil de 1994 del llibre "El paisatge d'Artà"