Jaume
Aiguader (o Aguadé) i Miró fou un
metge i polític català nascut a Reus el 1882, germà d'Artemi
Aiguader i Miró. Afiliat a la
Unió Socialista de Catalunya, ingressà posteriorment a
Estat Català.
Durant la dictadura fou empresonat i el 1930 participa en el
Pacte de Sant Sebastià. El 1931 va fundar amb altres l'Esquerra
Republicana de Catalunya i al abril fou elegit regidor per Barcelona i
seguidament designat alcalde de la ciutat fins el 1933. Reelegit regidor en
les eleccions del 1933, empresonat el 1934 i reelegit altre cop el 1936.
Durant la guerra fou ministre sense cartera del segon govern de
Largo Caballero
(1936), i ministre de Treball i Assistència Social
al govern de
Juan Negrín López (1937), càrrec que va mantenir a la reorganització del
govern de 1938 però va dimitir l'agost d'aquell any. El 1939 va marxar a
l'exili a França, i el 1941 a Mèxic, col·laborant en diverses revistes.
Entre les seves obres algunes de caràcter mèdic (Aspecte
social de les infeccions sexuals en el matrimoni, 1912);
entre les politiques Amb Catalunya i per
Catalunya 1930; i Catalunya i la
revolució, 1931; va escriure també una biografia de
Miguel Servet publicada pòstumament el 1945. Va morir a Mèxic el 1943.
Enllaços externs
Memòria esquerra.cat
fideus