Vint-i-tres anys. Fadrí. Era industrial i les causes de la seva mort les trobarem si cercam la seva procedència familiar: era el fill del batle Amer, aleshores perseguit amb ràbia per tors els indrets de Mallorca. Jaume Amer era un home alegre, divertit. Li agradava ballar. Quan deman per ell, la gent diu això: Li agradava ballar. Tot i que no era un home polític, va sentir la mossegada de la por. El pare amagat, els continus escorcolls a casa seva, el decidiren també a amagar-se. El refugi era la pròpia casa, dins una petita estança tapada amb un armari. Un dia es presentaren a cada uns falangistes. El cervaven a ell. Sembla que havien cridat la seva quinta a files i no s'havia presentat. Les pressions que rebia l'ex-batlessa dels amics de la familia eren continues. Que es presenti a l'Exèrcit En Jaume ... Si l'agafen els falangistes ...  Finalment la seva mare va tombar el coll. Un amic dretà, amb influència, li recomanà que En Jaume es presentàs a l'Exèrcit, però a la Ciutat de Mallorca, i que caminàs cap alt pels carrers més transitats, perquè res no li passaria. Quan va sortir, a cent metres de ca seva, carrer de l'Amistat, un requeté i un falangista li sortiren al pas. Li digueren: Jaume, vols venir amb nosaltres? i se l'emportaren a la presó. La seva germana petita Dora, va portar-li el menjar al llarg de vuit dies. El veia assegut, una mica sorprés per tot el que passava. Als vuit dies comunicaren a la familia que l'havien traslladat a la ciutat. Passava que l'havien assassinat. Conten que una metgessa, famosa per aquelles contrades, li tallà un bocí de nas per tal de fer-li dir on s'amagava el seu pare. Sigui cert o no aquest suplici, el mataren el vint-i-quatre d'agost del trenta-sis a Son Coletes, juntament amb el veterinari Joan Nadal.

Llorenç Capellà

Diccionari Vermell

pàg. 26