|
Antoni Amer Llodrà
|
BIOGRAFIES TEMA: REPUBLICANISME / MANACOR |
|||
|
Li deien
En Garanya. Cinquanta-cinc anys.
Casat. El seu ofici : selleter, comerciant, home ric. El seu partit :
Unió Republicana. El seu càrrec : Batle
de Manacor. Havia estat Gestor de de la Diputació de Balears i compromissari
d'Unió Republicana per a l'elecció del
President de la República. Anys enrere, havia actuat a Barcelona, adscrit a
les Joventuts Republicanes. Home d'una indeclinable vocació política,
proclamà la República a Manacor i seguí les orientacions del Partit
Unión
Republicana. La història de la seva detenció, suposa recordar un llarg
rosari de persecucions. El dinou de juliol del trenta-sis, diumenge, el
batle Garanya abandonà Manacor, camí de la Ciutat de Mallorca. No s'amagava
encara. Més aviat tenia la intenció d'acudir al Govern Civil per assabentar-se
de la situació alarmant que es pregonava de casa en casa. Fent auto-stop, a
l'altura de Montuïri el recollí una parella de guàrdies civils, i aquesta
casualitat li va permetre entrar sense cap problema a una ciutat presa
militarment. Va romandre amagat en el Coll d'en Rabassa. Sabia que la seva
presència comprometia els seus protectors i procurava canviar sovint
d'allotjament. L'agost del trenta-sis va trobar aixopluc en un lloc prou
tètric : dins una tomba, en el cementiri de Petra. El fosser,
Antoni Riutort,
s'encarregava de suministrar-li queviures i de portar-li notícies de tot
allò que succeïa. De sobte però, el fosser deixà de comparèixer. Tal volta
el batle Garanya mai no va saber el motiu real, però el cert és que l'havien
assassinat a Son Coletes, un vespre d'agost. Retut pel desesper i la fam,
retornà a Manacor. Va amagar-se a ca uns parents, molt pocs dies, i trobà
aixopluc a Can Mesquida, un pagès que vivia prop del pas del tren.
L'amagaren dins la bassa i quan, esporuguits per l'onada de sang que
sacsejava Manacor, els Mesquida decidiren traslladar-se a una caseta de
foravila, la seva parenta Aina Ferrana, li duia el vespres una senalla amb
menjar. Prest o tard però, els havien de descobrir. Manacor era ulls, ulls
de policia oberts a la nit. A posta Aina Ferrana decidí traslladar-lo a ca
seva. El seu fill va fer un clot de l'amplària d'un braser i quan trucaven a
la porta o entrava algú, posaven el braser tapant el forat. Qualque delació
es produí però, perquè els falangistes es tiraren com a gavilans sobre la
casa de Na Ferrana.
Aquí hi ha d'haver un soterrani
- deien -
aquí hi ha d'haver un soterrani
. En Garanya era davall el braser.
Aqui hi ha
d'haver un soterrani, repetien, i no el trobaven . Detingueren
Na Ferrana.
Havien detingut En Mesquida. El cercle de llibertats s'estrenyia i al batle
Garanya
li preparaven la definitiva sortida. El treurien de Manacor amagat
dins un carro de palla i s'entregaria a la Ciutat de Mallorca, a les
autoritats militars. Demostrava bon ànim, però estava esgotat. Sabia la mort
del seu fill
Jaume. Estava fart d'amagar-se com un bandejat, ell, que no
havia fet altra cosa més que exercir un càrrec que li havien atorgat per
voluntat popular. D'això parlava amb el fill de Na Ferrana, arraulits prop
del foc, quan es projectaren dues ombres sobre la xemeneia. Dos homes. Dos
falangistes. Un d'ells va dir :
Au, anem . I afegí, mentre preparava unes
manilles : Junta les mans. Es negà, en principi el batle.
No m'escaparé. On puc anar, tanmateix?
. Però la resposta gou tallant :
He dit que juntis les mans ¡ . Se l'emportaren emmanillat pels carrers de
Manacor. Un al·lot li va escopir a la cara. De tota manera, encara havia
d'esvair una darrera possibilitat de salvació. Quan el Cap de policia,
Barrado, va assabentar-se de la seva
detenció, va traslladar-se inesperadament a Manacor i va dir que ell se'n
feia càrrec i se l'emportava a la Ciutat de Mallorca. Ignor amb quines raons
va convèncer els carcellers, però el cert és que la Guàrdia Civil de
Montuïri va detenir un cotxe procedent de Manacor i l'ocupaven quatre homes
: un d'ells era
Barrado i un altre
Antoni Amer. Havia estat una detenció
casual que restà sense efecte tot d'una que la parella va conèixer la
identitat dels ocupans. Això no obstant es va perdre un temps valuosíssim.
Ja es retallaven els fars de tres cotxes en la foscúria. El xofer de
Barrado
no tingué temps d'arrencar el seu motor, quan un grup nombrós d'homes armats
els enrevoltaren. Sembla que es produí una discussió força aspra.
Barrado reclamava el dret sobre el
presoner, tot adduint que era un pres governatiu. Els falangistes de Manacor
afirmaven que En Garanya era seu, perquè ells l'havien trobat. Segurament es
varen creuar amenaces i Barrado va considerar prudent cedir a les
pretensions dels manacorins. Així, aquests se'n portaren altra volta el
batle Garanya cap a Manacor. Hi ha un espai d'hores en blanc que no he pogut
omplir. El The End es produeix a Son Coletes. Li diuen a
Antoni Amer que
camina d'esquena als homes armats i que no es giri. Camina. Un tret en el
cap acabà amb la seva vida. Diccionari Vermell pàgs. 25 - 26
Memoria Civil, núm. 24, Baleares, 15 junio 1986 Antoni Nadal Dora Amer, l'eco inextingible d'un clam Memoria Civil, núm. 23, Baleares, 8 junio 1986 Llorenç Capellà
|
||||
|
|
||||
|
|
 |
|
|
|
|
Antoni Amer (1882 - 1936) |
|
|
|
|
|
EL batle Antoni Amer "Garanya" (1882 - 1936) LA HISTÒRIA ROBADA |
|
|
Antoni Tugores |
|
|
Palma, 2004 |
|
|
|
|
|
MANACOR La guerra a casa |
|
|
Antoni Tugores |
|
|
Palma, 2006 |
|
|
|
|
|
DICCIONARI VERMELL |
|
|
Palma, 1989 |
|
 |
|
|
La Segona República a Mallorca |
|
|
Albert Herranz / Joana Maria Roque |
|
|
Miquel Font Editor Palma, 2006 |
|
