Daniel Anguiano Munguito (Haro, 1882 - Mèxic, 1964) fou un polític i sindicalista espanyol.Ferroviari, va ingressar aviat a la Unió General de Treballadors, fou actiu participant en la vaga general de 1917 que va finalitzar amb una dura repressió per part de les forces de seguretat. Detingut al costat de Francisco Largo Caballero, Andrés Saborit Colomer i Julián Besteiro, va ser condemnat a cadena perpètua i reclòs en el penal de Cartagena. En aquest temps era també sotssecretari del PSOE. En ser escollit Diputat el 1918, va ser excarcerat. Va participar, al costat de Fernando de los Ríos, en la comissió enviada pel Partit Socialista Obrer Espanyol a la Unió Soviètica per a avaluar la incorporació o no a la Internacional comunista. En el seu informe posterior, va considerar convenient la integració (en contraposició a De los Ríos), per valorar com un avanç la III Internacional. El Congrés del PSOE de 1921 va rebutjar les tesis d'Anguiano, cosa que va suposar la creació del Partit Comunista Obrer Espanyol, al qual es va incorporar. Després de la Guerra Civil es va exiliar a França per, després d'un llarg periple per Europa i Amèrica, acabar els seus dies a Mèxic.

En Asturias se vivió con especial intensidad la huelga general revolucionaria de agosto de 1917. Convocada por UGT y CNT en toda España, afectó a los principales centros industriales, pero fue un fracaso. Determinante para ello fue la rápida detención del Comité de Huelga, en Madrid, formado por los socialistas Andrés Saborit, Julián Besteiro, Daniel Anguiano y Largo Caballer

1918, sentados: Francisco Largo Caballero, Pablo Iglesias y Julián Besteiro, de pie: Andrés Saborit, Daniel Anguiano e Indalecio Prieto