Li deien En Barbó. Tenia uns seixanta anys i era barber de professió. La seva sensibilitat política l'apropava a la CNT, tot i que no hi estava afiliat. El seu partit i el seu amor era la revista Foc i Fum, de la qual exercia el càrrec de corresponsal a Inca. Era un home sempre disposat a la berba, fins i tot en els moments més delicats. Empresonat a Can Mir, diàriament escrivia el seu particular comunicat de guerra, que enganxava al mànec del gaiato perquè tothom el pogués llegir. Per exemple, si s'assabentava que les tropes rebels havien perdut qualque batalla Espanya, s'apressava a escriure: Los francos bajan su cotización. Dia setze de març del trenta-set, comparegué davant el Tribunal constituït a l'Escola d'Arts i Oficis, acusat de propalar injúries contra els dirigents del Moviment. Condemnat a mort. li acabaren les berbes en el cementiri d'Inca el denou de juliol del mateix any.

Llorenç Capellà

Diccionari Vermell

pàg. 35

 

fideus

---