|
Tenia cinquanta-nou anys.
Era el batle i membre d'Esquerra
Republicana. El seu ofici era el de mariner, però no l'exercia
perquè vivia de rendes. El judici en el qual el condemnaren a mort, fou
sense cap mena de dubte un dels més espectaculars de tots el que es
celebraren, car foren encausades cen-quaranta.set personaes entre militars i
paisans. De fet es jutjava tot un poble per haver-se mantingut fidel a la
República i el càstig havia de ser força sever. Així el fiscal sol·licità
desset penes de mort i n'executaren vuit. Entre els indultats figuraven els
dos fills del batle, Pere i Antoni, que l'acompanyaren fins als darrers
moments de la seva vida. Ell, Pere Cànaves i Sala, havia de morir
precisament perquè era el batle. La sentència s'executà el vint-i-set de
gener del trenta-vuit a les set del matí, a l'hemicicle del cementiri nou de
la Ciutat de Mallorca.
Llorenç Capellà
Diccionari Vermell
pàg. 45
Condemnat a mort al 1938, als 54 anys). Batle de Pollença
per
Esquerra Republicana des del febrer de 1936, al davant d'una gestora, en
un poble on la presència territorial i política del verguisme era forta. El
18 de juliol no va ésser com arreu, donat el conat de resistència als
colpistes de part del poble, amb suport dels carrabiners i membres de la
base d'hidros del Port. Hi hagué desplegament de gent, crits de "Viva la
república"; hi hagué un tiroteig i es sabotejà un pont i un grup es refugià
a l'Ajuntament, on s'amollà un barrobí. El batle fou sotmès a una causa
judicial en la qual es varen jutjar 147 persones de Pollença, entre militars
i paisans. Els fiscal demanà 17 penes de mort i foren executades 5 persones
(Pep Seguí dirigent socialista i d'UGT i el sergent
Rafael Arrabal). Cànaves
fou afusellat en el cementiri de Palma el 27 de gener de 1938
Albert
Herranz Hammer / Joana Maria Roque Company
La Segona
República a Mallorca
pàg. 92
| |
 Imatge presa a la terrassa de l'Hotel Mar i Cel,
d'esquerra a dreta: Pere J. Cànaves, Antoni Pons,
Francesc Carreras i un personatge desconegut (Pollença. La revolta contra la rebel·lió; Jaume
March, Andreu Cerdà i Pere Salas) |
|
|