Giuseppe Fanelli (Martinafranca, Salern Campània 1827 - 1877) fou un arquitecte i enginyer anarquista italià, també francmaçó. De jove fou un ferm partidari de la unificació italiana, lluità contra els austríacs amb els piemontesos en la guerra de 1848-1849 i el 1860-1861 a l'Expedició dels Mil de Giuseppe Garibaldi.

Fou diputat els anys (865-1867 i 1867-1870 del grup creat pels seguidors de Mikhail Bakunin a Nàpols en 1860-1867. Després d'assistir amb aquest grup als primers congressos de la Lliga de la Pau i de la Llibertat a Ginebra (1867) i Berna (1868), en aquest darrer fou un dels fundadors de la bakuninista Aliança de la Democràcia Socialista i s'adherí a la Primera Internacional. Visità Espanya entre octubre del 1868 i febrer del 1869, introduït i acompanyat pels republicans federals Garrido, Orense, Guisasola i Rubaudonadeu, i aconseguí de constituir els primers grups d'obrers internacionalistes a Madrid (dirigits per Mora, Borrel, Anselmo Lorenzo) i a Barcelona (dirigits per Josep Lluís Pellicer, Rafael Farga i Pellicer i Josep Rubaudonadeu), però creant una confusió entre els estatuts i els objectius de l'Aliança i els de l'AIT. Posteriorment assistí al congrés de la fracció anarquista de la Internacional a Saint-Imier de setembre del 1872. Va morir de tuberculosi el 1877.

Grup de fundadors de la Primera Internacional, a Madrid, a l'octubre de 1868. Fanelli apareix al centre amb una llarga barba

  fideus