Giuseppe Fanelli (Martinafranca, Salern Campània
1827 - 1877) fou un arquitecte i enginyer anarquista italià, també
francmaçó. De jove fou un ferm partidari
de la unificació italiana, lluità contra els austríacs amb els piemontesos
en la guerra de 1848-1849 i el 1860-1861 a l'Expedició dels Mil de
Giuseppe Garibaldi.
Fou diputat els anys (865-1867 i 1867-1870 del grup
creat pels seguidors de
Mikhail Bakunin a Nàpols en 1860-1867.
Després d'assistir amb aquest grup als primers congressos de la
Lliga de la Pau i de la Llibertat a Ginebra
(1867) i Berna (1868), en aquest darrer fou un dels fundadors de la
bakuninista Aliança de la Democràcia Socialista
i s'adherí a la
Primera Internacional. Visità Espanya
entre octubre del 1868 i febrer del 1869, introduït i acompanyat pels
republicans federals Garrido, Orense, Guisasola i Rubaudonadeu, i
aconseguí de constituir els primers grups d'obrers internacionalistes a
Madrid (dirigits per Mora,
Borrel,
Anselmo Lorenzo) i a Barcelona (dirigits
per Josep Lluís Pellicer,
Rafael Farga i Pellicer i
Josep Rubaudonadeu), però creant una confusió
entre els estatuts i els objectius de l'Aliança i els de l'AIT.
Posteriorment assistí al congrés de la fracció anarquista de la
Internacional a Saint-Imier de setembre del 1872. Va morir de tuberculosi
el 1877.
| |

Grup de fundadors de la
Primera Internacional, a Madrid, a
l'octubre de 1868. Fanelli apareix al centre amb una llarga barba
|
|
fideus