Hermann Wilhelm Göring (Rosenheim, Baviera, 12 de gener de 1893 – Nuremberg, 15 d'octubre de 1946) fou un polític alemany, heroi de l'aviació a la Primera Guerra Mundial i un líder destacat del NSDAP. Va participar en el fallit cop d'estat del 8 de novembre de 1923. Es convertí durant el Tercer Reich en el segon home més important després d'Adolf Hitler, amb els títols de ministre plenipotenciari del Reich per a Prússia, ministre de l'Economia, coordinador del pla quadriennal i mariscal del Reich amb el comandament de Luftwaffe, les forces aèries del Reich. Formalment nomenat per Hitler com el seu successor, fou condemnat al 1946 als Judicis de Nuremberg per crims de guerra i crims contra la humanitat durant la Segona Guerra Mundial i sentenciat a mort, per bé que se suïcidà amb una càpsula de cianur hores abans de la seva execució. Va ser el darrer comandant del famós esquadró aeri de Manfred von Richtofen, sent un heroi de guerra de la I Guerra Mundial amb 22 victòries confirmades i per un continu coratge en acció, que li va ser recompensat amb la envejada Pour le Mérite.

 

Biografia

 

Rerafons familiar i parents

 

Göring va néixer a la clínica Marienbad a Rosenheim, a Baviera. El seu pare, Heinrich Ernst Göring, havia estat el primer Governador General del Protectorat Alemany del Sudoest Africà (l'actual Namíbia), així com un antic oficial de cavalleria i membre del servei consular alemany. Göring tenia entre els seus patricis anvantpassats els Eberle/Eberlin, una família suïssa-alemanya de l'alta burgesia, que provenien d'uns banquers jueus convertits al cristianisme al segle XV i que tenien una nombrosa progènie escampada pels països de parla alemanya.

 

Göring era parent de descendents dels Eberle/Eberlin, com el pioner alemany de l'aviació comte Ferdinand von Zeppelin; el nacionalista romàntic Hermann Grimm, un autor del concepte de l'heroi alemany com a motor de la història i del que els nazis afirmarien que era una de les seves fonts; la família Merk, propietaris del gegant farmaceutic Merck; la poeta i escriptora Baronessa Gertrud von LeFort, els treballs de la qual van ser fortament inspirats per la seva repulsió envers el nazisme; i el diplomàtic suïs, historiador i President de la Creu Roja Internacional, Car. J. Burckhardt.

 

Per una coincidència històrica, entre els parents de Göring per la branca dels Eberle/Eberlin estava l'acadèmic suïs, polític i pensador social Jacob Burckhardt (1818-1897), opositor del nacionalisme i del militarisme, que reclamà les demandes alemanyes d'una superioritat cultural i intel·lectual, i que va preveure un cataclisme al segle XX, en el que demagogs violents, que anomenava els simples terribles tindrien uns papers principals. (important: information not confirmed/pas des confirmation) La mare de Göring, Franziska "Fanny" Tiefenbrunn (1859-15 de juliol de 1923), provenia d'una familia camperola de Baviera. El matrimoni entre un noble i una dona de classe baixa només va ser possible perquè Heinrich Ernst Göring era vidu. Tingueren 4 fills. Els seus germans eren Albert Göring i Karl Ernst Göring i les seves germanes Olga Therese Sophia i Paula Elisabeth Rosa Göring (Paula era filla del primer matrimoni). Si bé l'antisemitisme s'alçava en aquells temps, no consta que la seva família ho fos.

 

Inicis/Ritter von Epenstein

 

Göring afirmà que el seu nom era en honor a Armini que derrotà les legions romanes a la Batalla del bosc de Teutoburg. Tanmateix, sembla que la història no era tan espectacular, i el nom va ser en honor al seu padrí, un cristià de descendència jueva, nascut Hermann Epenstein. Epenstein, que havia estat cirurgià militar a Berlín, esdevingué metge i negociant, i una gran influència en la infància de Göring, si no paternal. Gran part de la seva infància, incloent una llarga separació dels seus pares quan e seu pare ocupava càrrecs diplomàtics a Àfrica i a Haití (climes considerats massa brutals per a un nen europeu) va ser en companyia de diverses institutrius i parents. Tanmateix, fins al retir de Heinrich Göring cap al 1898 la seva gran família, mantinguda només amb la seva pensió modesta del cos de funcionaris públics, per motius financers, va fer que sovint s'allotgessin a la casa del vell amic, Hermann Ritter von Epenstein.

 

A l'igual que molts altres arribistes i nous rics de l'època, Ritter con Epenstein buscà el reconeixement de la noblesa, a més dels seus títols. Adquirí aquests en part mitjançant l'adquisició de dos castells ruïnosos, Burg Veldestein a Baviera i Schloss Mauterndort, prop de Salzburg, les caríssimes restauracions dels quals creixien quan nasqué Göring. Ambdós castells van ser residències per a la seva família, els seus "vigilants" oficials fins al 1913, i havien de ser unes influències tremendes durant la seva infància, fascinant-lo amb l'exèrcit i amb nocions històriques romàntiques. Ambdós castells posteriorment van acabar sent propietat seva.

 

D'acord a respectats biògrafs dels germans Göring, Hermann i Albert, poc després que la família passés a residir als castells, von Epenstein començà una relació adúltera amb Frau Göring, fet que podria haver acabat en el naixement d'Albert (von Epenstein i Albert tenien una gran semblança física). Fos quina fos la natura de la relació de von Epenstein amb la seva mare, el jove Hermann gaudí d'una estreta relació amb el seu avi. Göring no en sabia res dels orígens jueus del seu padrí fins que a un treball de classe escrigué una redacció alabant al seu avi, i el professor (d'idees antisemites) se'n burlà d'ell per professar admiració cap a un jueu. Göring inicialment negà l'afirmació, però quan li mostraren proves al "Semi-Gotha", un llibre de l'heràldica alemanya (Ritter von Epenstein havia comprat el seu títol i els castells mitjançant la fortuna amassada amb el comerç i l'especulació, sent així inclòs a una obra menor complementària de la noblesa de parla alemanya), la devoció de Göring cap a l'amic de la seva família i el seu patrocinador van restar intactes, per la qual cosa va ser expulsat de l'escola. L'acció sembla que va enfortir encara més els ja considerables lligams entre el padrí i l'afillat.

 

Les relacions entre la família de Göring i von Epenstein van ser més formals durant l'adolescència de Göring. Al morir Heinrich Göring, la família deixà de viure a una residència de von Epenstein, si bé sembla ser que, donades les comfortables circumstàncies de la família, el suport financer seguia vigent. Posteriorment, von Epenstein es casà amb una cantant, Lily, a la que li doblava l'edat, especificant al seu testament que quan ella morís els castells de Mauterndorf i Veldenstein passarien al seu afillat, Hermann Göring.

 

I Guerra Mundial

 

Göring va ser enviat a l'internat d'Ansbach, Franconia, i després a l'institut de cadets a Karlsruhe i a l'acadèmia militar a Berlin Lichterfelde. Va rebre el despatx d'oficial a l'exèrcit prussià el 22 de juny de 1912 al Regiment Príncep Guillem, el 112è d'Infanteria, amb seu a Mulhouse.

Durant el primer any de la I Guerra Mundial, Göring serví amb un regiment d'infanteria a la regió dels Vosges, abans de ser hospitalitzat per reumatisme, degut a la humitat de la guerra de trinxeres. Mentre es recuperava, el seu amic Bruno Loerzer el va convèncer per demanar el trasllat a la Luftstreitkräfte. La seva petició va ser denegada immediatament. Tanmateix, volà com a observador de Loerzer. Göring s'havia arriscat a arreglar-se ell mateix el trasllat i va ser sentenciat per un tribunal militar a 3 setmanes de confinament a la caserna, però la sentència mai no s'executà: en aquells moments l'associació entre Göring i Loerzer ja havia estat regularitzada i ja havien estat assignats com equip al 25è Destacament Aeri del 5è Exèrcit del Príncep Frederic Guillem. Van volar en diverses missions de reconeixement i bombardeig, sent condecorats pel Príncep amb la Creu de Ferro de 1a classe. Göring esdevingué un Jagdflieger (pilot de caça) a l'octubre de 1915.

Al completar el seu curs de pilot va ser destinat al Jagdstaffel 5 a l'octubre de 1915. Aviat va ser abatut i va passar gran part de 1916 recuperant-se de les seves ferides. Quan es restablí, al febrer de 1917, s'uní al Jagdstaffel 26, abans de ser-li atorgat el seu primer comandament Jasta 27 al maig de 1917. Mentre servia amb els Jastas 7, 5, 25 i 27 reclamà 21 victòries aèries, sent condecorat amés amb l'Orde del Lleó de Zähringer amb espases, l'Orde del Mèrit Militar de Karl-Friedrich i la Reial Orde Prussiana de Hohenzollern de 3a classe amb espases, abans de rebre (tot i no haver abatut els 25 avions requerits) l'ambicionada Pour le Mérite, al maig de 1918. El 7 de juliol de 1918, després de la mort de Wilhelm Reinhard, el successor del Rittmeister Manfred von Richthofen (El Baró Roig) va ser nomenat comandant del Jagdgeschwader Freiherr von Richthofen, Jagdgeschwader 1.

 

Al juny de 1917, després d'un llarg combat aeri, Göring abaté un pilot novell australià, Frank Slee. La batalla s'explica a La Pujada i la Caiguda de Hermann Göring. Göring aterrà i es trobà amb l'australià, i li donà la seva Creu de Ferro. Anys després, Slee donà la Creu de Ferro de Göring a un amic, que posteriorment moriria a les platges de Normandia durant el Día-D. També durant la guerra Göring oferí un tractament generós al Capità Frank Beaumont, un pilot del Reial Cos Volador.

Göring finalitzà la guerra amb 22 victòries aèries.

 

Donada la seva arrogància, el seu nomenament com a comandant del Jagdgeschwader 1, no va ser gaire ben rebut i després de la demobilització, ell i els seus oficials van passar gran part del seu temps durant les primeres setmanes de novembre de 1918 al Stiftskeller, el millor restaurant i taverna de Aschaffenburg. A més, ell va ser l'únic veterà del Jagdgeschwader 1 que mai no va ser convidat a les reunions de post-guerra.

 

Sorprès per la derrota d'Alemanya a la I Guerra Mundial, se sentí personalment violat per la rendició, per l'abdicació del Kaiser, els humiliants termes del Tractat de Versalles i la traïció dels polítics alemanys de postguerra que havien: "fet que la gent s'alcés i que havien apunyalat al nostre gloriós Exèrcit per l'esquena pensant en res, però convertint-se cada vegada en més poderosos i més rics, a costa de la gent". En rebre l'orde de rendir els seus avions als Aliats al desembre de 1918, Göring i altres oficials de la seva unitat van fer aterrar els seus avions tan violentament com fos possible per tal de danyar al màxim el sistema d'aterratge (de la mateixa manera que es feia amb els vaixells). Típic en el clima polític que es vivia llavors, no va ser detingut ni tan sols reprès oficialment pel seu comportament.

 

Postguerra

 

Després de la guerra, Göring continuà volant, treballant primer a Fokker i, al 1920, a Svenska Lufttrafik. També continuà apareixent a les llistes oficials del Reichswehr (l'exèrcit alemany de després de la I Guerra Mundial), i al 1933, havia assolit el rang de General Major. Al 1935 va ser promogut a Tinent General i General de la Luftwaffe al fundar-se oficialment aquell mateix any.

 

Göring era un pilot veterà i sovint era reclamat per portar homes de negocis i d'altres al seu avió privat. En un dia d'hivern del 1920, el comte Eric von Rosen, un conegut explorador intrèpid, arribà a un aeròdrom suec i demanà volar fins a Rockelstad, prop de Sparreholm. Era un viatge curt per aire i estava nevant, per la qual cosa seria la forma més ràpida d'arribar a casa. El comte acceptà el desafiament de volar a través de la neu si trobava un pilot prou valent per fer-ho. Amb només una o dues hores de llum, Göring acceptà. Aterraren al llac gelat de Bäven, prop del Castell de Rockelstad. Com que ja era massa tard perquè Göring tornés, acceptà la invitació dels comtes per passar la nit al castell.

 

El castell medieval, amb armadures, pintures i trofeus de cacera i d'exploració parlaven eloqüentment a un receptiu Göring del gust i la discriminació d'un clan antic. Li recordà els castells alemanys de la seva infància i era una cosa que ell podia respectar. Després d'un bany calent i una beguda tèbia, Göring s'assegué prop de la llar de foc. Sembla que podria ser aquí on Göring va veure per primer cop l'esvàstica, car estava a la llar de foc. El comte i alguns amics havien adoptat l'esvàstica a l'escola i havia acabat sent un emblema familiar.

 

També va ser el primer cop en què Göring veié a la seva futura esposa Karin. El comte li presentà a la seva cunyada, la Baronessa Karin von Kantzow (nascuda Freiin von Fock], 1888-1931), a un Göring de 27 anys. Karin era una dóna alta, maternal i sentimental, 5 anys més gran que Göring, de salut delicada i abandonada pel seu marit. Durant el vespre, i mentre que mirava a Karin, Göring començà a enamorar-se d'ella. Haver baixat enmig de la tempesta cap a aquell magnífic castell sobre el llac gelat era romàntic; i ara a aquell interior tebi amb el foc i amb una beguda calenta, Göring sentia com s'encenia el seu amor cap a Karin. La germana major de Karin (i la seva biògrafa) afirma que va ser un amor a primera vista. Karin havia estat molt protegida pels seus pares i ara pels comtes von Rosen. També estava casada i tenia un fill de 8 anys, a qui estava dedicada. En aquest punt, només era possible un amor cortès

 

Vida de casat

 

Karin es divorcià del seu marit, Niels Gustav von Kantzow, al desembre de 1922 i es casà amb Göring el 3 de gener de 1923 a Estocolm. Niels von Kantzow els donà uns diners que permeteren a Karin i Göring tenir la seva primera casa a Alemanya, als Alps bavaresos, prop de Bayrischzell, a uns 50 km de Munic. Tant Karin com Göring eren ardents nacionalistes. Karin morí el 17 d'octubre de 1931 amb 42 anys, de tuberculosi.

 

A inicis de la dècada dels 30 Göring sovint es trobava amb l'actriu Emmy Sonnemann (nascuda al 1893) a Hamburg. Al febrer de 1935 es van prometre, i es can casar el 10 d'abril de 1935 a Berlín, sent celebrat com el casament d'un emperador. Van tenir una filla, Edda Göring (nascuda el 2 de juny de 1938), que portava el nom d'Edda Mussolini, la filla major de Mussolini. Actualment, Edda porta el cognom d'una amiga de la seva mare.

 

Al 1933 Göring començà la construcció del Karinhall, un mausoleu en memòria de la seva esposa, a la seva finca al nordoest de Berlín.

 

Exili i adicció

 

Göring s'afilià al Partit Nazi al 1922 i inicialment comandà les SA com el Oberster SA-Führer. Després de tornar de l'exili, va fer un pas enrera com a Comandant de les SA (càrrec assignat a Ernst Röhm, el seu màxim enemic dins del nazisme), però va ser nomenat SA-Gruppenführer (Tinent General (mantenint el rang a les relacions de les SA fins al 1945). Hitler posteriorment afirmà sobre la seva primerenca associació amb Göring:

 

M'agradava. El vaig fer cap de les meves SA. És l'únic de tots els caps de la SA que la va fer anar bé. Li vaig donar un grup d'eixelebrats. En poc tems havia organitzat una divisió d'11.000 homes

 

En aquells moments, Karin, a qui li agradava Hitler, sovint tenia reunions a casa dels dirigents nazis, incloent el seu marit, Hitler, Rudolf Hess, Alfred Rosenberg i Ernst Röhm. Malgrat a les habilitats organitzadores de Göring a les SA, la marxa de les tropes d'assalt encapçalada per Hitler, Göring, Hess, el veterà general Ludendorff i Julius Streicher el 9 de novembre de 1923 durant el Putsch de la Cerveseria a Munic acabà en fracàs i rendició quan s'enfrontaren a la policia no lluny del Ministeri de la Guerra Bavarès, ocupat pels homes de Röhm i objectiu dels manifestants. Hitler i Göring van resultar ferits, especialment Göring, que rebé un tret a l'engonal. Karin, malalta de pneumònia, aconseguí que Göring aconseguís fugir a Àustria, tot i que en unes condicions deplorables, però aconseguint evitar ser detingut. Com que no va poder ser realment atès fins a Innsbruck, la ferida li provocà un gran dolor, sent aquest l'inici de la seva addicció a la morfina. Mentrestant, les autoritats de Munic van iniciar la seva recerca i captura.

 

Els Göring, actualment de recursos escassos, es desplaçaren a Venècia i, al maig de 1924, a Roma via Florència i Siena. Göring es trobà amb Mussolini a Roma, i aquest expressà el seu interès en trobar-se amb Hitler quan fos alliberat (llavors es trobava a la presó). Els problemes personals, no obstant, seguien multiplicant-se. La mare de Göring havia mort al 1923; al 1925 era la mare de Karin qui estava malalta i els Göring amb prou feines van reunir els diners per viatjar a Suècia a la primavera de 1925 via Àustria, Txecoslovàquia, Polònia i la Ciutat lliure de Dànzig. Göring s'havia convertit en un morfinòman violent i la família de Göring es mostrà sorpresa pel seu deteriorament. Karin (que era epilèptica, hagué de deixar a Hermann a la cura dels metges i la policia, que certificaren el seu estat de drogadicte perillós, sent internat a l'asil de Langbro l'1 de setembre de 1925. El seu biògraf Richar Manvell s'entrevistà amb un psiquiatra a Estocolm que havia vist a Göring a una clínica privada abans de ser enviat a Langbro, i afirmà que Göring duia una camisa de força donat que era molt violent (si bé no estava boig).

Els informes de 1925 mostren a Göring com feble de caràcter, amb una personalitat histèrica i inestable, que es mostrava violent en estar espantat i com algú que emprà la famfarronada per tal d'amagar una manca bàsica de valors morals.

 

A l'igual que molts homes capaços de accions de gran valentia física que voreja sovint en la desesperació, a ell li mancava el mínim valor en la conducció de la seva vida, que necessità quan els greus problemes el venceren

 

En el moment de la seva detenció, tots els informes mèdics a Suècia eren de domini públic: un informe mèdic s'emprà com a prova per Neils von Kantzow per demostrat que ni Karin ni Göring podien tenir cura del fill que havien tingut, gràcies a la qual von Kantzow n'aconseguí la custòdia al 1925; quan Göring finalment va poder tornar a Alemanya, després de l'amnistia política declarada a la tardor de 1927 per nou president electe Mariscal Paul von Hindenburg, els opositors polítics de Göring (incloent als comunistes) van usar aquests informes contra ell, però amb resultats desiguals.

 

Carrera política – El Partit Nazi

 

Havent estat membre del Reichstag des del 1928, Göring va ser nomenat President del Parlament alemany entre 1932 i 1933.

 

Göring va ser una de les figures claus en el procés de coordinació forçosa (Gleichschaltung) que establí la dictadura nazi. Per exemple, al 1933, Göring prohibí tots els diaris catòlics d'Alemanya. Això va fer-ho malgrat el recolzament que el Partit de Centre, de tendència pro-catòlica, havia donat a la candidatura de Hitler a la Cancilleria.

 

Durant els primers anys del règim Nazi, Göring serví com a ministre en diverses posicions claus, tant a nivell del Reich com a altres nivells inferiors. Per exemple, a l'estat alemany de Prússia, Göring era responsable de l'economia, així com del rearmament en preparació per a la guerra. Va tenir una part activa a la Nit dels ganivets llargs, especialment en la caiguda de Röhm.

 

Entre d'altres posicions, Göring va ser anomenat Reichsluftfahrtminister, cap de la Luftwaffe al 1935. Al 1938 va ser el primer Mariscal de Camp (Generalfeldmarschall) de la Luftwaffe i, pel decret del 19 de juny de 1940, Hitler el nomenà succesor i el promogué al rang de Mariscal de l'Imperi (Reichsmarschall), el màxim rang militar del Gran Reich Alemany. Reichsmarschall era un rang especial que li donava preponderància sobre tots els altres Mariscals, tant del Wehrmacht Heer com de la Luftwaffe.

Göring també gaudí d'altres càrrecs, com el de Reichsforst- und Jägermeister (Cap dels Boscos i Cacera del Reich), pels quals rebé alts emoluments.

 

L'Incendi del Reichstag, d'acord amb el testimoni a Nuremberg del General Franz Halder, va ser obra de Göring, no pas d'instigadors comunistes. A un dinar per l'aniversari de Hitler al 1942… , deia Halder, [Göring afirmà]… l'únic que realment sap què va passar al Reichstag sóc jo, perquè jo el vaig incendiar! Amb això, digué Halder, es picà la cuixa amb la mà. Göring, al seu judici a Nuremberg, negà aquesta història. Mai no s'ha aclarit si Göring va ser responsable o no de l'incendi.

El següent text és una transcripció dels Judicis de Nuremberg:

 

GÖRING: Aquesta conversa no tingué lloc i demano un acarament amb Herr Halder. Primer de tot voldria emfatitzar que el que aquí hi ha escrit no té cap mena de sentit. Diu "L'únic que coneix de debò el Reichstag sóc jo". El Reichstag era conegut per tothom nomenat representat al Reichstag. L'incendi tingué lloc només a la cambra de l'assemblea general, i centenars o milers de persones coneixien aquella cambra igual que jo. Una afirmació d'aquesta mena és una bestiesa. Com Herr Halder va poder afirmar això no ho sé. Aparentment té mala memòria, igual que va haver d'abandonar les tasques militats. És la única explicació.

FISCAL JACKSON: Vostè sap qui és en Halder?

GÖRING: Només massa bé.

GÖRING: Aquesta acusació que jo vaig incendiar el Reichstag provenia de certa premsa estrangera. Allò no m'amoïnava perquè no coincidia amb els fets. No hi ha cap raó ni motiu per incendiar el Reichstag. Des del punt de vista artístic no lamento que la cambra de l'assemblea s'incendiés, jo esperava construir-ne una de millor. Però lamentava molt que em vaig veure obligat a trobar un nou lloc de trobada pel Reichstag i, incapaç de trobar-ne un, vaig haver de cedir el Teatre d'Opera Kroll, el segon teatre d'òpera del país, per a aquest propòsit. L'òpera em sembla molt més important que el Reichstag.

FISCAL JACKSON: Alguna vegada ha presumit d'incendiar l'edifici del Reichstag, encara que fos en broma?

GÖRING: No. Vaig fer broma, si és al que vostè es refereix, quan vaig dir que, després d'això, hauria de competir amb Neró i que, segurament, aviat la gent diria que, vestit amb una toga vermella i amb una lira a la mà, mirava a l'incendi i tocava mentre que el Reichstag es cremava. Però la veritat és que gairebé vaig morir entre les flames, la qual cosa hagués estat molt desafortunada pels alemanys, però molt venturosa pels seus enemics.

FISCAL JACKSON: Llavors no va afirmar mai que havia cremat el Reichstag?

GÖRING: No. Sé el que Herr Rauschning deia al llibre que va escriure, i que sovint ha estat citat aquí, sobre que havia parlat d'això amb ell. Només he vist a Herr Rauschning dos cops a la meva vida i ha estat poca estona en ambdues ocasions. Si jo hagués calat foc al Reichstag, presumiblement només hagués deixat que ho sabessin el meu cercle més íntim com a màxim. No li hagués dit a un home que no coneixia, l'aspecte del qual ni tan sols li puc descriure. Això no és més que una deformació absoluta de la veritat.

 

Després que Hjalmar Schacht fos destituït com a ministre d'Economia, Göring agafà les regnes, esdevenint Plenipotenciari del Pla Quatrienal al 1936 per facilitar el rearmament alemany; la qual cosa li donà una gran influència amb Hitler (que valorava molt el rearmament). Göring no sembla que acceptés tant el Mite de Hitler tant com Goebbels o Himmler, però sempre restà lleial.

 

L'arianització de firmes jueves permeté a Göring comprar-les per quatre xavos, amassant una gran fortuna personal. Era conegut pels seus gustos extravagants. Hans Rudel, l'as dels Stuka, afirma a les seves memòries trobades amb Göring, on portava vestits d'època: primer un vestit medieval de cacera, practicant l'arc amb el seu metge, i després amb una toga, fumant d'una llarga pipa. Com a heroi altament condecorat de la I Guerra Mundial i comandant, Göring era una connexió clau entre l'antic caporal Hitler i l'elit militar prussiana. Göring, que havia estat casat amb una baronessa sueca, va bastir el Karinhall en honor a ella. Per evitar que caigués en mans enemigues, el destruí el 20 d'abril de 1945, immediatament abans d'anar al darrer aniversari de Hitler. Es mostrava exultant entre l'aristocràcia, i després que els nazis conquerissin gran part d'Europa, atresorà obres d'art robades de nombrosos museus, de vegades dels propis museus alemanys. Si bé tenia un tipus atlètic a la seva joventut, el dolor provocat per la ferida rebuda al Putsch de la Cerveseria, fent-lo addicte als narcòtics calmants, en particular a la morfina. Aquesta addicció contribuí a la seva obesitat i al seu declivi, car va ser causa de què importants decisions fossin preses a la lleugera. Es curà d'aquesta addicció al final de la seva vida, mentre que era presoner dels Aliats a Nuremberg.

 

Segona Guerra Mundial

 

 

Göring era escèptic davant la guerra. Creia que Alemanya no estava encara preparada per embarcar-se en un nou conflicte i, en particular, creia que la seva Luftwaffe encara no estava preparada per abatre la RAF britànica. Tanmateix, un cop començà la Segona Guerra Mundial, Göring es determinà a aconseguir la victòria a qualsevol preu.

 

Inicialment, les victòries decisives alemanyes se seguiren una darrera l'altre, i la moderna Luftwaffe de Göring destruí la Força Aèria Polonesa en dos dies i, després de la conquesta de França, Hitler condecorà a Göring amb la Gran Creu de la Creu de Ferro. Göring havia arribat al cim de les seva carrera, tant política com militar.

 

El fracàs de la Luftwaffe en guanyar el control del cel durant la Batalla d'Anglaterra marcà la primera derrota hitleriana i tacà la reputació de Göring. Després de la campanya, perdé molta influència dins la jerarquia nazi i s'esfumà poc a poc de l'escena militar, gaudint dels plaers de la vida com a l'home poderós que era. La seva reputació d'extravagant el va fer inpopular entre els alemanys ordinaris, que començaven a tenir privacions.

Si Göring era escèptic sobre el resultat de la guerra a l'oest, estava segur de què una nova campanya contra la Unió Soviètica seria desastrosa. Després d'intentar, amb uns resultats totalment infructuosos, de convèncer a Hiter que no continués amb l'Operació Barbarroja, s'embarcà en la campanya com una oportunitat de redimir-se i recuperar el crèdit perdut davant el desastrós atac contra Anglaterra. Com ja havia anunciat, la guerra contra la Unió Soviètica es transformà en la derrota més vergonyosa per Alemanya. La contribució de Göring, com a cap de la Luftwaffe, va ser negativa, car era incapaç d'acomplir les seves promeses grandiloqüents i, a la llarga, va afectar a la seva relació amb Hitler.

 

Göring també patrocinà una unitat de combat de terra, la Divisió Hermann Göring, una unitat d'elit que lluità en diversos fronts amb èxit. Les seves altres unitats al Front Oriental no tingueren tant d'èxit. Al front de l'Oder, tenia dues divisions paracaigudistes Fallschirmjäger, composades parcialment per oficials de la Luftwaffe sense gaire experiència en combat terrestre. Se sap que va dir: "Quan les meves divisions paracaigudistes ataquin, tot l'Exèrcit Roig se n'anirà a l'infern". Quan l'Exèrcit Roig va atacar, la 9ª Divisió Paracaigudista de Göring es col·lapsà primer.

 

Göring era també comandant en cap dels serveis de monitorització subterrani del telèfon i de les comunicacions de ràdio, el , que treballava en connexió amb els serveis d'intel·ligència de l'Abwehr, la SS i el SD.

 

Per un altre costat, va ser encarregat de l'explotació dels vastos recursos industrials capturats durant la guerra, particularment a la Unió Soviètica. En això demostrà ser un complert desastre, i realment poc del potencial disponible va ser efectivament posat a disposició de la màquina de guerra alemanya. Tanmateix, Göring va destacar pel seu paper com un dels principals espoliadors d'art a l'Europa ocupada. Göring va ser la màxima figura de la jerarquia nazi que autoritzà en paper la "solució final de la Qüestió Jueva", quan lliurà un memorand al SS-Obergruppenführer Reinhard Heydrich perquè organitzés els detalls pràctics (que van culminar en la Conferència de Wannsee. Escrigué, lliuri'm tan aviat com sigui possible un pla general del material administratiu i els recursos financers necessaris per portar a terme la desitjada solució final de la Qüestió Jueva". És gairebé segur que Hitler li donà una ordre verbal a finals de 1941 sobre aquest efecte.

 

El 23 d'abril de 1945, amb el final de la guerra proper mentre que l'Exèrcit Roig s'apropava a la capital alemanya, Göring envià un telegrama a Hitler des de Berchtesgaden a Berlín. En aquest telegrama, Göring proposava assumir el lideratge del Reich com a successor nomenat per Hitler. Hitler ho considerà deslleialtat i alta traïció, especialment perquè Göring donava un temps límit, després del qual consideraria que Hitler es trobava incapacitat. El 25 d'abril, Hitler ordenà que Göring fos posat sota arrest per Berhard Frank. Al seu testament, Hitler destituïa a Göring de tots els seus càrrecs i l'expulsava del Partit. Dos dies abans de suïcidar-se, Hitler envià ordres a Frank perquè executés a Göring, a la seva esposa i a la seva filla (la pròpia fillola de Hitler). Una combinació del considerable encant de Göring, de la confusió de Frank, del terror dels darrers dies de la guerra (i potser de la decència per assassinar a una criatura) van fer que Frank desobeís l'ordre. Enlloc d'això, els Göring i els seus captors es van desplaçar junts cap al Schloß Mauterndorf, a on Göring havia passat part de la seva infància.

 

El 26 d'abril de 1945, Göring va ser reemplaçat com a Comandant Suprem de la Força Aèria Alemanya (Oberbefehlshaber der Luftwaffe) per Hitler. Göring va ser reemplaçat pel recentment promogut a Mariscal Robert Ritter von Greim, el darrer comandant de la Luftwaffe.

 

Captura, judici i mort

 

Göring es rendí el 9 de maig de 1945 a Baviera. Era el tercer oficial nazi més alt conduït als Judicis de Nuremberg, darrera del President del Reich Karl Dönitz i l'anterior Adjunt del Führer Rudolf Hess. Göring passà els seus darrers dies amb Gustave Gilbert, un oficial d'intel·ligència jueu que parlava alemany i era psicòleg. Gilbert qualificà a Göring amb un CI de 138, el mateix que Karl Dönitz. Portà un diari de les seves observacions dels procediments i converses amb els presoners, que posteriorment publicà amb el títol de "Diari de Nuremberg". La citació que apareix a continuació és part d'una conversa entre Gilbert i un desanimat Göring al vespre del 18 d'abril de 1946, mentre que els judicis s'havien aturat per un recés de 3 dies:

 

Suant a la seva cel·la al vespre, Göring es mostrava a la defensiva i no se'l veia gaire content sobre el rumb que prenia el judici. Deia que no tenia cap control sobre les accions o la defensa dels altres, i que ell mateix no havia esta mai Antisemita, que no es creia totes aquelles atrocitats, i que molts jueus s'havien ofert a testificar a favor seu

 

Malgrat a les afirmacions de què ell no era Antisemita, mentre que estava a la preso, després de sentir parlar sobre els jueus supervivents hongareos, Albert Speer afirmà haver escoltat a Göring dir, Així doncs, encara n'hi ha allà? Creia que haviem pogut amb tots. Algú es va adormir.

 

Tot i que es va defendre a si mateix vigorosament, va ser comdemnat a morir a la forca. El jutge afirmà que:

 

No hi ha res que es pugui dir per mitigar. Perquè Göring va ser sovint, de fet gairebé sempre, la força motora, sempre darrere del seu cap. Va estar al capdavant d'una guerra d'agressió, tant com a líder polític com militar; era el director del programa de treball esclau i el creador del programa d'opressió contra els jueus i d'altres races, a casa i a fora. Tots aquests crims han estat admesos. En alguns casos pot haver conflicte de testimonis, però en els termes d'ampli espectre, les seves pròpies admissions són més que suficients per estar convençut de la seva culpabilitat. La seva culpa és única en la seva enormitat. Els registres no porten cap excusa per a aquest home.

 

Göring presentà una apel·lació en la que deia que acceptava la pena de mort del tribunal si se li permetia ser afusellat com a un soldat i no penjat com a un criminal comú, però els membres del tribunal li van negar aquest honor. Desafiant la sentència imposada pels seus captors, se suïcidà amb una càpsula de cianur la nit abans que en què se suposava havia de ser penjat. Com va obtenir Göring el cianur i com el va amagar durant tot el temps de presó és desconegut. Després del seu suïcidi, Hermann Göring va ser incinerat i les seves cendres van ser llançades al Conwentzbach a Munic, que desemboca al riu Isar.

 

Göring i Alfred Rosenberg havien nascut el mateix dia (12 de gener de 1893, i si Göring no s'hagués suïcidat, haguessin mort també el mateix dia.

 

Càrrecs de Govern

 

1933 - Ministre sense cartera
1933-1945 - Ministre d'Aviació
1934-1945 - Ministre d'afers forestals
1935-1945 - Comandant de la Luftwaffe
1937-1938 - Ministre d'Economia

 

 

Precedit per: Hans Ulrich Klintzsche	Cap de les SA 1923	Succeït per: Franz Pfeffer von Salomon
Precedit per: Paul Löbe	President del Reichstag 1932 – 1945	Succeït per: càrreg abolit
Precedit per: Franz von Papen (Reichskomissar)	Primer Ministre de Prússia 10 d'abril de 1933 – 24 d'abril de 1945	Succeït per: càrreg abolit
Precedit per: Adolf Hitler	Reichsstatthalter de Prússia 1933 – 1945	Succeït per: càrreg abolit
Precedit per: nova creació	Ministre d'Aviació del Reich abril de 1933 – abril de 1945	Succeït per: càrreg abolit
Precedit per: nova creació	Ministre de Boscos del Reich juliol de 1934 – abril de 1945	Succeït per: càrreg abolit
Precedit per: títol de nova creació	Comandant en Cap de la Luftwaffe 1935 - 1945	Succeït per: Robert Ritter von Greim
Precedit per: Hjalmar Schacht	Ministre d'Economia del Reich novembre de 1937 – gener de 1938	Succeït per: Walther Funk

 

Col·laboradors de la Viquipèdia. Hermann Göring [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2009 [data de consulta: 16 de setembre del 2009]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hermann_G%C3%B6ring&oldid=4225901>.