Pertanyia a Esquerra Republicana. Li deien En Picarola. Tenia trenta.cinc anys i treballava al camp. Un vespre a ell, a En Miquel Pa i en Mateu Retat els engolí la fosca. Els tiraren dins el pou de Son Lluis. Un pou profund, sense aigua. Un cercador de ... "sempre hi ha un cercador de qualque cosa que descobreix les veritats ocultes -sentí gemecs i s'apropà a la branca del pou. Colpit pel descobriment, demanà què passava. Una veu -la d'En Jaume, la d'En Mateu, la d'En Miquel? -li demanà una corda. Així mateix va dir, perquè l'home de dalt no el prengés pel Diable, que els havien tirat de viu en viu pel coll del pou. I que un d'ells s'havia destrossat abans d'arribar al cul que l'altre havia mort feia una estona. Ell estava copejat i amb una cama dolorida, possiblement rompuda. El cercador -¿per què sempre hi ha un cercador que descobreix les històries a mitges?- girà en coa disposat a trobar ajut i prop d'allí, una ombra, una ombra allargassada, agafà forma concreta de carn i os. Que feis prop del pou? Anau, i si no voleu acabar dedins, no heu sentit ni vist res. Naturalment el cercador tancà barres i donà mitja volta. Mai una recomanació no havia fet tant d'efecte amb tan poques paraules.
Llorenç Capellà
Diccionari Vermell
pàg. 93