|
Uns desconeguts han
robat la placa explciativa del Racó de la
Memòria de la Creu, a Porreres, que conté el
poema de l'escriptor
Miquel López Crespí "Els nostres morts".
Segons informen diversos mitjans balears, el
panell -inaugurat el 16 d'abril passat- va ser
arrebassat durant el cap de setmana i no ha
estat trobat.
Memòria Històrica de les Illes Balearsha
mostrat la seva indignació i repulsa per l'atac
feixista que ha patit el racó de la memòria
històrica de Porreres, el lloc on es va portar a
terme l'afusellament de desenes de republicans
darrere l'oratori de la Santa Creu.
Segons explica el
Diari de Balears, es convocarà la comissió
de la dignitat de l'Ajuntament per tal
d'avaluar els fets i estudiar les
possibilitats de tornar a col·locar la placa.
Una de les opcions és inscriure el poema de
López Crespí en un bloc de formigó per tal
d'evitar atacs. De la seva banda, el batle de
Porreres, Bernat Bauçà, també ha condemnat els
fets.
Diario de Mallorca subratlla que l'atac es
va produir "pocs dies després de l'alçament
militar que va donar inici a la Guerra Civil
espanyola". La policia local ha obert una
investigació per localitzar la placa.
López Crespí recull les
informacions
en un article al seu blog en què reprodueix
un article en què defensa que "recordar d’una
manera objectiva el nostre passat com a poble,
els crims del feixisme, s’ha fet summament
necessari en aquest temps de confusió fomentada
des de tots els poders establerts".
A la placa hi havi una
explicació històrica del que es va patir en lloc
i el poema de López Crespí.
Els nostres morts
Sentor de sang m'arribava des d'alguna latitud
remota.
Els afusellaven enmig del carrer,
al costat dels murs, sota les porxades.
En el malson hi havia també miratges
obsessionants,
aspres concerts de fusells i pistoles.
Desapareixien els mestres, els jornalers,
els promotors del repartiment de terres,
la marea que volgué col.lectivitzar les
fàbriques.
Per un instant vaig pensar que havia fet
un descobriment arqueològic.
A poc a poc sortien de les grans fosses comunes,
enmig dels verdosos cortinatges de les algues,
els poetes que mai no hem tingut,
els escriptors d'una Mallorca que mai no va
néixer.
Eren cisellades maragdes d'una bellesa
corprenedora.
Els nostres morts obrint escletxes de llum en la
foscor,
suggerint tornassolats colors malves i daurats.
En la boca tenen encara gust de mel i de
taronges.
|
