(Barcelona, 10 de juliol de 1880 - 30 de novembre de 1920) fou un polític i advocat català. Fill de família benestant, va haver d'utilitzar durant tota la seva vida crosses ja que en la seva infantesa es va veure afectat per una paràlisi. Va compartir aules amb Lluís Companys al Liceu Poliglot. Mes tard va cursar les carreres de Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona.

El 1902 va participar en la fundació de l'Associació Escolar Republicana i en la de l'Ateneu Enciclopèdic Popular del qual va redactar els estatuts. El 1905 va ingressar a Unió Republicana, partit pel qual va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Va participar en el departament d'Hisenda del consistori i va ser un dels promotors, el 1908, del pressupost de Cultura que dotava a la ciutat d'escoles municipals en els que l'ensenyament s'impartiria en català.

Va participar a Solidaritat Catalana i, junt amb alguns dissidents de la Lliga Regionalista, va fundar el 1906 el Centre Nacionalista Republicà. El 1917 va ser un dels impulsors del Partit Republicà Català. L'òrgan d'expressió del partit era el diari La Lucha, fundat per Layret el 1916. El diari es caracteritzava per les seves campanyes en favor del republicanisme i el nacionalisme.

El 1919 va ser elegit Diputat al Congrés de Diputats per Sabadell. El 1920 el governador civil de Barcelona, Martínez Anido, va realitzar una massiva detenció de militants del sindicat CNT, com Salvador Seguí, i entre els que es trobava Companys. En el moment en què Layret abandonava el seu domicili per interessar-se pels detinguts, va ser assassinat. Es va organitzar una vaga en protesta per la mort de Layret i el seu funeral es va convertir en un acte polític. Els assassins de Layret mai no van ser detinguts