Li deien En Tià Fuster i treballava de fuster. Tenia cinquanta anys i era casat. Abans de produir-se la rebel·lió militar, dimití del seu càrrec de vicepresident d'Esquerra Republicana, perquè el preocupava el caire que prenien els esdeveniments polítics. No obstant aquest voluntari decantament de la vida pública, no va poder salvar la vida. Hi ha la versió, molt estesa, que morí d'un tret al clatell el mateix denou de juliol del trenta-sis. Fins i tot, assenyalen l'indret concret on caigué: el pont del tren de la Ciutat de Mallorca. I afegeixen un comentari: va estar agonitzant sis hores, tirat sobre la voravia. Pot esser que en Tià Fuster el detenguessin realment el mateix denou de juliol, però la seva mort es produí el vint-i-set d'agost del trenta-sis, a la carretera de Son Serram concretament a Son Pizà.

Llorenç Capellà
Diccionari Vermell

pàg. 95

 

fideus

---