^BIOGRAFIAS

(? - Madrid 1942) Polític i militar. El 1925, ingressà a l'acadèmia d'enginyers. El 1936, amb la graduació de tinent, estava destinat al Grup Mitx de Sapadors i Telègrafs núm. 1 de Palma. Féu part de la Junta Divisionària que, a Mallorca, preparà l'aixecament militar de juliol de 1936. Un cop iniciada la Guerra Civil, s'encarregà dels treballs de fortificació de la costa entre Portocristo i la badia d'Alcúdia i lluità al Front de Manacor (agost-setembre de 1936). Com a polític, va esser un dels fundadors de Falange Espanyola a Mallorca (1934). A partir de juliol de 1936, va esser el primer cap provincial i el principal impulsor de l'Organització Nacional Sindicalista -ONS- de Balears. Col·laborà sovint en el setmanari Actividad i desenvolupà una intensa campanya de propaganda nacional-sindicalista. El març de 1937, amb la graduació de capità, es traslladà a Salamanca. Participà activament en el procés d'unificació entre Falange Espanyola i el Partit Carlista (abril de 1937) i ocupà el càrrec de secretari del Secretariat Polític de la nova Falange Espanyola Tradicionalista -FET- i de les JONS. Col·laboraren amb ell Vicente Sergio Orbaneja i Antoni Villalonga i Villalonga i recomanà Bartomeu Quetglas Gayà a Franco, com a assessor en qüestions socials. Va deixar el càrrec per raons de salut. En morir era conseller nacional de FET i de les JONS.

Gran Enciclopèdia de Mallorca

vol. 8  pàgs. 131