Palma 1856 - 1922) Polític i advocat. Fou militar i lluita en la Tercera Guerra Carlista en el bàndol governamental. Abandonà l'exèrcit i es dedicà a la política. D'ideología republicana federalista, féu part de la Unió Republicana i fundà i dirigí el setmanari La Región (1897). Va esser en diverses ocasions redactor en cap del diari La Unión Republicana (1896-1904). L'abril de 1898, impulsà el Centre Regionalista de Mallorca. El 1899, fou elegit regidor de l'Ajuntament de Palma. Des d'aquest càrrec propugnà la creació d'un port franc i l'establiment de relacions amb Catalunya, defensà l'ús del català i es manifestà a favor de l'esbucament de les murades. Fou l'encarregat del Sindicat de Recs de l'Horta i intervengué en el plet de la font de la Vila. El 1902, fou nomenat tinent de batle de l'Ajuntament de Palma. Ocupà la presidència de la Comissió de Finances, des d'on sanejà la hisenda del consistori. L'octubre de 1903, va esser suspès de regidor perquè fou acusat d'haver disparat una arma de foc. El novembre de 1903, tornà esser elegit regidor de Palma. Amic de Francesc Cambó, participà a Barcelona en actes de la Solidaritat Catalana. El maig de 1909, cessà com a regidor i donà suport a la candidatura regionalista l'Espurna. Entre 1910-1911, fou partidari de la conjunció republicano-socialista. El 1914, encara feia part de la Unió Republicana, però aviat se'n va distanciar. El 1917, anà a Barcelona amb Lluís Alemany Pujol, president de la Diputació de Balears, per estudiar la Mancomunitat de Catalunya. Aquell mateix any, es presentà com a regionalista dins la candidatura del Bloc Assambleista a les eleccions municipals de Palma, però no fou elegit. El 1919, donà suport als partits autonomistes que sol·licitaven un estatut d'autonomia per a Mallorca. Va publicar El regionalisme a Anglaterrra i Suïssa (1909), on afirmava que Espanya era constituïda per diverses nacions i defensava el principi de lliure associació política. Va col·laborar en diverses publicacions, com el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana i Nova Palma. Té un carrer dedicat a Palma (AM/BF)

Gran Enciclopèdia de Mallorca

vol. 10  pàgs. 295-296

 

fideus

---