Unió Republicana de Mallorca   |    |  PARTITS POLITICS   | TEMA:   REPUBLICANISME  |

Partit polític creat a Palma el 1896. Era una organització insular vinculada al republicanisme d'àmbit espanyol. Agrupà quasi tots els republicans illencs, exepte petits nuclis de federals i de centralistes. El seu principal impulsor fou Jeroni Pou, del Partit Republicà Progressista. En fou un precedent la coalició electoral d'Unió Republicana creada el 1893. El seu primer comitè director va esser format per Miquel Bonafe, Josep Estada, Juan Llopis, Antoni Marroig i Jeroni Pou. També es creà a Palma un Casino d'Unió Republicana, que fou presidit per Joan Pinya Forteza. A les eleccions municipals de 1897, aconsegui dos regidors a Palma i obtengué representació a Montuïri ( 4 regidors ), Esporles ( 2 ) i Pollença ( 2 ). L'agost de 1897, incorporà el darrer nucli republicà federal que en restava al marge. Aleshores, es reorganitzà el partit i en fou nomenat president el federal Antoni Vilallonga i, vicepresidents, Jeroni Pou i Bartomeu Horrac. Després de la crisi de 1898, un sector important del partit adoptà actituds autonomistes. En aquest sentit, destacaren Lluís Martí, que el 1899 fou comissionat per l'Ajuntament de Palma per estudiar a Barcelona la qüestió del concert econòmic, i Francesc Vilallonga, que el 1902 s'enfrontà al governador civil per parlar en català en el consistori de Palma. El 1899, féu part de la Coalició Liberal, amb els liberals sagastins, els conservadors romeristes i els weyleristes. A les eleccions municipals de maig d'aquell any, obtengué quatre regidors a Palma i va esser el grup més votat de la coalició. A la Part Forana, aconseguí representació a Manacor, Pollença, Andratx, Capdepera i Llucmajor. Denuncià el caciquisme imperant a bona part dels pobles de Mallorca i la complicitat de les autoritats de Palma. A les eleccions a Corts de maig de 1901, el seu candidat, Jeroni Pou, obtengué 10.105 vots i no fou elegit. Va esser el candidat més votat a Palma, però el predomini monàrquic a la Part Forana impedí que sortís elegit diputat per Mallorca. A les eleccions municipals de novembre d'aquell any, el partit obtengué nou regidors a Palma, de manera que la minoria republicana es convertí en la més nombrosa. A més, donà suport als candidats socialistes, un dels quals fou elegit. En canvi a la Part Forana, només aconseguí alguns regidors a Manacor, Felanitx, Inca, Deià, San Llorenç des Cardassar i Santa Maria del Camí. En alguns municipis, els republicans no s'atreviren a presentar la seva candidatura. A les eleccions a Corts d'abril de 1903, presentaren l'industrial Joan Oliver, que va treure 9.101 vots i no fou elegit. Les eleccions municipals de novembre de 1903 suposaren el màxim auge del republicanisme durant la Restauració. A Palma, aconseguí dotze regidors, de manera que els republicans passaren a tenir la majoria (amb vint regidors). Foren nomenats tinents de batle Francesc Garcia Orell, Josep Fuset, Pere Parera, Jeroni Pou, Francesc Vilallonga, Antoni Rabassa, Francesc Quijada i Bartomeu Castanyer i síndics, Lluis Martí i Ferran Pou. No aconseguí la batlia perquè aquest càrrec era nomenat mitjançant una reial ordre. L'administració republicana a Palma (1903-05) sanejà la hisenda i extinguí el deute municipal, impulsà l'enderrocament de la murada, projectà la construcció d'un nou escorxador municipal i es desvinculà d'algunes celebracions de caràcter religiós. A les eleccions municipals de 1905, únicament obtengué quatre regidors i els monàrquics recuperaren la majoria a Palma. A la Part Forana es presentà a diversos municipis en coalició amb els liberals i assolí representació a Manacor, Felanitx, Inca, Andratx i Santa Maria del Camí. En aquella època, la Unió Republicana va tenir una secció de joves, un orfeó -Orfeó Republicà Balear-, els diaris La Unión Republicana (1896-1904) i La Defensa (1905) i el setmanari El Gorro Frigio (1904-05). El 1909, Jeroni Pou impulsà un pacte amb els liberals i, a les eleccions municipals de maig d'aquell mateix any, aconseguí sis regidors a Palma. El desembre de 1909, impulsà la Conjunció Republicano-Socialista i a les eleccions locals convocades en aquella data, va treure dos regidors a Palma. El 1910, Francesc Julià Perelló impulsà la creació de les joventuts dites radicals i el republicans es reorganitzaren a Felanitx, Llucmajor, Manacor, Sóller, Pollença i Esporles. L'aparició d'aquesta tendència radical aviat provocà enfrontaments interns. El 1911, els dirigents del Casino l'Unió Republicana organitzaren unes Joventuts d'Unió Republicana. El setembre de 1911, s'escindiren del partit un grup de militants, sobretot a Palma i de Manacor, que crearen el Partit Republicà Radical. A més, es trencà la conjunció amb els socialistes, si bé alguns republicans la mantengueren com a independents. A les eleccions locals de novembre de 1911, la candidatura de la Unió Republicana obtengué tres regidors a Palma. Per primera vegada des de la creació d'aquest partit, es presentaren dues candidatures més de caràcter republicà, la radical i la que anava en coalició amb els socialistes. En aquella època, els seus òrgans foren El Ideal, fundat el 1910, que després s'apropà als reformistes, Justicia (1909-11), de Manacor, que aviat fou de caràcter radical i El Independiente (1911), també de Manacor. El gener de 1913, es reorganitzà la Unió Republicana, que reincorporà momentàneament els republicans radicals. El març d'aquell mateix any, va fer part d'una candidatura amb els liberals i els tradicionalistes a les eleccions a diputats provincials. El juny de 1913, els radicals es tornaren a separar i poc després se n'escindiren Jeroni Pou i altres militants destacats, que crearen el Partit Reformista. El setembre d'aquell mateix any, es formà un nou Partit Autònom d'Unió Republicana, que agrupà els radicals i els federals de l'antiga Unió Republicana. Aquestes divisions i reorganitzacions provocaren una forta davallada del republicanisme. La nova Unió Republicana no obtengué representació a Palma a les eleccions locals de novembre de 1913 ni a les de novembre de 1915. El 1917, passà a denominar-se Partit Republicà Federal, tot i que continuaren coexistint en el seu si les tendències radical i federal. Aquell mateix any, féu part del Bloc Assambleista, però no obtengué representació a Palma a les eleccions locals. El gener de 1919, es reorganitzà com a Centre Republicà Federal Balear, amb el federal Francesc Vilallonga com a president i el radical Francesc Julià com a vicepresident. En aquella mateixa data, féu part de la Coalició Mallorquinista, amb els reformistes i el regionalistes. A les eleccions legislatives de 1919, presentà un candidat en coalició amb els socialistes, Francesc Vilallonga, que aconseguí 5.147 vots i no fou elegit. A partir de llavors, s'aproximà a les organitzacions obreristes. A les eleccions municipals de febrer de 1920, va treure un regidor a Palma. A partir de 1922, féu part del bloc de forces polítiques encapçalades pel Partit Liberal de Joan March. En els comicis locals de febrer de 1922, obtengué un regidor, Francesc Julià. A les eleccions legislatives d'abril de 1923, demanà el vot per a la concentració liberal. En aquella època, es publicaren els periòdics La Voz del Pueblo (1913-19), òrgan dels radicals, i La Tribuna (1916-17), El Abuelo (1918-19) i Patria Nueva (1920), més propers als federals. Desaparegué arran del cop d'estat de Primo de Rivera (setembre de 1923). Fou continuat pel Partit Republicà Federal de Mallorca -PRFM- constituït el 1930 (AM)

Gran Enciclopèdia de Mallorca

vol. 17  pàgs. 376-378

 

fideus/