^{ORGANITZACIONS POLÍTIQUES}

Denominació que pregueren diverses aliançes electorals a nivell estatal, entre alguns partits republicans i el Partit Socialista Obrer Espanyol -PSOE - durant la Restauració i la Segona República. A Mallorca, aquesta coalició es constituí arran de la reacció comuna dels republicans i els socialistes contra la política d'Antoni Maura després de la Setmana Tràgica (1909). Es presentà per primera vegada, amb la participació dels liberals, a les eleccions municipals de desembre de 1909. A Palma aconseguí 9 regidors, dels quals n'hi havia tres de la Unió Republicana i un de socialista. A les legislatives del 1910, sense el suport dels liberals, presentaren tres candidats, Jeroni Pou i Francesc García Orell, republicans, i Llorenç Bisbal, socialista, que obtengueren a Mallorca 3.946, 8.760 i 4.648 vots, respectivament, sense obtenir cap escó. El 1910 i el 1911, la conjunció realitzà nombrosos actes i inicià una campanya contra la llei de jurisdiccions. Aquest darrer any es creà el Comitè de la Conjunció Republicano-socialista de Mallorca, compost per cinc republicans i cinc socialistes. Pero l'aliança emtrà en crisi a finals del 1911, i a les eleccions municipals de novembre d'aquest any es presentaren a Palma amb els socialistes només alguns republicans, encapçalats per Lluís Martí, i no varen treure cap regidor. Posteriorment, el nou Partit Autònom d'Unió Republicana signà un pacte amb els socialistes per presentar-se plegats a les eleccions municipals de novembre del 1913, en les quals aconseguiren alguns regidors a Manacor i Llucmajor, El 1917, es forma el Bloc Assembleista i, el 1919, una nova candidatura conjunta del PSOE i el Partit Republicà Federal -PRF- presentà el republicà Francesc Villalonga Fàbregues i els socialistes Lucio Martínez Gil i Joan Monserrat Parets, que obtengueren 5.147, 3.617 i 4.917 vots, respectivamentm sense obtenir cap escó, Després del parèntesi de la dictadura de Primo de Rivera, republicans i socialistes tornaren a anar junts a les eleccions municipals d'abril de 1931, amb el nom de Front Únic Antimonàrquic. A les municipals parcials de maig de 1931, la conjunció republicano-socialista estava constituïda pel PSOE i pel PRF. El primer va obtenir 8 regidors a Palma i el segon n'aconseguí 17. Aquests mateixos partits, amb el suport dels minúsculs Partit Reformista Demòcrata i  ...

Gran Enciclopèdia de Mallorca

vol. 4  pàg. 42 - 43