|
Joan Mas Verd
|
BIOGRAFIES TEMA: REPUBLICANISME |
|
Li deien En Collet. Trenta-set anys. Casat. Fill de conreadors benestants, ell mateix era conreador. Pertanyia a Esquerra Republicana i va exercir el càrrec de batle. Sota el seu mandat, va portar-se a terme la construcció del Grup Escolar, que esdevindria amb el temps, símbol de l'ànim renovador que palesava l'Esquerra. El denou de juliol del trenta-sis no intentà abandonar Mallorca. No calia. No pasaria res. La revolta militar? Una esperonejada sense gaire importància. Empès per l'evidència de les circumstàncies prest canvià d'opinió, però, i va refugiar-se per foravila. Estigué a les cases de Sa Font Bosseta, segur. I aprofitant el viatge d'una carretada de llenya, els seus protectors el retornaren a la casa vilana de Can Collet. Estava ben amagat i els diferents escorcolls que hi feren, foren inútils. Un familiar seu, a qui apuntaven la conveniència de fer-lo sortir de Mallorca, contestà convençut Allà on és, mai no el poden trobar, a En Joan. El trobaren el tres de setembre. Quan l'esposa se n'anava a foravila se n'anava a foravila, rodava la clau del pany i ell aprofitava per estirar les cames dins la casa en penombra. Sembla que hi va haver una delació i l'esmentat dia tres, els feixistes s'avançaren a la seva esposa. Ell, el batle Collet, va sentir rodar la clau i no va immutar-se. Entre dos feixistes se'n duien el batle. Una dona que veu l'escena no pot evitar un calfred i un breu comentari. Totd'una va rebre resposta d'una veu feixista: Si et sap greu que detinguin el batle, entra dins una casa! Que no et vegi la gent, eh?" De tota manera Joan Mas no esperava la mort. Diuen que comentà: Vaig cometre l'error de no fugir de Mallorca i ara hauré de romandre un parell d'anys a presidi. El vespre se l'emportaten cap a la ciutat amb altres montuïrers detinguts. El mateix vespre, dia tres, eren assassinats a Son Pardo. La roba de tots ells pogué esser recollida en el cementiri.
Llorenç Capellà (Montuïri 1899 - Palma 1936) Polític. Militant d'Esquerra Republicana Balear, fou batle de Montuïri durant la II República (1931-1936). Durant la seva gestió, fou durament combatut per la dreta local. El 1932, convocà i guanyà una consulta popular sobre la construcció d'una escola pública al poble. Col·laborà en el setmanari Ciutadanía. Al començament de la Guerra Civil s'amagà, pero poc després fou detingut i assassinat a Son Pardo (Palma). El Col·legi Nacional d'Educació General Bàsica de Montuïri du el seu nom, des de 1979 (DG) Gran Enciclopèdia de Mallorca vol. 10 pàg. 343
(Montuïri 1899 - Palma 1936) Pagès i activista del Partit Republicà Federal, d'Acció Republicana i finalment d'Esquerra Republicana Balear. Batle de Montuïri des de les eleccions de 1931 fins al 36, fou denunciat i detingut per un escamot de falangistes de la localitat. Assassinat -sense causa ni judici- el 3 de setembre de 1936, devora Son Pardo a Palma. Amb l'ajuntament republicà, seguint la línea política i de serveis públics d'Azaña, impulsà la dotació dels seveis educatius i culturals, treballant per "un poble lliure i culte" contra el criteris dels cacics. Creà la Biblioteca Popular de Montuïri. El projecte escolar de 1933 tingué controvèrsia local. Maningué molts de contactes amb les institucions de l'illa, des del laïcisme i "esperit republicà ben evident a l'adveniment de la República".
Albert Herranz Hammer / Joana Maria Roque Company La Segona República a Mallorca pàgs. 106
Montuïri. La Inquisició que tornà amb camisa blava Memoria Civil, núm. 13, Baleares, 30 marzo 1986 Damià Quetglas
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
Joan Mas (1899 - 1936) |
|
|
|
|
|
DICCIONARI VERMELL |
|
|
Palma, 1989 |
|
|
|
|
|
La Segona República a Mallorca |
|
|
Albert Herranz / Joana Maria Roque |
|
|
Miquel Font Editor, Palma, 2006 |
|
|
|
|
|
MONTUÏRI L'esclafit de la crispació |
|
|
Guillem Mas i Antoni Mateu |
|
