Li deien En Collet. Trenta-set anys. Casat. Fill de conreadors benestants, ell mateix era conreador. Pertanyia a Esquerra Republicana i va exercir el càrrec de batle. Sota el seu mandat, va portar-se a terme la construcció del Grup Escolar, que esdevindria amb el temps, símbol de l'ànim renovador que palesava l'Esquerra. El denou de juliol del trenta-sis no intentà abandonar Mallorca. No calia. No pasaria res. La revolta militar? Una esperonejada sense gaire importància. Empès per l'evidència de les circumstàncies prest canvià d'opinió, però, i va refugiar-se per foravila. Estigué a les cases de Sa Font Bosseta, segur. I aprofitant el viatge d'una carretada de llenya, els seus protectors el retornaren a la casa vilana de Can Collet. Estava ben amagat i els diferents escorcolls que hi feren, foren inútils. Un familiar seu, a qui apuntaven la conveniència de fer-lo sortir de Mallorca, contestà convençut Allà on és, mai no el poden trobar, a En Joan. El trobaren el tres de setembre. Quan l'esposa se n'anava a foravila se n'anava a foravila, rodava la clau del pany i ell aprofitava per estirar les cames dins la casa en penombra. Sembla que hi va haver una delació i l'esmentat dia tres, els feixistes s'avançaren a la seva esposa. Ell, el batle Collet, va sentir rodar la clau i no va immutar-se. Entre dos feixistes se'n duien el batle. Una dona que veu l'escena no pot evitar un calfred i un breu comentari. Totd'una va rebre resposta d'una veu feixista: Si et sap greu que detinguin el batle, entra dins una casa! Que no et vegi la gent, eh?" De tota manera Joan Mas no esperava la mort. Diuen que comentà: Vaig cometre l'error de no fugir de Mallorca i ara hauré de romandre un parell d'anys a presidi. El vespre se l'emportaten cap a la ciutat amb altres montuïrers detinguts. El mateix vespre, dia tres, eren assassinats a Son Pardo. La roba de tots ells pogué esser recollida en el cementiri

Llorenç Capellà

Diccionari Vermell