|
Li deien
En Coix, Tenia quaranta-set anys i era casat. El
seu ofici: foraviler. La seva afecció: fer closes. Feie plaguetes de gloses
punyents, que ferien la monarquia i els rics. Tenia un partit:
Unió Republicana.
Quan va assabentar-se de la rebel·lió militar, va amagar-se per les terres
de Son Pereandreu, amb
Pere Estelrich.
Ben prest però, el refugi els resultà insegur i se n'anaren a Les Planes de
Sant Llorenç, a on N'Estelrich
solia tallar llenya. Al cap d'un temps decidiren retornar a Son Pereandreu,
perquè sentien enyorança i inseguretat. Mai no s'haurien d'haver decidir.
Pere Estelrich
morí en Es Rafalet, encertat pels trets de dos falangistes quan intentaven
escapar-se. Pere Joan Massanet va tirar-se a terra i el donaren per mort.
Arribà sol a Son Pereandreu va vestirse amb les robes del pare de
N'Estelrich. Així pogué arribar a la seva casa del carrer de la Pau. Se
sentia segur. Ningú no pensava que fos allí. Un dia però, una dona el va
sentir tossir i li faltaren cames per anar a contar la bona nova a
Falange. L'endemà, quan la seva
esposa era a comprar, els falangistes obriren la porta i el sorprengueren.
Se l'endugueren cap a la presó en ple dia i en ple sol i algunes veïnes,
contentes per la feliç detenció, convidaven a beure la gent que, formant
remolins, comentava la feta. L'assassinaren a Son Coletes.
Llorenç Capellà
Diccionari Vermell
pàgs. 107 - 108
fideus
|