Trenta-tres anys. Casat. Treballava de mestre d'escola a Sineu i pertanyia a Esquerra Republicana i a la FETE. Empresonat a Can Mir, una tarda, mentre jugava a cartes amb un grup de companys, va sentir pronunciar el seu nom pels altaveus. Tots els jugadors romangueren amb l'alè tallat i ell no es va immutar gaire, tanmateix. S'aixecà lentament o els va dir: Seguiu. Avui m'ha tocat a mi. Va estrènyer la mà amb força als presoners que coneixia. Avui m'ha tocat a mi. L'endemà, el quinze de gener del trenta-set, l'afusellaren en el cementiri de la Ciutat de Mallorca. Eren les set del matí.

Damià Quetglas