Abans de la guerra, la llar dels Picornell constituïa el centre de reunió dels comunistes mallorquins i un indret de visita obligada per a tots aquells militants del PCE que, per motius polítics, visitaven Mallorca. El cap de familia, Ignasi Picornell, era per edat i per prestigi qui aconsellava els digirents del partir, que reuinïa en El Molinar els seus efectius més importants com eren Pere Canals, Lluis Montero, Heribert Quiñones, Catalina Flaquer i Aurora Picornell. Això de banda, el prosselitisme d'Ignasi Picornell era palès, atès que apropà al PCE -d'altra banda, cal dir-ho, un partir força disciplinat però gairebé familiar- les roges del Molinar, la mare de les quals, Catalina Flaquer, provenia de l'anarquisme, i els seus tres fills, Joan, Gabriel i Ignasi, així com una de les seves filles, Aurora, que amb el transcórrer dels anys esdevindria símbol de la llbertat entre els grups d'oposició a la dictadura franquista.

La filla petita d'aquest home, anomenada Llibertat, mai no va militar en el PCE, perquè en esclatar la guerra tenia únicament quinze anys. Havia abandonat l'Illa el desset de juliol amb el vaixell que transportava un milenar de mallorquins a Barcelona per tal d'assistir a l'Olimpiada Popular, i no trepijà terra mallorquina fins vint anys després. Aleshores Mallorca, ja no podia esser la seva pàtria. Als voltants dels anys cinquanta s'establí definitivament a París amb la seva família i, de tant en tant, ha retornat per no perdre el contacte amb els seus parents i per acarar -amb una gran serenitat- la història pròpia, plena d'infortuni. Malgrat tot no cerca en els esdeveniments familiars d'aquells anys -el pare, tres germans i una germana morts violentament- un motiu per a quedar-se ancorada en el passat. A l'inrevès. és una dona moderna i intel·ligent, plena d'atractiu, afrancesada en el vestir, en la parla u en els gests, tot i que remotament em recorda Nancy Reagan. Potser sigui en el pentinat, no ho sé.