(Palma 1898 - 1936) Sindicalista i polític. Durant la II República (1931-36), fou el principal dirigent del Sindicat Metal·lúrgic a Mallorca i encapçalà la tendència de Francisco Largo Caballero dins la Unió General de Treballadors -UGT- i la Federació Socialista Balear -FSB-. Membre de l'executiva regional de la UGT des de 1932, en fou president (1933-35)- Al començament de la Guerra Civil (1936-39) morí en un tiroteig.

Gran Enciclopèdia de Mallorca

vol. 14  pàg. 281

Trenta-vuit anys. Casat. Havia treballat de fonedor i també de xofer de l'Ajuntament i era un actiu militant del Partit Socialista. El vint-i-vuit de setembre del trenta-sis, la policia intentà forçar la porta d'una casa del carrer de Santanyí de la Ciutat de Mallorca, que despertava sospites. Tal volta va produir-se qualque delació, però sembla que les sospites venien motivades pel fet d'haver aparegut un cartell anunciant que la casa es llogava des del denou de juliol. Sigui quin fos el motiu real, però, el cas és que la policia intentà penetrar i va ser foragitada pels trets que provenien de l'interior. Totd'una es protegiren els inspectors i demanaren reforços. Fusells. Molts de fusells apuntaven la casa. Així i tot els dos homes que eren rera les finestres - Antoni Ribass i El Francès - no es varen retre, perquè allargaven l'hora de trobar-se amb la seva fi. Un milicià llançà un parell de bombes a l'interior de la vivenda per qualque encletxa. Surt fill de puta! Surt Ribas si ets valent! Quan ambdós sortiren, gairabé asfixiats, el carrer esclafí en trons. Un testimoni em diu: Ribas encara respirava i li pegaven coces, estès a terra com era. Li pegaven una i altra vegada,

Llorenç Capellà
Diccionari Vermell

pàgs. 131 - 133

1935. La Comissió Executiva de la UGT de Balears, en el cementiri de Palma, vetlant les restes mortals de Llorenç  Bisbal, el tercer a l'esquerra Antoni Ribas