(Alcudia 1876 – Palma 1935 ) Polític socialista, sabater d’ofici. El 1902, s’integrà a La Igualdad, societat obrera dels sabaters de Palma. A partir de 1904, ocupà càrrecs a l’Agrupació Socialista de Palma, del Partit Socialista Obrer Espanyol – PSOE -, fou membre del comitè executiu balear (1913 – 1915) secretari de la Federació de Societats Obreres de les Balears (1914). També va esser redactor i director, en diverses ocasions, de El Obrero Balear (1900 – 1910 i 1913). El 1916, creà una comissió pro-subsistències, i el 1917, acusat d’esser autor d’un full considerat injuriós per un fabricant sabater, fou desterrat a 25 km de Palma.  Aixa marxà a Sóller, on fundà l’agrupació socialista i la Casa del Poble. Aviat aconseguí el perdó i tornà a Palma. A la mort de Francesc Roca, el 1917, esdevengué el cap del socialisme local. Fou, de bell nou, director de El Obrero Balear (1918 – 1920), secretari de l’Agrupació Socialista (1918 – 1919), president de la Federació de Societats Obreres (1917), i regidor de Palma, entre 1918 i 1921, càrrec des del qual denuncià corrupcions administratives i defensa la municipalització de les principals subsistències. Després d’un temps difícils per al socialisme mallorquí, aconseguí un redreçament del seu partit sota la dictadura de Primo de Rivera, i unificà el moviment obrer illenc sota les sigles Unió General de Treballadors. Quan es proclamà la República (abril del 1931), fou elegit batle de Palma, encara que en dimití l’octubre del mateix any. El maig del 1932, va esser elegit president de la Federació Socialista Balear, càrrec del qual dimití per raons de salud. (SS)

Gran Enciclopedia de Mallorca

vol. 2  pàgs. 150 - 151