Salvador Riera Sagrera        |    BIOGRAFIES  | TEMA  FELANITX |

Li deien Es Colominot a aquest home alt i molt seriós. Tenia trenta-un anys. Casat. El seu partit, com gairebé el de tots els felanitxers, era Esquerra Republicana. El seu ofici? Treballava a l'Ajuntament. Dia vint-i-cinc de juliol del trenta-sis, el detingueren i l'empresonaren al Castell de Bellver, on va romandre per espai d'un cinquanta-cinc dies. Un vespre, a mitjanit, el traslladaren, juntament amb altres presoners, a Can Mir. Creien, segur, que la mort s'apropava, a mesura que el camió s'endinsava pels carrers de la Ciutat de Mallorca. S'emportaren un ensurt de bades. Se l'emportà, sobretot, Salvador Sagrera, perquè tanmateix no era el seu destí morir a la carretera. La seva mort, cas de produir-se, havia de ser oficial. Dia quatre de març del trenta-vuit, va comparèixer davant un Consell de Guerra, constituït a l'Escola d'Arts i Oficis, acusat d'adherir-se a la rebel·lió. Era el judici contra els felanitxers i es varen dictar tres penes de mort. A Salvador Riera n'hi tocà una i el vint-i-vuit de juliol del mateix any, a les sis del matí, l'afusellaren a l'hemicicle del cementiri de la ciutat. La seva viuda se n'anà a l'Argentina, a on Es Colominot havia aconseguit, altre temps, guanyar-se la vida folgadament.

Llorenç Capellà

Diccionari Vermell

pàg. 146

 

fideus