|
|
Nicolau
Saggese Senise |
||||||||||
|
BIOGRAFIES TEMA: L'ESGLESIA
|
|||||||||||
|
Nicolau Saggesse i Senise (a vegades els llinatges són escrits amb variants) va néixer el 16 de setembre de 1888 a Binissalem. Va fer els primers estudis eclesiàstics en el Seminari diocesà i l'aplicació que hi mostrà va fer possible que els continuàs a la Universitat Gregoriana de Roma, on es va doctorar en Filosofia i llicenciar en Teologia. Una greu malantia li va impedir de prosseguir els estudis. En tornar Saggesse fou vicari "in capite" d'Orient i ecònom de Bunyola. Després va exercir la càtedra de Filosofia en el Seminari. Va concursar a les dues ternes, no fou designat. Posteriorment manifestà la seva inclinació pel servei castrense i en esser autoritzat es presentà a sengles oposicions de l'Exèrcit i de l'Armada. Tant a l'una com a l'altra obtingué el número quatre dels ingressats. La carrera militar de Nicolau Saggesse va transcórrer gairebé sempre a Mallorca, llevat dels torns obligats a l'Africa. La seva formació intel·lectual li va permetre al desenvolupar una gran activitat propagandística alhora. Durant la Segona República el cos castrense fou extinguit, per Saggesse continuà considerant-se en servei actiu
Capellà de Falange En esclatar el Moviment, Saggesse es va reincorporar al seu càrrec i fou present com a tal en front de Manacor. En aquells dies (final de juliol de 1936) el nomenaren cap espiritual de la Falange, tot i que el comunicat del nomenament adverteix que també atendrà els tradicionalistes (després del decret d'unificació Sagesse assumí el càrrec d'inspector provincial d'educació i assistència religiosa de FET i de les JONS). Un cop vençudes les forces que dirigia el capità Bayo, Saggesse va oficiar una missa de campanya en acció de gràcies davant el monument a Ramon Llull de Palma, prop de l'Institut. Saggesse fou assistir per dos sacerdots joves, l'un amb l'uniforme de soldat i l'altra amb el de la Falange. La intervenció de Saggesse fou decisiva per tal que Francesc Sureda i Blanes dimitís del càrrec de tinent vicari castrense. Francesc Sureda havia estat nomenat pel comandant general Díaz de Freijó el 10 de juliol i els altres capellans castrenses s'hi varen oposar des del primer moment. Segons aquests, Sureda s'havia retirat de la vida militar, mentre que ells mai no havien abandonat el cos. A més, Sureda havia signat el Manifest de resposta als catalans poc abans de l'alçament. Amb això ja n'hi havia prou per sospitar-ne. Sureda fou substituït el 7 d'octubre de 1936 per Joan Vich i allunyat de Mallorca, El gener de 1937 Nicolau Saggesse fou nomenat membre de la comissió encarregada d'autoritzar els llibres de text de les ecoles primàries. El desembre d'aquell any publicà en el número 35 d'"Aquí Estamos", l'òrgan de propaganda falangista, un article que s'afegí a la campanya anticatalanista. L'article en qüestió es titula El separatismo es un delito. Saggesse intervingué, vestit amb l'uniforme falangista, en nombrosos actes públics. Les seves arengues i al·locucions varen esser incomptables i entre les darreres destacaren les radiades sobre la masonería. En Els altres cuarant anys, Francesc de Borja Moll dedica un paràgraf be eloqüent a Saggesse: "Durant el primers mesos de la guerra, anava amb la pistola pels pobles incitant a la caça de suposats rotjos, fins i tot des de la trona, M'han assegurat que un rector morí d'un atac de cor, de l'horror que lo produí veure la trona del seu temple parroquial profanada pels crits d'odi d'aquell energumen" (pàg. 29) Més endavant, Saggesse fou ascendit a tinent vicari de l'exèrcit de l'Aire. La salut malmesa l'obligà a retirar-se, però continuà prestant esporàdicament el seu servei a la zona aèria de les Balears. Saggesse va passar els darrers anys de la seva vida allunyat de tota activitat, Va morit el 7 de gener de 1962 a Palma Memoria Civil, núm. 42, Baleares, 19 octubre 1986 Antoni Nadal
Biel Florit
|
|||||||||||
