Li deien En Puça i els primers mesos de la rebel·lió militar, el seu nom era pronunciat amb autèntica por per totes aquelles persones que patien persecució. En Joan Puça va convertir-se en una de les imatges més populars del poder feixista. Alt, magre, la pistola al cint. Sembla que antigament havia coquetejat amb l'esquerra i, aquesta circumstància, el feia molt més temible, car coneixia noms i adreçes desconegudes per les forces de repressió. Ben aviat la seva història quotidiana, va convertir-se en llegenda. En Joan Puça era sinònim de por. Amic personal de Marti Pou i del sacerdot Joan Crespí, va ser víctima de les lluites intestines pel poder que sacsejaven Falange, després del primers mesos de repressió. Ell no ho sospitava. Poderós, aventurer, camisa blava. El dia abans de la seva detenció, va acudir a casa de ka seva fillola, que complia els anys, amb una gramola sota el braç li va ballar tota la tarda, feliç i rioler. Diuen que en assabentar-se de la seva irremeiable detenció, va fer-se fort amb una metralladora en un piset del carrer de Sant Joan. Diuen. Diuen que era morfinòman, com ho era Martí Pou, i que per això el mataren. Diuen: embriac de poder, pretengué, ajudat pel sacerdot Joan Crespí, assassinar el Marquès de Zayas i el Governador Civil, perquè la vida, la vida dels altres, era un joc per a ell. Per al Vicari Joan Crespí, l'aventura acabà feliçment. L'empresonaren i, a la sortida de presidi, va penjar la sotana per casar-se amb una dona d'esquerres, ex-presidiària. En canvi En Joan Puça va carregar amb la dissort. El vint-i-set de març, possiblement, a les tres de la tarda, l'afusellaren en el cementiri de la Ciutat de Mallorca, els qui havien estat els seus companys.

Llorenç Capellà

Diccionari Vermell

pàg. 161