Vint-i-tres anys. Casat. Es casà dins la presó. Era
mestre d'escola, però treballava a l'Ajuntament. Abans de l'octubre del
trenta-u, havia simpatitzat amb el grup dels republicans federals, però
després s'afilià al
Partit
Socialista i era el president del Comitè Local, quan esclatà la revolta
militar. Al cap dels anys, ha quedat d'ell l'estela del seu valor poc comú.
No concedí, en cap moment, importància a la mort. Un dia abans d'executar-lo,
un company de la presó de
Can Mir, va bromejar
sobre la qualitat de les robes que portava. I ell li contestà, gens ni mica
apesarat:
Idò és una llàstima, perquè demà de matí, amb els trets, lles
faran malbé. Empresonat des dels primers dies de la revolta, va ser jutjat
el vint-i-quatre de febrer del tenta-set a l'Escola d'Arts i Oficis,
juntament amb un caramull de carrabiners i alguns paisans de Sa Pobla. Els
acusaven d'executar acres de resistència i una de les penes de mort que el
Jutge concedí, va caure sobre Jaume Serra. L'executaren a les sis i mitja
del matí del dia onze de març en el Fort d'Illetes, juntament amb un
llucmajorer anomenat
Antoni Zanoguera. Abans de l'execusió Zanoguera demanà
permís per fumar, però els nervis no li permetien de fer la cigarreta. Jaume
Serra la hi va prendre de les mans i la hi va fer tranquil·lament. Com si
res no passàs. Com si ambdós estiguessin fent un parèntesi a la feina.
Llorenç Capellà
Diccionari Vermell
pàg. 163
|