Francesc Tomàs Oliver
|
|
BIOGRAFIES
| TEMA:
MOVIMENT OBRER
| ANARQUISME
| |
||
(Mallorca -1850 – Madrid 1903) Sindicalista. Durant el decenni dels seixanta, ingressà en el Partit República Federal i fou vicepresident de l’Escola Democràticorepublicana. El 1870, però, evolucionà cap a l’anarquisme. Participà en el Primer Congrés Obrer Espanyol, a Barcelona, i impulsà la formació a Palma del Centre Federal de Societats Obreres. Edità (1869-71) les revistes El Obrero i La Revolución Social. L’abril de 1872, fou elegit, en el congrés obrer de Zaragoza, membre de la Comissió Federal de la Federació Regional Espanyola de l’Associació Internacional de Treballadors –AIT-, com a secretari de la comarca de l’est. El 1872, en fou elegit secretari general en substitució d’Anselmo Lorenzo. Participà (juliol de 1873) en l’alçament cantonal d’Alcoi. Des d’aleshores, alternà la residència entre Madrid i Barcelona. Des de 1881, propugnà el pas dels anarquistes a l’acció pública, juntament amb els anarcosindicalistas catalans. El 1883, fou substituït en la secretaria de la Comissió Federal per Indalecio Cuadrado. Col·laborà en la Revista Social, on publicà uns importants apunts històrics sobre l’anarco-sindicalisme i intentà reorganitzar el moviment obrer a Madri (DG) Gran Enciclopedia de Mallorca Vol. 17, pag. 207
Va néixer a Mallorca el 1850 i morí a Madrid el 1903. Destacar anarquista col·lectivista. De molt jove s’adherí al Partit República Federal però influït per la lectura de La Federación de Barcelona entrà en contacte amb les idees anarquistes i començà editar a Palma El Obrero el 1869. Tot i que segons algunes fonts es creu que s’influí cap a 1865-1866 per Alonso Marselau, que visità Mallorca, però segons Iñiguez no pareix probable. Fou el fundador i president del Centre Federal de Societats Obreres el 1869. President de la Societat de Picapedrers el anys 1869 i 1870. Redactor i propietari del periòdic El Obrero entre novembre de 1869 i octubre de 1870. Fou el principal impulsor de la secció Mallorquina de la Primera Internacional i s’alineà amb els bakuninistes, essent fins i tot membre de l’Aliança Internacional de la Democràcia Socialista. Fou triat delegat per l’assemblea nacional de l’AIT a l’Estat Espanyol el 1870. Al congrés de Barcelona, el 1870, tingué una actuació destacada, intervenint en la majoria de debats, fent discursos i fins i tot va ser anomenat president del congrés en la dotzena i darrera sessió d’aquest. Tancant ell el congrés amb un discurs i es mostrà partidari, juntament amb altres assistents, de l’acció revolucionària (guerra social, destrucció del estat i del sistema econòmic). Tenia 19 anys i va ser el delegat més jove. L’estiu de 1870 va ser expulsat de l’Escola Democràtica Republicana Federal segurament per les fortes crítiques als republicans. També fou elegit membre de la Comissió de Propaganda i Organització Social amb la reorganització, el juliol de 1870, de la Secció de Picapedrers del Centre Federal de Societats Obreres de Palma de l’AIT. Membre del comitè de redacció d’El Obrero durant la segona època (juliol-octubre 1870). Aquest periòdic s’hagué de suspendre dita publicació a causa de la greu crisi que travessava la federació de Palma coincidint amb l’extensió de la febre groga. Havia estat membre del Consell Local de la Federació Palmesana de la Internacional, almenys entre desembre de 1870 i gener de 1871. En aquestes dades, finals de 1870, fou director i membre del consell de redacció de La Revolución Social, el nou periòdic internacionalista mallorquí. Fou empresonat durant el mes de gener de 1871 per la publicació a La Revolución Social d’un article contra el rei, Amadeu I, quan ell era membre del consell de rerdacció. Per ajudar-lo econòmicament es va organitzar una subscripció oberta a tot el territori de l’estat. Finalment sortí de la presó el mes d’abril d’aquell mateix any, absolt de càrrecs i de multes. En la seva estada a la presó no va defallir la seva lluita i va continuar enviant cartes al periòdic La Federación i a les diferents seccions i congressos que es celebraven. El mes de juny de 1871 es reorganitzaren novament els internacionals mallorquins essent Tomàs el secretari de l’exterior del Cercle Internacional de la Federació Palmesana. I el mateix mes apareix en una subscripció a favor del vaguistes i els presos de la Internacional. Surt també en una subscripció voluntària per donar diners als refugiats de la Comuna a Suïssa el gener de 1872. I el mes d’abril del 1872 Tomàs fou elegit en el Congrés de Saragossa membre del Consell Federal de la Regió Espanyola i ja el més d’agost del 1872 trobem a Francesc Tomàs com a Secretari General Interí del Consell Federal de la Internacional i pareix a ser que ja era resident a València, almenys des del mes de maig d’aquell mateix any. A més, fou triat com a càrrec pel següent Consell Federal per la Secció d’Obrers en Productes Químics de San Martí de Provençals i per la Federació de Lleida. Francesc Tomàs va ser novament triat com a delegat de la federació de Palma en el III Congrés de la Federació Espanyola, celebrat a Cordovà a principis de 1873. Després de la dimissió d’Anselmo Lorenzo ocupà la secretaria de la FRE de l’AIT. Temporalment residí Alcoi (Alacant), on tingué un paper destacat en el moviment insurreccional del juliol de 1873. I més tard residí a Madrid i també a Barcelona entre 1875 i el 1876. Més endavant fomentà la tornada a la legalitat del moviment obrer i formà part de la comissió federal de la FTRE entre els anys 1881 i 1883. Tornà a Madrid el 1884 on col·laborà a La Revista Social. I el 1891 participà en el Congrés de Madrid on s’intentà la reconstrucció de la FTRE. També presidí el congrés obrer de constitució de la Federació Regional de Societats de Resistència de la Regió Espanyola (FRSR) de Madrid, durant l’octubre de 1900. Durant aquesta estada a Madrid, Nettlau conta que Tomàs era un pobre picapedrer, de situació tan reduïda que, en els seus últims anys, a vegades havia de dur a les reunions sobre el braç un nen petit del qual ningú podia ocupar-se en aquelles hores i pronunciava discursos amb l’infant en un braç i gesticulant amb l’altre. D’aquests últims anys, sabem que va continuar treballant com a picapedrer i fou l’ànima de la societat de picapedrers de Madrid, El Porvenir del Trabajo. Abans de formar aquesta societat, Francesc Tomàs estava afiliat a la societat El Trabajo. Fou un dels màxims representants del moviment obrer internacionalista i apareix com a orador en gairebé tots els mítings, xerrades, manifestacions i reunions fetes a Mallorca. També va publicar nombrosos articles a El Obrero al qual hi tenia una secció fitxa, i també col·laborà a La Federación entre d’altres com per exemple Boletín del Jura, El Condenado, La Protesta, La Revista Blanca, Revista Nueva, etc. A ell se li atribueix la primera història de l’anarquisme espanyol: Del nacimiento de las ideas anarcolectivistas en España (La Corunya, 1893), així com també Medidas prácticas que han de tomarse después de destruido el estado actual (1876). ||Font: EO, LF. LRS.||Bibliografia: PAZ, . (1992);INÍGUEZ, M (2008), TERRASA, J. (1979). Els invisibles || DICCIONARI DE MILITANS, ORGANITZACIONS I SINDICATS LLIBERTÀRIS DE LES ILLES BALEARS.
VOLUM I: MALLORCA
|| 1869-1952
|