Li deien En Bubo. Trenta-vuit anys. Casat. No pertanyia a cap partit polític, tot i que havia estat batle dins el període republicà, però mantenia una ferma amistat amb el notari Molina de Sineu, que era un home extremadament polititzat. Treballava de forner En Bubo i, a estones perdudes, feia de carter. Ho tenia decidit: seria carter, quan el seu pare es retiràs de l'ofici. Hauria estar carter, segur, si un desset d'agost del trenta-sis, la Guàrdia Civil de Sencelles no l'hagués detingut a ca seva. El mateix vespre el traslladaren a la Ciutat de Mallorca, i fou lliurat a l'antiga Casa del Poble, controlada per homes de Falange. De llavors ençà no s'ha sabut res més d'ell. Això si: els murmuris estengueren els seus tentacles. Diuen, diuen, que En Bubo va ser enterrat viu.

 

Llorenç Capellà

Diccionari Vermell

pàg. 176

 

  fideus

---