Casa del Poble                      |    |  ASSOCIACIONS CULTURALS  | TEMA:  SINDICALISME I MOVIMENT OBRER


 

Institució social, cultural i recreativa, on se situaven i reunien les diferents associacions obreres d'una localitat. A Mallorca, es difongueren a principis del s. XX i varen tenir una època d'auge els anys vint i trenta, fins que esclatà la Guerra Civil i foren suprimides. Amb la restauració de le democràcia han rebut aquest nom les seus del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la Unió General de Treballadors. Es coneixen les de Palma, Esporles, Búger, Sóller i sa Cabaneta (Marratxí). Casa del Poble de Palma. Inaugurada el 1924. Els seus origens es remunten al 1906, quan la Federació Socialista de Palma sol·licità a l'Ajuntament el permís per a la creació d'una llar per a les societats de resistència. El permís fou denegat i, cinc anys més tard, a instàncies de Jaume Vicens, els socialistes obriren una subscripció d'accions per a la seva construcció, però resultà una fracàs. El 1918, Joan March Ordinas s'oferí a les societats obreres de Mallorca, sense discriminació ideològica, per sufragar la seva edificació. L'Ajuntament es negà a cedir cap solar i Joan March hagué de llogar l'antic cafè-bar Sport per instal·lar-la provisionalment. La institució, el 1919, de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble (socialistes i anarco-sindicalistes), coincidí amb l'adquisició, per 2.000 pessetes, d'un solar de 1.371 m2, al carrer de Reina Maria Cristina. A principi dels anys vint, el conflicte sorgit entre els socialistes i els anarcosindicalistes pel reglament i l'escriptura de la propietat, provocà la sortida dels anarquistes de la federació i la creació de la Confederació Regional del Treball de Balears adherida a la Confederació Nacional del Treball. Això implicava el control del centre per part dels socialistes. La dictadura de Primo de Rivera ajornà fins al 1924 la inauguració de la millor seu obrera de tot Espanya, construïda per Guillem Fortesa Pinya. Amb un cost de mig milió de pessetes, el local estava compost per un patronat, una escola, una cooperativa, una biblioteca i un teatre. Tenia una cabuda de 4.000 persones i reunia dotze societats obreres de resistència, amb més de mil afiliats, i cinc organitzacions: l'Agrupació Socialista, la Cooperativa de Consum Obrera, la Base Múltiple de Socors Mutus, la societat artística Salut i Cultura i el grup pro-Obrer Balear. Els primer president fou Llorenç Bisbal Barceló, amb Vicenç Tomàs com a secretari. S'hi donaven classes de caligrafia, càlcul, correspondència i tenidoria de llibres, i s'hi feien reunions laborals i consultes sindicals sobre pagaments de jornals, indemnitzacions i accidents, entre altres. També s'hi celebraren congressos de la Unió General de Treballadors i del Partit Socialista Obrer Espanyol. Fou clausurada a causa de la Revolució d'octubre de 1934. Oberta de bell nou, hi esclatà una bomba que ferí sis persones, el juny de 1936. Ocupada sense resistència per Falange, en esclatar la Guerra Civil, fou la seva seu fins a principis de 1940, quan s'hi instal·là el centre sindical de formació professional Verge de Lluc. Aquest perdurà fina al 1974, quan es tancà per ruïna. Fou enderrocada una any desprès. Casa del Poble d'Esporles Inaugurada cap al 1930, al carrer Pablo Iglesias, després carrer Casa del Poble. La iniciativa partí de la Federació Obrera d'Esporles, de la Unió General de Treballadors, que n'inicià la construcció el 1923. El cap socialista Alexandre Jaume, propietari de Son Tries a Esporles, havia donat facilitats per a cedir el solar. El nou local disposava de sales de reunió, saló d'actes, biblioteca, projector de cinema sonor i teatre, inaugurat el 1930. Acollia diversos sindicats de la Unió General de Treballadors, com la Federació Obrera d'Esporles, el sindicat del Ram de la Construcció, el dels Obrers Agricultors i Forestals, i el sindicat del Ram Tèxtil, l'Agrupació local del Partit Socialista Obrer Espanyol i les Joventuts Socialistes d'Esporles. Va esser confiscada el juliol de 1936 i poc després es convertí en seu dels sindicats verticals. Amb la democràcia, la propietat tornà a la Unió General de Treballadors. Actualment, l'Ajuntament d'Esporles la utilitza per diverses activitats culturals. També és seu del PSOE local. Casa del Poble de Búger Inaugurada el primer de maig de 1936. Estava situada al carrer Major. Comptava amb un 200 socis, majoritàriament de la Unió General de Treballadors. N'era president Jaume Capó Capó. Casa del Poble de Sóller Inaugurada el 3 d'abril de 1932, per iniciativa de l'Agrupació de Sóller del Partit Socialista Obrer Espanyol. Estava situada al carrer Victòria. Integrà, entre altres, els sindicats de tendència ugetista, l'Evolució del gremi de la fusta, la Societat Obrera del Ram del Tèxtil, la Fraternitat de la construcció, la Societat d'Oficis Diversos i les agrupacions locals del PSOE i del Partit Comunista d'Espanya. Organitzà conferències, sessions de pel·licules educatives, de classes nocturnes i altres activitats per educar els obrers. Edità la revista Unión y Cultura (EP/AM)

Gran Enciclopèdia de Mallorca

vol. 3  pàgs. 191 - 192  

CASA DEL POBLE DE PALMA

El 1918, Joan March Ordinas s’oferí a les societats obreres de Mallorca, sense discriminación ideològica. Per sufragar l’edificació d’una casa del poble. L’Ajuntament es negà a cedir cap solar i Joan March hagué de llogar l’antic cafè bar Sport per instalar-la provisionalmente. Tot i que abans ja funcionava, amb una escola (Escola Mixta de la Casa del Poble de Palma) de l que hi ha noticies des de 1917. La institució, el 1919, de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble (socialistes i anarcosindicalistas), coincidí amb l’adquisició, per 2.000 pessetes, d’un solar de 1.371 m2, al carrer de Reina Maria Cristina. Ja en els seus primers mesos de vida s’hi celebrà el Primer Congrés de Societats Obreres de Palma el dies 7 al 9 de novembre de 1919. I el mateix mes trobem com a president a Antoni M. Aldins i a Jaume Mas com a secretari. El 16 de novembre també trobem una assemblea de picapedrers amb representants de Felanitx, Manacor, Marratxí, andratx, Alaró, Santa Maria, Campanet i Montuïri. Allà s’acordà la creació d’un sindicat únic del ram a nivell provincial, elegint a Miquel Rigo com a secretari, Josep Torrens com a secretari, Jaume Sales com a revisor, Jordi Aloy com a dipositari, i els vocals Antoni Salvà, Andreu Quintana i Antoni Torrens. A finals de mes es feu a la Casa un acte de propaganda fet per Antoni J. Torres i Joan Perona. Ja el 1920 s’hi organistzà un acte a favor dels presos socials. Per altra banda, allà hi havia una escola on s’hi feien classes nocturnes i diürnes, conferències, etc. Però les desavinenteces entre anarquistes i socialistes, que compartíen la Casa, cada cop foren més insostenibles. A principis de 1920 es produí la ruptura amb la UGT, arran de l’expulsió de Miquel Rigo i el seu grup de la Casa del Poble. El 1922 des del Cultura Obrera, l’Ateneu Sindicalista de Palma criticà amb força la donación de la nova Casa del Poble de Palma per part de Joan March. Aquesta situació motivà, entre altres qüestions, la petición d’un congrés extraordinari per l’any 1922 i la sortida dels anarquistes de la federación i la creació de la Confederació Regional del Treball de Balears adherida a la Confederació Nacional del Treball. Això implicava el control del centre per part del socialistes, Aquest edificio no fou una realitat fins el 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera. A partir d’aquesta data i fins el 1936 ka casa tingué un funcionament molt actiu i fou seu de multitud de societats obreres, sobre tot de caire socialista, ja que amb la reorganització de la CNT duant la Segona República, les societats anarcosindicalistas sortiren de la Casa i s’establiren a altres locals. ||Font: CO, EOB. || Bibliografia: GABRIEL P. (1973)

Els invisibles || DICCIONARI DE MILITANS, ORGANITZACIONS I SINDICATS LLIBERTÀRIS DE LES ILLES BALEARS.

VOLUM I: MALLORCA || 1869-1952
pàgs. 39-40

 

La bomba de la Casa del Poble (4 juny 36)

Memoria Civil, núm. 7, Baleares, 16 febrero 1986

 

 

 

1919

EL VERGA Y LA CASA DEL PUEBLO

 J. Monserrat Parets

El Obrero Balear

EL VERGA Y LA CASA DEL PUEBLO

 Al amigo y maestro Juan Monserrat Parets

Llorenç Bisbal

El Obrero Balear

LA UNIÓ SOCIALISTA DE CATALUNYA A PALMA

Inauguració de la nova Casa del Poble / Parlament de Gabriel Alomar /1924

CASA DEL POBLE : DOCUMENTS I ESTUDIS

Luis Arias González /Doctor en Historia, profesor de Enseñanza Media

Francisco de Luis Martín / Profesor titular de Historia Contemporánea, Universidad de Salamanca 

 

Manifest conjunt CNT-UGT després de l’atemptat de la Casa del Poble, 1936.

 

.

 

GALERIA FOTOGRÀFICA

 

 

LA CASA DEL POBLE DE BRUSSEL·LES

fideus/