Institució social, cultural i recreativa, on se situaven i reunien les diferents associacions obreres d'una localitat. A Mallorca, es difongueren a principis del s. XX i varen tenir una època d'auge els anys vint i trenta, fins que esclatà la Guerra Civil i foren suprimides. Amb la restauració de le democràcia han rebut aquest nom les seus del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la Unió General de Treballadors. Es coneixen les de Palma, Esporles, Búger, Sóller i sa Cabaneta (Marratxí). Casa del Poble de Palma. Inaugurada el 1924. Els seus origens es remunten al 1906, quan la Federació Socialista de Palma sol·licità a l'Ajuntament el permís per a la creació d'una llar per a les societats de resistència. El permís fou denegat i, cinc anys més tard, a instàncies de Jaume Vicens, els socialistes obriren una subscripció d'accions per a la seva construcció, però resultà una fracàs. El 1918, Joan March Ordinas s'oferí a les societats obreres de Mallorca, sense discriminació ideològica, per sufragar la seva edificació. L'Ajuntament es negà a cedir cap solar i Joan March hagué de llogar l'antic cafè-bar Sport per instal·lar-la provisionalment. La institució, el 1919, de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble (socialistes i anarco-sindicalistes), coincidí amb l'adquisició, per 2.000 pessetes, d'un solar de 1.371 m2, al carrer de Reina Maria Cristina. A principi dels anys vint, el conflicte sorgit entre els socialistes i els anarcosindicalistes pel reglament i l'escriptura de la propietat, provocà la sortida dels anarquistes de la federació i la creació de la Confederació Regional del Treball de Balears adherida a la Confederació Nacional del Treball. Això implicava el control del centre per part dels socialistes. La dictadura de Primo de Rivera ajornà fins al 1924 la inauguració de la millor seu obrera de tot Espanya, construïda per Guillem Fortesa Pinya. Amb un cost de mig milió de pessetes, el local estava compost per un patronat, una escola, una cooperativa, una biblioteca i un teatre. Tenia una cabuda de 4.000 persones i reunia dotze societats obreres de resistència, amb més de mil afiliats, i cinc organitzacions: l'Agrupació Socialista, la Cooperativa de Consum Obrera, la Base Múltiple de Socors Mutus, la societat artística Salut i Cultura i el grup pro-Obrer Balear. Els primer president fou Llorenç Bisbal Barceló, amb Vicenç Tomàs com a secretari. S'hi donaven classes de caligrafia, càlcul, correspondència i tenidoria de llibres, i s'hi feien reunions laborals i consultes sindicals sobre pagaments de jornals, indemnitzacions i accidents, entre altres. També s'hi celebraren congressos de la Unió General de Treballadors i del Partit Socialista Obrer Espanyol. Fou clausurada a causa de la Revolució d'octubre de 1934. Oberta de bell nou, hi esclatà una bomba que ferí sis persones, el juny de 1936. Ocupada sense resistència per Falange, en esclatar la Guerra Civil, fou la seva seu fins a principis de 1940, quan s'hi instal·là el centre sindical de formació professional Verge de Lluc. Aquest perdurà fina al 1974, quan es tancà per ruïna. Fou enderrocada una any desprès. Casa del Poble d'Esporles Inaugurada cap al 1930, al carrer Pablo Iglesias, després carrer Casa del Poble. La iniciativa partí de la Federació Obrera d'Esporles, de la Unió General de Treballadors, que n'inicià la construcció el 1923. El cap socialista Alexandre Jaume, propietari de Son Tries a Esporles, havia donat facilitats per a cedir el solar. El nou local disposava de sales de reunió, saló d'actes, biblioteca, projector de cinema sonor i teatre, inaugurat el 1930. Acollia diversos sindicats de la Unió General de Treballadors, com la Federació Obrera d'Esporles, el sindicat del Ram de la Construcció, el dels Obrers Agricultors i Forestals, i el sindicat del Ram Tèxtil, l'Agrupació local del Partit Socialista Obrer Espanyol i les Joventuts Socialistes d'Esporles. Va esser confiscada el juliol de 1936 i poc després es convertí en seu dels sindicats verticals. Amb la democràcia, la propietat tornà a la Unió General de Treballadors. Actualment, l'Ajuntament d'Esporles la utilitza per diverses activitats culturals. També és seu del PSOE local. Casa del Poble de Búger Inaugurada el primer de maig de 1936. Estava situada al carrer Major. Comptava amb un 200 socis, majoritàriament de la Unió General de Treballadors. N'era president Jaume Capó Capó. Casa del Poble de Sóller Inaugurada el 3 d'abril de 1932, per iniciativa de l'Agrupació de Sóller del Partit Socialista Obrer Espanyol. Estava situada al carrer Victòria. Integrà, entre altres, els sindicats de tendència ugetista, l'Evolució del gremi de la fusta, la Societat Obrera del Ram del Tèxtil, la Fraternitat de la construcció, la Societat d'Oficis Diversos i les agrupacions locals del PSOE i del Partit Comunista d'Espanya. Organitzà conferències, sessions de pel·licules educatives, de classes nocturnes i altres activitats per educar els obrers. Edità la revista Unión y Cultura (EP/AM)

La primera Casa del Poble del carrer d'en Ballester (El Obrero Balear)

La bomba de la Casa del Poble (4 juny 38)

Memoria Civil, núm. 7, Baleares, 16 febrero 1986