Joan Ventosa i Calvell (Barcelona 1879 - Lausana 1959) fou un polític i economista català. Es llicencià en dret i el 1903 fou fundador i secretari de la Lliga Regionalista, i el 1904 primer director del diari El Poble Català. El 1905 fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona i diputat a Corts per Santa Coloma de Farners del 1907 al 1923. Era membre de la comissió d'acció política de la Lliga Regionalista, destacat parlamentari i conferenciant en qüestions econòmiques, financeres i administratives. El gener del 1917 va fer un viatge a València per tal d'organitzar una aliança amb el valencianisme conservador, però fou un fracàs.

Fou ministre de finances en el govern de concentració de Manuel García Prieto, sorgit després de la crisi provocada per l'Assemblea de Parlamentaris, del novembre del 1917 al febrer del 1918, comissari de proveïments, i després ministre, en el govern de concentració d'Antoni Maura de setembre a novembre del 1918. Fou un col·laborador íntim de Francesc Cambó, tant políticament com financerament -bona part de les cartes que li envià Cambó es conserven a la Biblioteca de Catalunya-, i també ocupà importants càrrecs empresarials com vicepresident de la Compañía Hispano-Americana de Electricidad i del Banc Vitalici, president de Llum i Forces de Llevant i de la Societat Financera de la Indústria i Transport.

Partidari de la participació dins la política espanyola i de la monarquia d'Alfons XIII, fou el dirigent màxim de la Lliga quan Cambó es retirà temporalment de la política. Ocupà el ministeri de finances novament en l'últim govern de la monarquia, presidit per Juan Bautista Aznar-Cabañas, de febrer a abril del 1931

Quan es va proclamar la Segona República Espanyola i la República Catalana marxà a França. Va tornar nou mesos després i fou elegit diputat del Parlament de Catalunya el 1932 i de les corts republicanes el 1933 i 1936, i actuà sempre com a portantveu de la minoria regionalista. Durant la guerra civil espanyola col·laborà amb Francesc Cambó en l'organització de l'ajut financer al general Francisco Franco des de l'oficina de propaganda de París, i des de la fi del 1936 residí a Burgos. El 1943 fou nomenat procurador a les primeres corts franquistes, i va ser un dels signants de la lletra de 30 procuradors que demanaven Francisco Franco la restauració monàrquica. Posteriorment, el 1947 fou membre del consell privat de Joan de Borbó, participà en diverses empreses financeres amb Joan March i Ordinas i fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

Obres

• La situación política y los problemas económicos de España (1932)

fideus