(Palma 1821 - 1910) Polític i hisendat. En el decenni de 1850, fou un dels dirigents del Partit Demòcrata. El 1856, fou nomenat vicepresident del Comitè Democràtic de Palma. El 1863, era arxiver-bibliotecari de l'Ateneu Balear. Evolucionà cap el republicanisme i, entre 1868-69, fou un dels principals impulsors del Partit Republicà Democràtic Federal de les Balears membre del Comitè Republicà Federal de les Balears. A les eleccions generals de gener de 1869, obtengué 7.917 vots, però no fou elegit. El febrer de 1872, va esser elegit batle de Palma, càrrec que ocupà fins al juliol d'aquell mateix any. Durant la seva administració s'impulsà la construcció d'un cementeri no catòlic, es rebaixeren els sous dels funcionaris municipals, molts dels quals foren destituïts, i s'inicià l'enderrocament del convent de la Misericòrdia. L'abril d'aquell mateix any fou elegit diputat a Corts pel districte de Palma, càrrec que revalidà el maig de 1873. Quan s'inicià (1875) la Restauració, fou empresonat a València. El 1881, fou un dels impulsors de la reorganització del republicanisme federal a Mallorca. També donà suport a la Unió Obrera Balear i presidí (1884) la Junta d'Instrucció d'aquesta entitat. El 1881, 1891 i 1893 fou novament candidat a Corts, però no sortí elegit, inicialment s'oposà a la integració dels federals a la Unió Republicana, però el setembre de 1897 s'incorporà al nou partit i en fou nomenat president. Entre 1901-05, fou regidor de l'Ajuntament de Palma. Heretà nombroses possessions, com sa Torre de Canyamel, Son Berga d'Alarò, es Cosconar, es Tossals Verds, sa Gruta i sa Carrotja. A més fou president de la Companyia Adobera i industrial (1881) i de la Societat d'Enllumenat per Gas i vicepresident de la Societat Agrícola i Industrial. No va tenir èxit en aquests negocis i va vendre bona part de les seves propietats rústiques. Féu part de la maçoneria i fou membre (1878-79) de la lògia Primera Llull, de Palma. Amplià la Biblioteca Vilallonga, iniciada pel seu pare Francesc Marià de Vilallonga i d'Escalada. El 1889, constava d'aproximadament 10.000 volums i fou catalogada per Mateu Obrador Bennàsser. (AM)

Gran Enciclopèdia de Mallorca

vol. 18  pàg. 177

 

fideus

---