Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona,1881 - Vilanova i la Geltrú el 1954), escriptor i filòsof català.

Uns quants pensadors de la generació d'Eugeni d'Ors. D'esquerra a dreta: M. Bacarisse, J. Bergamín, A. Marichalar, A. Reyes y E. Díez-Canedo. Asseguts: E. d'Ors, J. Moreno Villa y J. Ortega y Gasset  ( Font : culturcat )

Biografia

Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid el 1905 amb Genealogía ideal del imperialismo.

Emprà el pseudònim Xènius per escriure a la secció Glosari de La Veu de Catalunya i allà posà en circulació el concepte de Noucentisme.^[1]

Nomenat secretari general de l'Institut d'Estudis Catalans l'any 1911, el 1913 es va doctorar en Filosofia i Lletres a Madrid. El 1915 fundà l'Escola de Bibliotecàries, que dirigí fins al 1920, i, el 1917, es converteix en el màxim responsable d'Instrucció Pública de la Mancomunitat de Catalunya.

Després de la mort d'Enric Prat de la Riba, el seu més ferm protector i promotor, es produeix un distanciament progressiu entre ell i el programa de la Lliga Regionalista, degut a la seva incompatibilitat temperamental i ideològica amb Puig i Cadafalch que va acabar amb la defenestració de què fou víctima el 1920 i que el dugué a la defecció del seu país i a dimitir del càrrec, cessant també de secretari de l'Institut d'Estudis Catalans.

El 1923 es va establir a Madrid, on fou nomenat membre de l'Acadèmia Espanyola el 1926, però on no va ingressar fins el 1938. Durant la Guerra Civil fou nomenat Cap de la Jefatura Nacional de Bellas Artes del govern de Burgos i es convertí en un dels més destacats intel·lectuals del règim dictatorial del General Franco. El 1953 li fou atorgada la càtedra de Ciència de la Cultura de la Universitat de Madrid.

Afeccionat al dibuix i la pintura, feia servir sovint el sobrenom d'Octavi de Romeu per a signar les seves obres. Es conserven dos dels seus dibuixos, Caricatura i Acadèmia de Ciències, als fons del Mnac, provinents de la col·lecció de Raimon Casellas.

Va morir el 1954 a Vilanova i la Geltrú.

Obra

• La fi d'Isidre Nonell, 1902

• La lliçó de tedi en el parc, Quaderns Crema, 1994

• La curiositat, Quaderns Crema, 2009

• Papers anteriors al Glosari, Quaderns Crema, 1994

• Glosari 1906-1907, Quaderns Crema, 1998

• Glosari 1908-1909, Quaderns Crema, 2001

• Glosari 1910-1911, Quaderns Crema, 2003

• Glosari 1915, Quaderns Crema, 1990

• Glosari 1916, Quaderns Crema, 1992

• Glosari 1917, Quaderns Crema, 1991

• Gloses de quaresma, 1911

• La ben plantada, 1911; Quaderns Crema, 2004

• Glosari 1912-1913-1914, Quaderns Crema, 2005

• Gualba la de mil veus, 1915

• Oceanografia del tedi, 1918

• La vall de Josafat, 1918; Quaderns Crema, 1987

• Gloses de la vaga, 1919

• Lletres a Tina, Quaderns Crema, 1993

• Introducción a la vida angélica. Cartas a una soledad, 1939

• El secreto de la filosofía, 1947

• La verdadera historia de Lidia de Cadaqués, 1954, una mena de rectificació de La ben plantada

• Cincuenta años de pintura catalana", Quaderns Crema, 2002

• Pablo Picasso, Acantilado, 2001

• Cézanne, Acantilado, 1999

Referències

1. ↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 215. ISBN 84-95554-27-5. 

Bibliografia

Enllaços externs

• Eugeni d'Ors i Rovira a LletrA

• Eugeni d'Ors i Rovira a l'AELC

• Eugeni d'Ors i les biblioteques: una aproximació a partir del Glosari, de Mònica Baró i Teresa Mañà.

• Eugeni d'Ors, el Glosari i un breu apunt a Gualba, d'Adrià Chavarria

• La reducció a l'absurd de la reflexió occidental entorn de l'amor. Una lectura de Gualba, la de mil veus, de Raül Garrigasait.

• Classicisme i cinema: Eugeni d'Ors, el noucentisme i les arts industrials, de Joan M. Minguet Batllori

fideus