El 18 de juliol a Eivissa

Memoria Civil, núm. 12, Baleares, 23  marzo 1986

Sebastià Serra

L'historiador Sebastià Serra ens recorda a través del testimoni d'un membrede la CNT i l'Informe per a declarar Eivissa "Ciudad Leal y Fidelísima" -dos testimonis divergents- però que substancialment concorden -el que passà a la petita illa blanca.

Eivissa comptava amb una guarnició militar mínima i les autoritats civils es mostraven fidels a la República. Malgrat no prendre les armes, les intencions, per part dels més radicalitzats, hi eren. La calma no fou interrompuda fins alguns dies més tard, quan l'illa es va rendir a les forces republicanes que desembarcaren a les Pitiüses.

La situació política, social i econòmica de l'any 1936 és marcada per un predomini del caciquisme dirigir per Matutes que aglutinava i dirigia tots els sectors de dretes, si bé cal incidir en la força dels plantejaments socials i polítics de la CEDA "Acción Popular" destacant entre els seus capdaventers, en aquests moments, a Puget. El caciquisme és una de les característiques bàsiques del sistema polític, social eivissenc. Però malgrat aquesta situació, hem de parlar d'un avanç considerable de les organitzacions sindicals dirigides per la CNT i l'UGT que tenen una important incidència entre els treballadors de Ses Salines, del Moll, de la construcció, i fins i tot existeixen nuclis organitzats sindicalment a la pagesia i entre les dones treballadores.

L'avanç de les organitzacions polítiques de l'esquerra també era notable tant en l'organització d'Esquerra Republicana Balear, en les organitzacions socialistes i en els nuclis comunistes. Des del 1935, quan es comença a publicar Masas, amb caràcter quincenal, es comencen a donar símptomes d'unitat entre les forces d'esquerra, i d'efesvercència organitzativa. Si bé cal insistir amb el predomini de les dretes, com es demostrà a les eleccions del febrer de 1936, i que quedava reflectit a través dels mitjans de comunicació dominats per les dretes, amb distints matisos. Publicacions de les dretes ho eren Diario de Ibiza, La Voz de Ibiza, Excelsior i La Defensa.

Tenim noticia també d'una publicació anarquista de la que surten sembla que dos números: Emancipación,

Ínfima extrema dreta

La majoria de persones afiliades a les dretes provenien dels sectors agraris, comercials, industrials i destacaven les orientacions socials-agràries i les directament relacionades amb Matutes; i el que signifiquen les seves relacions amb Joan March.

El número d'afiliats a l'extrema dreta era mínim. A la Falange hi pertanyien el sacerdot Mariano Escandell Roig, el militar retirat Antoni Planells Torres i grup de 10 o 12 persones més. El 19 de juliol de 1936, juntament amb els Requetés es varen presentar a la Comandància Militar i es posaren a les ordres del mando, segons testimoni del marquès de Zayas.

Vicenç de Na Dolores

Disposam de dos testimonis importants del que va succeir el 18 de juliol: el de Vicenç Serra, més conegut per Vicent de Na Dolores, barber de professió i relacionat amb la CNT ... Vicent ens exposà tot tipus de detalls quan el coneguerem ja fa bastants d'anys, i posteriorment al desaparescut sermanari Uc, resumia els fet.

"El 18 por la noche algunos grupos de derechas ibicencos, al enterarse del alzamiento gritaban Viva la Guardia Civil en la Alameda. Los anarcosindicalistas ya habíamos recibido una carta advirtiéndonos del alzamiento y yo, que trabajaba en una barbería tenía el encargo de realizar una lista de dónde vivían los militares y dónde armas. Sabíamos que en el Baluarte de Santa Lucía había 5.000 fuisiles engrados y sólo 4 o 5 guardias vigilando.

Al acabar mi trabajo, sobre las diez de la noche, me fuí a la Casa del Pueblo. Allí había unas 30 personas, entre ellas, los comunistas Justo Descorb, abogado, Nito Palerm, maestro, Antonio Martínez, obrero de la construcción, y Ribas, que era maestro de escuela. Yo propuse cortar la comunicación telefónica de la isla con el exterior, sacar los fusiles del baluarte y hacernos con la situación, pero los socialistas dijeron que eran ideas muy simples. Ribas quiso marcharse y yo le cerré la puerta. Colom, socialista, era entonces el alcalde, pero estaba muy influido por Benjamín Layeta, se negó a darnos las armas.

Aquella noche tres de nosotros, militantes de la CNT, fuimos a un polvorín de Talamanca, sacamos tres cajas de dinamita, cinco de pólvora y 2.000 o 3.000 fulminantes y los escondimos en un montón de basura. Uno de nosotros se escondió aquella misma noche. Los otros dos fuimos más confiados y nos marchamos a dormir a casa. A las dos de la mañana aparecieron los guardias. Venían a buscar a mi hermano, que era el importante, y que entonces estaba en Palma. Yo sólo repartía prensa y literatura anarquista en la barbería. Ingresé en la prisión a las 4,5 de la mañana, después de que uno de los guardias me diera una paliza. Fui el primer detenido. Una hora más tarde vinieron otros ..."

Fotografia d'època de la Ciutat d'Eivissa amb el baluard de Lluïsa

Informe per declarar Eivissa "Ciudad Heróica y Leal"

El segon testimoni és la relació dels fets que presenta el tinent coronel i comandant militar accidental l'any 1943 quan sol·licita al capità general de les illes Balears que es declari a Eivissa ciudad heroica y leal. L'inform que presenta és el següent:

-18 de julio de 1936.- Cuenta la Ciudad de Ibiza ( de unos ocho mil habitantes) con una guarnición compuesta por una compañía de Infanteria, cuyos efectivos no llegan a los 100 hombres. No existen en toda la isla otras fuerzas del Ejército. La fuerza de la Guardia Civil, distribuida en los diferentes pueblos foráneos es de unos 30 hombres. Las fuerzas de Carabineros (cuyos individuos es su mayor parte tuvieron que someterse a vigilancia) comprenden unos 35 hombres, distribuidos entre diversos puntos de la isla. La situación social es poco tranquilizadora. La llamada Casa del Pueblo es la dueña de la situación, por depender políticamente de ella las autoridades civiles, que controla, contando además con decididos elementos de acción, dentro del sentir revolucionario y anarquista que representan diversos sectores en ella integrados (dirigidos en parte por elementos forasteros), y en realidad dependen de los comités de la FAI y comunistas. De uno de los polvorines de armerías particulares situados en las inmediaciones de la ciudad, habían sido sustraídos unos días antes partidas de dinamita, que se tiene la convicción que están en poder de los elementos referidos.

-19 de julio.- Ibiza se suma al glorioso movimiento y con ello el general Franco, quedando declarado el estado de guerra. Se suman inmediatamente todos los militares retirados y los más destacados de nuestro elemento civil, con unos 200 indiviudos ..."

Dos testimonis apossats des de tots punts de vista, però que reflexen amb bastanta exactitut la situació entorn al 18 de juliol de 1936.

Molt aviat, a partir del 5 d'agost, es va donar a Eivissa i Fornmentera el que es pot anomenar el període republicà a Eivissa i Formentera durant la Guerra Civil, i que es donaria entre el 7 d'agost i el 20 de setembre de 1936, però l'estudi d'aquest periode serà objecte d'altres treballs.