Partida des de la Barcelona revolucionària

Memoria Civil, núm. 16, Baleares, 20  abril 1986

Damià Quetglas

5 d'agost de 1936. - 24 h.

PARTIDA DE L'EXPEDICIÓ A MALLORCA DES DE LA BARCELONA REVOLUCIONARIA

Mentre Frank, comunista alemany, fill d'una influent familia catòlica-austriaca, era a despedir un company que marxava a rendir els feixistes encastillats a Mallorca, amb companyia d'una holandesa de la qual s'havia olímpicament enamorat, durant els fets del 19 de juliol, els joves d'ESTAT CATALÀ desfilaven per les barcelonísimes Rambles.

 

 

Les centuries comunistes havien anat directament al port des de la caserna Jaume I, ara dita Carlos Marx. Hi havia una cénturia d'extranjers. L'àrdoda o entusiasta joventut d'E.C. havia desfilat per Les Rambles des de la caserna instal·lada a l'Or del Rin fins al moll. La gent enfervorida els saludava amb els punys alts, salutació ja comú a tots els proletaris.

Al port, les centúries comunistes mantenien la formació. Els joves d'Estat Català, que havien arribat d'hora, cantaven en grups Els Segadors i l'Emigrant. No, en el to nostalgic de la tonada, sinó, com qui li surt de retorn a casa. L'Humanitat i el Diari de Barcelona, diaris respectius d'Acció Catalana i Estat Català, s'havien ocupat de donar una dimensió sentimental i patriòtica a l'expedició a Mallorca: la reconquesta de la Catalunya insular.

Expedicionaris a Mallorca la tarda del 5 d'agost de 1936

Al port s'han registrat les escenes emotives de sempre. Són les dotze de la nit i més d'un terç dels homes que hi ha per Les Rambles porten fusells, encara que no es vegin policies ni uniformes militars. Molts pocs d'aquests proletaris armats porten els bonics uniformes nous, de color blau, de milicià. Fusell a l'espatlla dreta, seuen els bancs o passetjan amb la novia de la mà esquerra. O caminen entusiasmats amb la companya també armada.

Franz s'asseu a la terrassa del Drink-Hall, establiment situat a la cantonada de la Rambla amb el carrer Nou. La gent havia catalanitzat el nom: el TRINCALL. Ara és una INDUSTRIA GASTRONOMICA COL·LECTIVITZADA . Hi ha arribat caminant. No hi ha taxis. Però passen cotxes expropiats amb ròtuls blancs (CNT-FAI, UGT, PSUC ... ) Algun porta simplement UGP (uniu-vos germans proletaris!), l'eslogan glorificat durant la revolta d'Astùries.

Un milicià que es casa el dia de la partida al front

Arriba l'amic de Franz acompanyat de John, periodista angles i un jove català, al Trincall. En Puig, el català, viu el nacionalisme tan fort que esta orgullós que a Barcelona hi hagi més prostitutes que a cap altre ciutat. Parlen d'asquest passeig que separa el món de la burguesia del món dels treballadors en l'anomenat adminsitrativament Distrite Cinquè.

- No es veu la burguesia, no. Cap senyoreta ben vestida, ni "señoritos" elegantes.

- La Generalitat ha aconsellat per ràdio que la gent no portès barret. Però les Rambles no deixen de tenir menys colors que abans -apunta John, mirant una miliciana que travessa el carrer amb la cabellera i el pit pendulant sincrònicament.

 

 

- Ha estat a punt de felicitar la "Soli" pel seu editorial d'ahir: mentre no es vegin barrets ni corbates per les Rambles, els treballadors poden estar segurs de la victòria. Coincidim amb que són simbols inútils de privilegi i orgull. Però avui ha tornat enrera per protestes dels obrers de les fàbriques de barret, sindicats a la CNT.

- Només pirates, prínceps, "señoritos" i capellans són els embarretats de la història. Però, alerta! els burguesos s'han disfressat de proletariat per raons de seguretat, puntualitza Franz.

Torpedes a la plataforma de llançament del destructor Almirante Antequera, que partí la nit del 5 d'agost a la conquesta de Mallorca

- Les Rambles estan plenes de vici -ironitza Puig mirant els puritans ulls germànics de Franz, qui pren l'envit: "Si, hi ha molt de vici al Districte Cinquè. Però de totes les coses que hi ha, les menys interessants són els bordells. Aqui la gent viu tan aprop una de l'altre que no precisen d'hipocresies ni pretensions: la manca de propietat els fa solidaris en la condició de víctimes de la injusticia social.

Sembla que part d'aquest ramat -perquè hem de convenir què és la vitalitat animal qui els fa trobar la suficient alegria per beure cafè, o ballar als acords de l'internacional (mirant un grup de milicians que així ho fan amb el fusell recolçat a la barra del bar)- s'ha allistat a l'expedició de Mallorca.

No m'hi he fitxat -contesta Puig-. En Torres, comisari d'Estat Català, m'ha dit, de totes maneres, que fa comptes advertir, al més de millar de milicians seus, que no es a l'illa a cometre tropelies ...

- Clar: Mallorca es germana de raça -aguinaueta el comunista al nacionalista-.

- Només hi ha una quarentena d'anarquistes a la Columna ficant el ferro calent a l'aigua l'amic comú .comandats pel l'"Artillero". Gent del sindicat de transports: bona gent, combativa. En Bayo -han dit que pensa enviar la gent de la FAI a Cabrera, si mostren intencions de voler prendre el sol.

- Vaja personatge! Un duelista reconvertit! Ha tinguda amagada la carta d'Urribarri mentre negociava una mostra de força amb el govern central; la por d'una base d'operacions enemiga a Mallorca, amb la Generalitat, i el perill que podi suposar per la península, amb el "coro" dels fugitius de Mallorca -el capità Beneito, aquell, o el regidor sostosament traslladat a Madrid el 18 de juliol: que li diuen? ... Jofre, o així ...

- Això d'Urribari pot influir en la gran participació de forçes d'asalt i guàrdia civil, cos en el cual aquest senyor és cosa.

- Ja jo puc dir -confessa Puig- perquè ja ho hauran comunicat els expedicionaris; caminen cap Valéncia per prendre Eivissa i foguetjat als milicians.

. Doncs, jo sé -aclara Franz- per un mallorquí que aconsellava a l'esposa que hi anès, per quedar a Ciutadella on té familia- que han de preparar el desembarc des de Menorca.

Beuen, desprès qie John faci un incís sobre un home de color que ha vist al port. Franz ha explicat que és un boxeador cuba, "animadíssim perquè creu que va a reconquerir la Cuba mediterrànea i no hi trobarà ni cigarrrs ni sucre, precissament; amb tot cas amb el pirata March!

Un milicià amb la granota blava posa un pamflet en cada parell de mans. Es una crida a la petita burguesia per què abandoni les pors vers l'anarco-sindicalisme. Parlotetja. Treu l'enorme revolver del cinturó i explica que ha d'anar a fer guàrdia a l'incendi d'una esglèsia, aquesta nit: un simple tràmit administratiu: "ja no es tan apassionat com abans! i es treu els diners per a pagar.

- De cap manera. Nosaltres hem vengut abans que tu venguessis!

- Tenc ganes de pagar jo. A més quès signifiquen els diners?, diu el milicià amb no poca xuleria-, Aviat ho haurem abolit tot això -remuga-.

- Bé, doncs beven un altre wisky i pago jo -afegeix John-.

- Ni pensar-hi. Què has de pagar perquè jo us he convidat? Ni és lògic, ni digne, Ja trobarem un altre dia. L'any vinent, potser.

Mentre puja el camió el milicià, els quatre amics es miren John sentencia: "No entenem els seus principis anarquistes!. Puig hi afegeix: "Però si la llengua: aquest al menus parla català".

Surten i emprenen camí pels carrers pobrament il·luminats, que recorden l'estat de guerra. Només aquests carrers, les instruccions en cas de bombardeig, els restes de barricada que encara no han estat arreglats o els menus dels restaurants, sense especialitats ni productes provinents del bàndol enemic, recorden que hom està en guerra.

Quan es despedeixen, John, periodista anglès, John Langdon-Davies, del New Chronicle, alça l'índex i diu: Aquesta nit, cinc d'agost de 1936, he copsat la imatge més completa de la nació més jove del món, tal como m'ho anunciava aquest matí el Molt Honorable President Companys, passetjant pels taronjers. Però la imatge és més nítida encara que la nacionalista: l'alegre Catalunya anarquista.

El president Companys i García Oliver, autoritats de la Barcelona revolucionària (Generalitat i Comité de Milícies Antifeixistes).