Intent militar de rendir-se a la Generalitat

Memoria Civil, núm. 22, Baleares, 1 junio 1986

Sebastià Serra

 

Diputat al Parlament Balear pel PSM i professor d'Història, ha estudiat llargament la II República i la Guerra Civil de les illes.

Els conflictes entre els militars que comandaren a Mallorca el 18 de juliol de 1936 és un rema difícil d'investigar fonamentalment per les dificultats existents a l'hora de consultar les fonts de la història militar, tant si partiu de documents escrits com d'història oral.

Els llibres publicats per Josep Massot i Muntaner l'any 1976 i per Miquel Duran i Pastor l'any 1982 ens han ajudat a avançar en el coneixement d'aquesta difícil temàtica.

El coronel d'Infanteria Aurelio Díaz de Freijó Durà o el coronel d'Infanteria Emilio Ramos de Unamuno, preisident de la Diputació primer, governador Militar després, i posteriorment Cap d'Operacions, assoliren importantíssimes parcel·les de poder desde el moment que va partir el general Goded cap a Barcelona.

Però la seva actitud no va esser prou extremista segons els desitjos d'un bon sector d'oficials falangistes, i des de finals del juliol del 36 dels italians.

Sembla que bàsicament Díaz de Freijó era un d'aquests oficials d'alta graduació que si bé amb una ideología prou conservadora era partidari d'una entesa amb la República i que desaprova els procediments d'ús que propugnava García Ruiz entre d'altres.

Qui es va imposar a l'autoritat militar a Mallorca varen esser en definitiva els sector d'oficials joves, els Jinetes de Alcalà, italians i falangistes. En menys de tres mesos a Mallorca les directrius del "mando unificado" de Franco es seguien estrictament i els militars considerats derrotistes o dubtosos eran empresonats.

Ramos de Unamuno va esser substituït per García Ruiz com a cap d'operacions el 30 d'agost del 36, acusat d'indecisió.

Díaz de Freijó va esser substituït de Comandant militar el 18 de setembre del 36, també per Garcia Ruiz.

Al consell de guerra de comançament de desembre del 36, a partir de les acusacions per delitos de negligencia y desorganización en el mando se'ls va imposar penes de 12 anys per Díaz de Freijó i 10 anys per Ramos Unamuno.

Al consell de guerra es va parlar de possible delicte de traïció i se'ls va acusar de no haver enviat tropes a Barcelona en ajuda del General Goded, i d'haver rebut el Tinent Soto, emissari de la Generalitat, que havia estat afusellat.

Però el meu punt de vista és que Díaz de Freijó i Ramos Unamuno a cap moment es plantejaren la rendició a la Generalitat de Catalunya.

 

R. Ferrer Massanet

 

Des de fa 25 anys al front de Perlas y Cuevas, és el degà dels directors de premsa de les Illes. Nat fa 57 anys a Manacor s'ha mostrat com un ferm aficionat a l'estudi de la història local, sobre la qual ha publicat un ampli serial sobre Bayo i n'està preparant un altre sobre el 36 a Manacor.

A primer cop d'ull sembla insòlit que els militars volguessin rendir-se. Desconec l'assumpte per complet i no he trobat en la documentació, que he pogut consultar, la més mínima referència a una possibilitat de rendició. Ara bé, desconec el material sobre el procés que es va seguir contra les autoritats militars de la primera fase d'operacions del Front de Manacor.

A títol provisional i personal donaria per vàlida la teoria que des del primer moment va circular dins els medis locals. El front s'estabilitzava i molts de militars pensaven que s'havia de combatre amb més energia i amb altres tècniques. No portar amb més celeritat la campanya permetia que Bayo establís una xaxa de trinxeres molt ben feta. Per altra part, es podia parlar d'un cert titubeig del coronel Ramos Unamuno davant Rossi, deixant usupar-se uns poders, que dins l'estament militar es veia molt malament.

En canvi del cap d'operacions es produeix a les 24 hores d'un possible enfrontament verbal entre Rossi i un militar que havia arribat de Ciutat per inspeccionar el front, en el local de Falange de Manacor. Això explica que García Ruiz després anàs "a por todas". Aquesta és la versió més comuna. D'un possible intent de rendició no n'he sentit parlar mai i no em sembla massa factible, després del reforçament aconseguit amb l'aviació italiana.

Per aquí es va dir, tanmateix, que s'havia descobert que Ramos Unamuno era maçó i que podia haver influit en la seva destitució, però això ja ...

 

 

 

Destitució dels caps militars

Memoria Civil, núm. 23, Baleares, 8 junio 1986

Sebastià Serra

 

 

Els caps militars de la rebelió a Mallorca